diumenge, 22 de novembre de 2015

Relats conjunts - Retrat

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard 
Em van enviar unes quantes fotos dels possibles candidats. Sembla que eren 5 els que s'ajustaven al perfil que jo havia demanat.  I em vaig quedar ben perplexa. Sí que era cert que aquell era el perfil que jo havia escrit.  Però no!

Vaig enviar totes les fotos a la paperera. Amb cap d'aquests homes aniria jo gaire lluny, potser ni a prendre un cafè. Em pregunto quins prejudicis amagats em van fer escriure un perfil per a demanar un home que no voldria mai.

Canviaré d'agència matrimonial i començaré de zero. Per més que jo no vulgui cap trinxeraire, evitaré de posar, elegant, amb classe i aquesta mena de coses... que no fan per a mi.

25 comentaris:

  1. Tampoc és el meu tipus aquest, els prefereixo pagerols més que tan elegants , finolis i sofisticats, he, he...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pagerols.. M'agrada. Aquesta expressió. A mi tampoc m'agraden els finolis i els sofisticats...
      Aquesta tòtila del conte, no sap gaire què vol, pel que es veu.

      Elimina
  2. Aquest candidat sembla que surti del museu de cera.

    ResponElimina
  3. alguna cosa se li va colar... de vegades el subconscient fa males passades!

    ResponElimina
  4. Si tots els candidats són com el de la fotografia farà bé en canviar d'agència i -sobretot- el perfil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta agència ... Em sembla que no acaba de rutllar prou bé... No saben nimllegir entre línies!!!

      ;D

      Elimina
  5. Es demanen moltes virtuds...i tantes de juntes solen ser contradictòrpies. Que baixi el llistó i segur que surt alguna cosa aprofitable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon consell aquest!!! Que bIxi el llistó que les persones "normaletes" solen ser les més excepcionals.

      Elimina
  6. Elegant i amb classe potser, però si li mires la cara, se t'ericen els pèls del clatell...

    ResponElimina
  7. De vegades el que demanem no és el que volem, sort que la protagonista del teu relat se n'ha adonat a temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els prejudicis encomanats dels altres ens traeixen...

      Elimina
  8. Respostes
    1. Ha, ha, ha, Helena, quina deducció!!!

      Jo amb en Mas aniria molt lluny, com a mínim fins a la independència. (O és aquí mateix, això?)
      I si es donés el cas de fer un cafè tampoc em faria res.

      Elimina
    2. Assumpta,
      i un croissant de xocolata, tampoc???

      Elimina
  9. M'ha recordat el Rodolfo Langostino, d'aquell anunci de Pescanova de fa uns quants anys! :) No noia no, millor frescos que congelats!

    ResponElimina
  10. Hahahaha molt divertit!! :-)))

    M'ha fet gràcia imaginar que és un cas real... Tantes vegades demanem coses sense pensar massa en com les pot interpretar qui les llegeix! :-DD En aquest cas, ja veus, la teva versió d'elegant i coses similars ha donat un resultat que, en realitat, no t'agrada gens!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta era ben bé la idea, les dues idees. Una la interpretació de qui llegeix i l'altra que a vagades ens pensem que volem una cosa que no volem.

      Elimina
  11. Homeeeee! Potser és que no eren fotogènics! O seria pintogènics?

    ResponElimina
  12. Ai, Carme, que no t'expliques bé. El sentit d'una sola paraula pot ser molt ample i els elegants poden ser estirats, creguts, massa ben plantats, repentinats, no treure's els guants ni per acariciar-te i... no rentaran mai ni un plat. En canvi els senzills poden ser pengim-penjam, passotes, despreocupats, tenir les mans rasposes perquè no porten guants i... tampoc no fregar mai un plat perquè brut no els hi fa cap nosa. Per això em costa tant demanar a mi; no m'entenen mai. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Ai, Carme, que no t'expliques bé. El sentit d'una sola paraula pot ser molt ample i els elegants poden ser estirats, creguts, massa ben plantats, repentinats, no treure's els guants ni per acariciar-te i... no rentaran mai ni un plat. En canvi els senzills poden ser pengim-penjam, passotes, despreocupats, tenir les mans rasposes perquè no porten guants i... tampoc no fregar mai un plat perquè brut no els hi fa cap nosa. Per això em costa tant demanar a mi; no m'entenen mai. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari