De genolls abraço les parets derruïdes
i n'esgarrapo grumolls de petits records.
Reculo forassenyat segles enrere
i veig somnis, esperances, riures i plors
que omplen cada trosset de cada pedra
i reviuen anhels antics ja oblidats,
esmicolats com sorra en la platja del temps.
.Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch
Inspirat per un post de Jesús Mª Tibau
Són sensacions que a mi m'envaeixen cada cop que veig un mas, una casa, una barraca, qualsevol cosa que havia albergat vida, derruïda.
ResponEliminaD'aquí part de la meva malaltia per la història!
Les parets derruïdes ens parlen de les vivències que han viscut totes les persones que,amb el pas del temps, s'hi han aixoplugat:
ResponEliminapenes, alegries, estimació, somnis, esperances...per això cada pedra té un bocí de vida!
Petons,
M. Roser
També totes aquestes sensacions les experimento davant les parets enderrocades d'alguna vella construcció, però no ho hauria sabut expressar mai d'aquesta manera tan bella. I el dibuix, com sempre, maridant a la perfecció amb el text.
ResponEliminaCarme, MOLTES FELICITATS! Avui, una abraçada més gran i molt sentida!
Carme, aquest post m'ha fet sentir una fiblada de tristesa...
ResponEliminaUna finestra que fa temps no podia obrir, bons dibuixos i escrits escollits també, que units als teus fan un blog bo. Felicitats Carme.
ResponEliminaFelicitats!!!
ResponEliminaMeridatge perfecte entre il·lustració i oració. M'encanta!
ResponEliminaCARME!! De part d'en Josep Lluís i meva: MOLTES FELICITATS!! :-)
ResponEliminaAvui tinc problemes amb els comentaris. Et donava les gràcies per tot plegat i feia referència a tots els que, en veure les runes de masos i pobles abandonats, sentim una mena de malenconia quan pensem en tota l'energia esmerçada, els esforços i els patiments dels antics habitants. En fi. I que felicitats!
ResponEliminaEi! Quan dic que tinc problemes amb els comentaris vull dir que blogger m'està posant pegues i alguns els puc penjar i d'altres no, és a dir, que alguns dels que he fet s'han quedat donant tombs per l'èter.
ResponEliminaMoltes felicitats amb retard pero amb un peto i una abraçada
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per les vostres felicitacions!
ResponEliminaJa veig que els versos d'en Joan ens identifiquen a molts, no pas a mi sola.
M'alegro que us agradi la combinació...
Una abraçada a tots!