Una rosella deu ser tot un món per una cuca petita.
També per a mi pot ser tot un món de somriures.
Hi ha roselles lliures als camps, vermell lluent, una bellesa inabastable... i somriures...
hi ha roselles capturades en fotografies, i compartim el color i la llum... i somriures...
hi ha dits que dibuixen roselles... i somriures...
Lindísima amapola!!! però sempre he dit que m'agrada més dir rosella que "amapola". ;)
ResponEliminaT'ha quedat moolt i molt xula!! Petonets!
Crec que deu ser la flor que més noms populars té! Rosella és bonic, a casa meva en dèiem galls-gallerets o gallerets a seques...
EliminaPetons, Alba!
Les roelles (escrites així i dites així) formen part dels meus paisatges de pagès, en camps d'ordi, a les margeres dels camins, acompanyat dels padrins i el gos de la masia.
ResponEliminaTambé conec aquesta firma de dir, porquet, entranyable per a mi, també!
EliminaLes roelles a l'amanida se les fotia mon pare de nit i roncaba com un beneit , probeu,probeu i no us caldra fotre-us cap valium!!!
ResponEliminaMai a la vida m'he pres un valium, miquelangelet... :) I no he tastat les roselles, però en cas de dubte n'aniré a collir...
EliminaJo abans vivia al carrer Roselles!!, Visca totes les roselles.
ResponEliminaUn carrer bonic, al menys de nom! Petonassos, carme
EliminaTot un món que sempre enyoro i ara retrobo.
ResponEliminaSempre m'inspira.
Gràcies per venir al petit món de les roselles, Jordi!
EliminaEls somriures encara fan més fermosa a la rosella. Tan humil, tan màgica, tan vermella. Tot un gaudi contemplar-la. Bon dia, Carme!
ResponEliminaÉs ben màgica, tens raó... tota la vida mirant-les i no cansen mai. Bon dia, Pilar
EliminaQue bonica la rosella, Maria...! petons
ResponEliminaMarina, benvinguda al meu blog, guapa, però soc la Carme!
EliminaPetonassos agraïts per la visita!
A mi també m'agraden molt les roselles, però observar-les als camps, ja que si les culls es marceixen de seguida. Nosaltres també en dèiem, gallerets, ki ki ri kics...
ResponEliminaLa rosella
(Salvia del Berri)
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Vestida de vermell,
taques de color
damunt d’un mantell
virolat de verdor.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.
Quina meravella,
la rosella,
tan bella!
He trobat aquest poema i és bonic, de tan senzill...
Gràcies pel poema, M Roser!
EliminaBoniques les teves roselles pintades, tant com ho poden ser les que trobem al camp, però les cuques també estan pintades!
ResponEliminaPosats a pintar, XeXu, ho pinto tot... :)
Eliminasi...siiiii
ResponEliminaa casa em deiem kikirikics
ostres..ja no ho recordava
una abraçada vermella
Una abraçada de primavera!
EliminaI en aquest espai
ResponEliminahi ha gent que dibuixa somriures
i...roselles
amb els colors desl sentiments.
Una aferradeta i un somriure.
També hi ha gent, tinc la immensa sort que sou molts que em porteu somriures a dojo, i aferradetes.
EliminaEl dilluns de pasqua, vam anar a menjar-nos la mona com cada any, i sempre anem amb la colla al mateix lloc. Davant tenim un prat ple de margaridetes grogues i roselles. La meva filla, queda embadalida en veure-les. Aquest any en va agafar i me´n va regalar un petit ram!!! M'has fet pensar en els bons moments de la vida, gràcies a la teva rosella, has provocat el meu somriure!!!
ResponEliminaMoments bonics! Dafne, quina sort recordar-los i gaudir-los de nou!
Eliminahttp://lidgarzon.blogspot.com/2011/03/la-primavera.html
ResponEliminaEn aquest enllaç hi veuràs el que et deia (la foto és de fa dos anys)
Una foto molt maca i tendra! Gràcies, Dafne!
EliminaDoncs, aquí el somriure que se m'ha dibuixat amb el gran món dels teus gallarets, i que consti que no sóc una cuca, eh?! :)
ResponEliminaUn somriure més a la col·lecció, Ara serà Col·lecció de moments i de somriures. Gràcies, Sílvia!
EliminaA la primera foto fins i tot es veu la textura d'aquest paper especial per aquarel·la que tu saps utilitzar magistralment, aquestes pinzellades de color directes, sinceres, decidides, sobre un dibuix molt, molt ben fet... senzill i elegant, així és el teu estil... M'agrada!!... I si, a més, el resultat ens porta somriures, què més podem demanar? ;-))
ResponEliminaObservadora com sempre, Assumpta! Tens raó, el paper és molt diferent en els dos casos. Son roselles de quaderns diferents. Gràcies, bonica!
EliminaM'encanten les roselles, em semblen flors passionals i potser m'agraden no solament pel color sinó pel fet que la seua bellesa és silvestre, no ha estat manipulada.
ResponEliminaA mi també m'agraden per la mateix a raó, i perquè no es deixen capturar... de seguida es desfullen... silvestres i rebels!
Eliminai posts que fan somriure des de la primera frase.
ResponEliminaI comentaris que també! :)
EliminaDoncs nosaltres en déiem "ke ke re kecs"! Les prefeixo a les roses, bàsicament pel que apunta Novesflors. Lees roselles al camp signifiquen primavera i passió.
ResponEliminaUna abraçada!
Ai, la meva iaia, també els deia així. Quants anys que no ho sentia!!! Gairebé m'emociono!!!
EliminaPetonsssss i bons records!!!
M'encanten aquests noms, diferents però tot volten a l'entorn del gall... :)
EliminaUna abraçada Galionar!
Dafne, que et recordin paraules fa il·lusió, oi?
Amb les teves pintures dibuixes somriures per les cases,
ResponEliminaens fas recordar moments i ens transportes a somnis viscuts,
que més podem desitjar al obrir la porta de casa teva ?
Gràcies Carme.
Pep, sempre m'emocionen les teves paraules .. Gràcies Pep!
Eliminael vermell sempre ens porta alegria almenys a mi, això si sense fixar-nos en colors polítics
ResponEliminaEl vermell és un color bonic i posat a les roselles, preciós! Una abraçada Joan.
Eliminales roselles, com els somriures, m'enamoren....
ResponEliminai aquestes que has dibuixat són d'enamorar-se'n segur!
de tan roges i vivaces...
precioses!
Les de veritat m'enamoren, les de fotografia també, i per això les dibuixo, per fer-les una mica meves. M'alegro que t'agradin, mar. Una abraçada, preciosa.
EliminaQue en són de boniques les rosselles...i somrients!
ResponEliminaPerò son flors efímeres, no és poden collir per fer-ne poms, s'han de gaudir lliures i en plena natura.
Per sort les teves, amb cuqueta i tot, les podem contemplar sempre que volem. Gracies, Carme!
Aquesta és la seva gràcia, Glòria, s'han de gaudir lliures! No es deixen domesticar! Una abraçada de bona nit!
EliminaI el tacte suau i prim que em recorda el teu dolç tarannà.
ResponEliminaGràcies, nurieta!
EliminaA mi em posa automàticament de bon humor de veure roselles al camp, em fa somriure.
ResponEliminaHelena, deu ser que les roselles duen el somriure incorporat, a punt d'encomanar-lo. :)
EliminaRecords de llargues passejades.
ResponElimina:) espero que les llargues passejades també portessin inclosos els somriures, jo mateixa!
EliminaM'agraden les roselles. Són tan simples i tan poca cosa, i alhora són tan boniques... I les teves, també ho són!
ResponEliminaGràcies, Yáiza!
Elimina