dimecres, 11 de novembre de 2015

Jugant amb uns grafitis de Sant Pol de mar



No esperis més, gat dibuixat, 
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat, 
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.
































Que grans deuen ser, aquests humans, 
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat, 
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.

24 comentaris:

  1. Molt ben trobats, els grafits i els poemes.
    La inspiració té camins inescrutables.

    ResponElimina
  2. Un gat ben dibuixat
    s'ha empassat un ratolí
    que sortia d'un forat ...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo que me'l mirava tant
      m'he perdut el ratolí,
      la cacera i l instant!

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  3. Molt xulos els poemes, ha sortit una mica el teu esperit infantil i juganer. Macos els grafits també, a Sant Pol aprofiten les parets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades quan falta inspiració, vénen les ganes de jugar.

      Elimina
  4. M'han agradat molt aquests grafitis i els teus poemes. El del gat és genial. :)

    ResponElimina
  5. Els gats són animals molt imaginatius, fins i tot s'imaginen a si mateixos.

    ResponElimina
  6. No, la teca imaginada no té gust de res!

    ResponElimina
  7. M'agraden els grafits si són bonics i imaginatius com aquest i estan en llocs que no molestin...
    Molt ben trobat el poema!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, estaven molt ben posats... No molestaven gens...

      Petonets.

      Elimina
  8. la rata ja pot sortir si vol que el gat no es mourà massa tampoc...

    ResponElimina
  9. M'he divertit molt llegint els poemes. Simpàtics, amb un toc gairebé infantil.
    Com jugar al gat i la rata, poèticament.

    ResponElimina
  10. El saure és pacient.
    Arribarà més amunt.
    El gat s'equivoca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gat en espera
      es queda atrapat.
      El saure s'esquitlla.

      Elimina
  11. Ja sé que no té res a veure una cosa amb l'altra, però els grafittis "animats" m'han fet pensar en la cançó de Sisa, L'home dibuixat. Tot és possible, en el paradís de la imaginació.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és possible, encara que la imaginació mai no tingui el mateix gust que la realitat.

      Abraçades, llargues.

      Elimina
  12. Caram! Sí que estan de bon humor a Sant Pol!! :-DD
    Ja va bé, ja va bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et diré que sí. No havia estat mai a Sant Pol, per visitar el poble. Sempre de passada. I vam anar-hi un dissabte i ens el vam passejar amunt i avall. Et podria dir que és el primer lloc, on una gran quantitat de persones que ens vam trobar tot passejant, no només saludaven a uns desconeguts (que no seria tan estrany tot i que no sigui tampoc molt freqüent) sinó que ens parlaven, jo diria que per 4 o potser 5 vegades en un matí, la gent de Sant Pol, en donaven una petita conversa amable sense conèixer-nos de res. Un comentari sobre les escales llargues i el cansament, un altre sobre un cotxe petitó i curiós que era per allà on passàvem, una pregunta amable, un altre sobre el temps... mira, em va sorprendre. Hagués hagut de transcriure aquestes converses. No tenien res d'especial, com a conversa, però si com a actitud. Són com molt acollidors. I amb bon humor, ja ho veus. Visca Sant Pol de mar!!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari