divendres, 27 de novembre de 2015

Vora la platja a Montgat



Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.

Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.




12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Molt encertada la interpretació, Jordi, crida i s'expandeix.

      Elimina
  2. i què et diu el blau? si es pot saber......

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que es pot saber! El blau em crida a fer una mica d'endreça i neteja interior... Podríem dir a la teulada, com diu en Xavier o al cap.

      Elimina
  3. Precioses les casetes marineres...I que bonic que deu ser el mar ara sense banyistes, tinc ganes d'anar-hi a fer un tomb!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montgat, tan a prop i no és un lloc que acostumi a anar. La platja estava preciosa, tranquil·la, amb passejants i sense banyistes. Un mar de tardor d'un blau estiuenc.

      Elimina
  4. Tu ets la teva vida, paisatge que es reflecteix en la teva poesia, el blau que et crida. Poesia alliberada de l'accessori, les branques seques. És la meva interpretació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la teva interpretació, Helena, perquè tot i no ser amb precisió el mateix sentit que jo li donava, hi viatja en paral·lel, i el fa més entenedor. No és només la poesia que voldria alliberar de l'accessori, sinó moltes més coses. És una boníssima interpretació. Gràcies!

      Elimina
  5. Ostres, com m'agrada la interpretació de l'Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! A mi també.
      Una interpretació així, fa pujar un esglaó el valor que pugui tenir el poema

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari