dilluns, 16 d’abril de 2012

Somriures i roselles



Una rosella deu ser tot  un món per una cuca petita.
També  per a mi  pot  ser  tot un món de somriures.


Hi ha  roselles  lliures  als  camps,  vermell  lluent,  una bellesa  inabastable...  i  somriures...  
hi ha  roselles  capturades  en  fotografies,  i  compartim  el color  i la llum...   i  somriures...
hi ha  dits que dibuixen roselles...  i  somriures...

53 comentaris:

  1. Lindísima amapola!!! però sempre he dit que m'agrada més dir rosella que "amapola". ;)
    T'ha quedat moolt i molt xula!! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que deu ser la flor que més noms populars té! Rosella és bonic, a casa meva en dèiem galls-gallerets o gallerets a seques...

      Petons, Alba!

      Elimina
  2. Les roelles (escrites així i dites així) formen part dels meus paisatges de pagès, en camps d'ordi, a les margeres dels camins, acompanyat dels padrins i el gos de la masia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També conec aquesta firma de dir, porquet, entranyable per a mi, també!

      Elimina
  3. Les roelles a l'amanida se les fotia mon pare de nit i roncaba com un beneit , probeu,probeu i no us caldra fotre-us cap valium!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai a la vida m'he pres un valium, miquelangelet... :) I no he tastat les roselles, però en cas de dubte n'aniré a collir...

      Elimina
  4. Jo abans vivia al carrer Roselles!!, Visca totes les roselles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un carrer bonic, al menys de nom! Petonassos, carme

      Elimina
  5. Tot un món que sempre enyoro i ara retrobo.
    Sempre m'inspira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir al petit món de les roselles, Jordi!

      Elimina
  6. Els somriures encara fan més fermosa a la rosella. Tan humil, tan màgica, tan vermella. Tot un gaudi contemplar-la. Bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben màgica, tens raó... tota la vida mirant-les i no cansen mai. Bon dia, Pilar

      Elimina
  7. Que bonica la rosella, Maria...! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, benvinguda al meu blog, guapa, però soc la Carme!

      Petonassos agraïts per la visita!

      Elimina
  8. A mi també m'agraden molt les roselles, però observar-les als camps, ja que si les culls es marceixen de seguida. Nosaltres també en dèiem, gallerets, ki ki ri kics...

    La rosella
    (Salvia del Berri)

    Quina meravella,
    la rosella,
    tan bella!

    Vestida de vermell,
    taques de color
    damunt d’un mantell
    virolat de verdor.

    Quina meravella,
    la rosella,
    tan bella!

    Eclosió de roig
    flor de senzillesa,
    i primerenc goig
    de modesta promesa.

    Quina meravella,
    la rosella,
    tan bella!

    He trobat aquest poema i és bonic, de tan senzill...

    ResponElimina
  9. Boniques les teves roselles pintades, tant com ho poden ser les que trobem al camp, però les cuques també estan pintades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posats a pintar, XeXu, ho pinto tot... :)

      Elimina
  10. si...siiiii
    a casa em deiem kikirikics
    ostres..ja no ho recordava

    una abraçada vermella

    ResponElimina
  11. I en aquest espai
    hi ha gent que dibuixa somriures
    i...roselles
    amb els colors desl sentiments.

    Una aferradeta i un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha gent, tinc la immensa sort que sou molts que em porteu somriures a dojo, i aferradetes.

      Elimina
  12. El dilluns de pasqua, vam anar a menjar-nos la mona com cada any, i sempre anem amb la colla al mateix lloc. Davant tenim un prat ple de margaridetes grogues i roselles. La meva filla, queda embadalida en veure-les. Aquest any en va agafar i me´n va regalar un petit ram!!! M'has fet pensar en els bons moments de la vida, gràcies a la teva rosella, has provocat el meu somriure!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moments bonics! Dafne, quina sort recordar-los i gaudir-los de nou!

      Elimina
  13. http://lidgarzon.blogspot.com/2011/03/la-primavera.html
    En aquest enllaç hi veuràs el que et deia (la foto és de fa dos anys)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una foto molt maca i tendra! Gràcies, Dafne!

      Elimina
  14. Doncs, aquí el somriure que se m'ha dibuixat amb el gran món dels teus gallarets, i que consti que no sóc una cuca, eh?! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somriure més a la col·lecció, Ara serà Col·lecció de moments i de somriures. Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  15. A la primera foto fins i tot es veu la textura d'aquest paper especial per aquarel·la que tu saps utilitzar magistralment, aquestes pinzellades de color directes, sinceres, decidides, sobre un dibuix molt, molt ben fet... senzill i elegant, així és el teu estil... M'agrada!!... I si, a més, el resultat ens porta somriures, què més podem demanar? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Observadora com sempre, Assumpta! Tens raó, el paper és molt diferent en els dos casos. Son roselles de quaderns diferents. Gràcies, bonica!

      Elimina
  16. M'encanten les roselles, em semblen flors passionals i potser m'agraden no solament pel color sinó pel fet que la seua bellesa és silvestre, no ha estat manipulada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden per la mateix a raó, i perquè no es deixen capturar... de seguida es desfullen... silvestres i rebels!

      Elimina
  17. i posts que fan somriure des de la primera frase.

    ResponElimina
  18. Doncs nosaltres en déiem "ke ke re kecs"! Les prefeixo a les roses, bàsicament pel que apunta Novesflors. Lees roselles al camp signifiquen primavera i passió.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la meva iaia, també els deia així. Quants anys que no ho sentia!!! Gairebé m'emociono!!!
      Petonsssss i bons records!!!

      Elimina
    2. M'encanten aquests noms, diferents però tot volten a l'entorn del gall... :)
      Una abraçada Galionar!

      Dafne, que et recordin paraules fa il·lusió, oi?

      Elimina
  19. Amb les teves pintures dibuixes somriures per les cases,
    ens fas recordar moments i ens transportes a somnis viscuts,
    que més podem desitjar al obrir la porta de casa teva ?
    Gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep, sempre m'emocionen les teves paraules .. Gràcies Pep!

      Elimina
  20. el vermell sempre ens porta alegria almenys a mi, això si sense fixar-nos en colors polítics

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vermell és un color bonic i posat a les roselles, preciós! Una abraçada Joan.

      Elimina
  21. les roselles, com els somriures, m'enamoren....
    i aquestes que has dibuixat són d'enamorar-se'n segur!
    de tan roges i vivaces...
    precioses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les de veritat m'enamoren, les de fotografia també, i per això les dibuixo, per fer-les una mica meves. M'alegro que t'agradin, mar. Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  22. Que en són de boniques les rosselles...i somrients!
    Però son flors efímeres, no és poden collir per fer-ne poms, s'han de gaudir lliures i en plena natura.
    Per sort les teves, amb cuqueta i tot, les podem contemplar sempre que volem. Gracies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la seva gràcia, Glòria, s'han de gaudir lliures! No es deixen domesticar! Una abraçada de bona nit!

      Elimina
  23. I el tacte suau i prim que em recorda el teu dolç tarannà.

    ResponElimina
  24. A mi em posa automàticament de bon humor de veure roselles al camp, em fa somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, deu ser que les roselles duen el somriure incorporat, a punt d'encomanar-lo. :)

      Elimina
  25. Respostes
    1. :) espero que les llargues passejades també portessin inclosos els somriures, jo mateixa!

      Elimina
  26. M'agraden les roselles. Són tan simples i tan poca cosa, i alhora són tan boniques... I les teves, també ho són!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari