Fràgil,
com una magnòlia,
de pètals tan blancs,
dibuixada amb un traç ben fi,
com qui no gosa.
Fràgil
com el silenci.
Fràgil com les paraules.
La fragilitat, avui, la sento a l'aire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Veient el teu dibuix, trobo que has plasmat perfectament la paraula "fràgil"... aquests pètals m'ho semblen. Hem d'anar amb compte, que no la fem malbé...
ResponEliminaÉs precisament el dibuix que m'ha dut a la paraula, em va sortir tan "estantís! com pintar el blanc? em va sortir un dibuix amb poca força... fràgil de veritat.
EliminaVigilarem.
No, jo no crec que tingui poca força... no, no... és que és fràgil i les coses fràgils són així... i tenen un gran valor :-)
EliminaGràcies, bonica... Ets una incondicional i això sí que té molt valor....
EliminaDeliciosa aquarel·la -i a mi que em quedem tan malament-... I el poema una meravella.
ResponEliminaM'agrada molt.
Gràcies, Glòria, aquest dibuix és fet amb llapis aquarel·lables, pintat amb llapis i després amb un pinzell amb aigua.
EliminaAvui ha estat un dia estrany, en que ens sentíem dèbils i fràgils, però demà tornarà a sortir el sol, segur.
ResponEliminaSortirà sense cap dubte, XeXu, malgrat la fragilitat no perdo ni mica de confiança...
EliminaSaps? Jo sempre he trobat la flor de la magnòlia especial, forta, decidida.
ResponEliminaTenen un fruit especial, atractiu, una pinya amb fruits vermells.
Trobem la fragilitat en tantes coses...
La natura, però, és forta i decidida.
Les paraules, les teves, mai no són fràgils i sempre donen empenta al pensament.
La fragilitat sempre és nostra... la natura no ho és, té empenta i força, qua una flor cau, en surt una altra.
EliminaProvarem de seguir donant empenta als pensaments positius...
M'agraden les magnòlies i com te'n serveixes. Les flors duren poc, però quan una se'n va n'arriba una altra.
ResponElimina(l'altre dia els vaig fer fotos a la Ciutadella:-)
Fragilitat i resistència al mateix temps... M'agrada la teva aportació.
EliminaEt vigilaré a l'instagram, doncs, a veure si les veig...
tenien taques :-)
EliminaAvui em sento com aquesta preciosa magnòlia, fràgil.
ResponEliminaBona nit...bessets.
Recuperarem la força, ninona, segur!
Eliminano es fragilitat...es elegància !!
ResponEliminapetons !
Un comentari ben elegant, el teu... Gràcies!
EliminaPetonassos!
"...Tot és fràgil, massa fràgil.
ResponEliminaTot és fràgil,fràgil,fràgil.
Com l'estranya saviesa dels vells
o el dibuix d'un ocell sobre les roques.
Com la flor que s'ha obert d'improvís,
la riquesa, l'oblit, la bellesa..."
Joan Isaac
Gràcies per la cançó... M'ha fet gràcia aquesta lletra que s'adiu al meu post...
EliminaFràgil com tothom. La fragilitat és en l'aire i ens impregna.
ResponEliminaJo també he fet servir aquest tipus d'aquarel·la. Algun dia ho tornaré a provar.
Com tothom, Mari,ens n'adonem o no.
EliminaAnima't doncs a tornar als llapis de colors d'aquarel·la!!!
Els fràgils també bressolen.
ResponEliminaAls fràgils, habitualment, els agrada bressolar...
Elimina(i potser també que els bressolin) ;)
Les magnòlies són precioses, és una flor elegant enmig de les fulles d'un verd fosc brillant...El seu perfum se sent d'un tros lluny!
ResponEliminaBon vespre.
Sí, el perfum és agradable i potent...
EliminaBona nit, M Roser!
Una bella fragilitat que tu has transmès molt bé amb la fusió del dibuix i el text.
ResponEliminaVicent
Moltes gràcies, Vicent!
EliminaCom "how fragile we are" de l'Sting. T'ha quedat rodó el poema.
ResponElimina