diumenge, 1 de novembre de 2015

Ha caçat el mar en una galleda

Divendres vaig ser al MAC (Museu d'art de Cerdanyola).  És un edifici preciós, que només pel continent ja val la pena d'anar-hi.  A més a més hi ha exposicions. La permanent, una petita exposició noucentista, amb obres de Smith i Togores,  però també en té d'altres artistes com Manolo Hugué.

També hi ha exposicions temporals. Una d'elles que es diu: 10 fotos d'aigua i una galleda, del fotògraf Lujan (Xavier Roca) i és ben bé això 10 fotos d'aigua i una galleda. Una galleda amb sorpresa, perquè, en Lujan hi ha caçat el mar a dins.  En moviment. 



No s'atura el mar,
ni el seu moviment, 
ni l'escuma que es fa i es desfà
sense cap treva
sempre igual,
sempre diferent.

Domesticat, al fons d'una galleda,
encara guarda un bon pam de llibertat,
només disponible pels amants més intensos
i pels somiadors més recalcitrants.

Reclosa, al fons de mi mateixa.
defenso el meu pam d'insurrecció.






22 comentaris:

  1. Gràcies per la descoberta; desconeixia aquest Museu, segur que em plaurà.
    Fantàstiques fotografies amb un, com sempre, genial i delicat acompanyament teu.
    Bon vespre de diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No té gaires anys, es va inaugurar el 2009, després d'un gran abandonament de l'edifici, del qual per sort, s'havien tret els vitralls i guardats en un altre lloc. Rehabilitat, aquest edifici és una de els millors coses del propi museu.

      Una curiositat: durant molts anys va ser el laboratori on es fabricava el llapis Termosan, aquell que anava bé pels cops i per tantes coses.

      Bon vespre, estimada...

      Elimina
    2. Quina gràcia!
      Jo que ho guardo tot tot tot...tinc un llapis Termosan. Ara, aquest objecte tindrà una significació afegida. Es fabricava ben apropet.
      M'encanten aquestes curiositats.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Jo diria que no hi ha res a entendre. Veus una galleda mires i a sota veus el mar en moviment. Et sorprèn i t'emociona.

      Em fas pensar que potser aquest post espatlla la sorpresa a algú. Estic fent spoiler d'una galleda, potser?

      Elimina
  3. És tota una gesta posar l'essència del mar en una galleda, és una mica com allò d' agafar la lluna amb un cove...És un art que fa somniar!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que sí, que fa somiar, oi?

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  4. la immensitat pot ser molt poca cosa segons ens ho proposem.

    ResponElimina
  5. Això és més difícil que ficar la lluna dins d'un cove ...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil, però no impossible, ja ho veus...

      Bon dilluns, Pere!

      Elimina
  6. Una cosa molt gran en una de molt petita...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant... mai millor dit, per això sorprèn i captiva

      Elimina
  7. gracies per descobrir-me un nou museu. Crec que si veig aquesta galleda la temptació de dur-la cap a casa seria massa gran

    ResponElimina
  8. Sense necessitat d'embut
    m'admira que d'aquest cubell,
    amb el mar hagi aparegut
    aquest poemari tan bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, gràcies, Xavier, per aquest amable rodolí, que fa somriure de valent...

      Elimina
  9. Com era allò del filòsof? Era San Agustí qui es va trobar amb un nen que volia guardar el mar en una galleda?... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Internet es troba tot ;-)

      "S’explica la història de sant Agustí, un gran filòsof i teòleg. Caminava encaboriat en la doctrina de la Santíssima Trinitat per veure com es podia comprendre un Déu en tres persones i ser capaç d’explicar-se lògicament. Un dia, passejant per la vora de la mar, allà a Hipona, quan tot d’una, va veure un nen petit jugant a la sorra, fent el seu castell. L’infant corria a la mar amb un tassó, prenia l’aigua salada i la tirava en el forat que havia fet. Una vegada i una altra. Agustí que li demana: «què estàs fent?» El nen respon: «doncs està molt clar: vull buidar la mar tirant l’aigua en aquest forat», li respongué el nen. «Això és impossible!» digué el teòleg Agustí. «És tan impossible –li contestà el noi- com pensar que amb la teva petita intel·ligència, pots comprendre el misteri de la Santíssima Trinitat.» I en aquell mateix instant, l’infant desaparegué."

      (Trobat al web del Monestir de Santa Maria de Ripoll... http://www.monestirderipoll.cat/)

      Elimina
    2. Ja veus que la tecnologia moderna fa fàcils els impossibles... ;)

      Sant Agusti, potser també la necessitaria per aclarir-se amb la trinitat... O no, potser en aquest cas no funcionaria.

      He, he, he...

      Gràcies per l'anècdota de Sant Agusti, la sabia, pero no la recordava bé...

      Elimina
  10. Respostes
    1. Si ho sembla tant, deu ser que ho és... Encara que el fotògraf no li digui aquest nom.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari