En el fons sempre hi ha el dubte, desfullant el dia a dia, m'estima ... no m'estima.
Bon dia Carme :) (Aquesta aplicació de dibuix no m'agrada, es veu molt artificial, superdigital, tot sembla de plàstic. El millor els teus "Paints" i sobretot les aquarel · les, allà es nota la mà de l'autora).
Gràcies per la teva opinió, Pere. La veritat és que és una aplicació molt maca... perquè s'hi vegi la mà de l'autora, suposo que he de dominar més la tècnica, ara la tècnica em domina a mi. He, he, he...
Intentaré fer una mica de tot, jo no sóc gaire de rutines i m'he de sortir sempre del camí fressat per provar camins nous, funcionin o no... igual torno amb la cua entre cames, però tampoc serà el primer cop que em passa.
El dubte i una ombra de fons persisteix sempre en totes les coses.
:) Intentaré no deixar del tot una cos a per una altra... aquest programa nou, no "omple" els espais amb un sol color pla, com el Paint, sinó s'han d'anar difuminant amb el dit... i queda molt diferent, encara em falta molt per aprendre.
Acabaràs essent una artista reconeguda mundialment.. he he, com aquest home: http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/24066/el-hombre-de-97-anos-que-creaba-obras-de-arte-con-paint/
iiii... No has pensat mai de pintar graffitis a les parets? ;D
ens regales una flor per la nostre mirada, si tingués un camp davant de casa, només voldria un banc per seure i observar la bellesa de les plantes. I tan se val el fons de les coses, jo sé que ets tu que dibuixes i pintes de llum les flors del meu jardí.
No sé pas si m'arribarà mai a ser igual el fons de les coses, crec que no, però la bellesa també compta, encara que sigui a primera vista, com la dels jardins i les flors. Gràcies, Pep!!!
No sé que em passa amb els comentaris, s'esfumen...
És negra nit, però he obert el teu blog, i s'ha fet de dia de cop i volta, amb la brillantor d'aquesta flor... Ara aniré a fer una capbussada en aquesta aigua tan transparent i quieta...Ui, que fresqueta, que bé!!! Petons de bona nit Carme.
Fa dies que no podía passar per casa teva i descobreixo aquesta nova técnica de dibuix, lluminosa, diferent i bonica. Ets curiosa i polivament, Carme! Amb tot, si em fessin escollir, potser em quedaría amb les teves aquarel·les i la mica de to nostàlgic que tant m'hi agrada... Una forta abraçada!
dons si que esta be aquesta manera de pintar... m'agrada ! quais tant com l'imatge de capçalera, tot i que per un moment he cregut veure-hi un cocodril a baix a l'esquerra jajajajjajaja
Sí que té llum aquesta flor, si!!
ResponEliminaBon dia de divendres!!!
Petons
Gràcies, lluna!
EliminaPetons i bon cap de setmana.
Un dibuix magnífic, i aquesta tècnica que dius, es fa amb l'ordinador? Un poema tendre i a la vegada profund.
ResponEliminaEs fa amb un iPad! Gràcies!
EliminaUn regal més que ens ofereixes, gràcies!
ResponEliminaUn petó, Gemma!!!
EliminaEl poema com a flor.
ResponEliminaRealment surten molt maques aquestes il·lustracions!
Només estic fent les primeres proves... no domino gens.
EliminaNoves flors.
ResponEliminaNous amics.
EliminaBlanca, i lluminosa!
ResponEliminaPetonassos, XeXu!!!
Eliminaque bonica... m'encanta el blanc difuminat dels pètals.... és genial!!!
ResponEliminaGràcies, Alba!
EliminaEn el fons sempre hi ha el dubte, desfullant el dia a dia, m'estima ... no m'estima.
ResponEliminaBon dia Carme :)
(Aquesta aplicació de dibuix no m'agrada, es veu molt artificial, superdigital, tot sembla de plàstic. El millor els teus "Paints" i sobretot les aquarel · les, allà es nota la mà de l'autora).
Gràcies per la teva opinió, Pere. La veritat és que és una aplicació molt maca... perquè s'hi vegi la mà de l'autora, suposo que he de dominar més la tècnica, ara la tècnica em domina a mi. He, he, he...
EliminaIntentaré fer una mica de tot, jo no sóc gaire de rutines i m'he de sortir sempre del camí fressat per provar camins nous, funcionin o no... igual torno amb la cua entre cames, però tampoc serà el primer cop que em passa.
El dubte i una ombra de fons persisteix sempre en totes les coses.
Una abraçada, Pere.
Suau i plena de llum, com la que et desitjo pel teu dia.
ResponEliminaAferradetes i bon divendres!
Gràcies, lluneta, aferradetes de cap de setmana
EliminaAquesta flor t'ha quedat molt alegre. És una tècnica diferent del paint i també queda bé. Ara, jo sóc una enamorada de les aquarel·les .
ResponElimina:) Intentaré no deixar del tot una cos a per una altra... aquest programa nou, no "omple" els espais amb un sol color pla, com el Paint, sinó s'han d'anar difuminant amb el dit... i queda molt diferent, encara em falta molt per aprendre.
EliminaCaram, doncs a mi sí que m'agrada aquesta flor lluminosa. Però encara és millor el poema :)
ResponEliminaMolotes gráciles, Loreto. M'encanta que t'agradi!!!
Elimina
ResponEliminaCentrada com està la flor té un cert poder hipnòtic... I el poema si cal encara suggereix més la idea ambigua d'allò que és i no...
Em sembla que em va hipnotitzar ella a mi!!! :DDDD Gràcies, Jordi!
EliminaM´ha sorprès aquesta flor, Carme, sembla pintada sobre una pissara amb blanc d´Espanya.
ResponEliminaLes teves paraules m´agraden sempre.
Bon cap de setmana!
Pissarra i blanc d'Espanya!!!! he, he, he... hi pensaré guapa, potser seria una bona idea i ben original!!!! :DDDDD
EliminaGràcies, bona setmana!
Tinc la sensació que aquesta flor dóna llum a la foscor de la nit. M'agrada la composició!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Gràcies, guspira!!! Bona setmana!
EliminaAcabaràs essent una artista reconeguda mundialment.. he he, com aquest home:
ResponEliminahttp://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/24066/el-hombre-de-97-anos-que-creaba-obras-de-arte-con-paint/
iiii... No has pensat mai de pintar graffitis a les parets? ;D
Molts paintons :P
Ostres!!!! Aquest home fa meravelles!!!! Clar que potser quan jo tingui 97 anys, també n'hauré après...
EliminaNo, no se m'acudiria mai fer graffitis a les parets, Miquel!!!! Jo sóc de format petit, la meva Moleskine gegant ja em costa!!!
com has pintat aquesta flor blanca? irradia llum!
ResponEliminaAmb un iPad! I una aplicació que es diu Ink&pen
EliminaNoves flors i noves tècniques! M'agrada l'efecte de llum que fan els pètals amb el blanc difuminat. Petonets :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia!!!
Eliminaens regales una flor per la nostre mirada,
ResponEliminasi tingués un camp davant de casa, només voldria un banc per seure i observar
la bellesa de les plantes.
I tan se val el fons de les coses,
jo sé que ets tu que dibuixes i pintes de llum les flors del meu jardí.
No sé pas si m'arribarà mai a ser igual el fons de les coses, crec que no, però la bellesa també compta, encara que sigui a primera vista, com la dels jardins i les flors. Gràcies, Pep!!!
EliminaNo sé que em passa amb els comentaris, s'esfumen...
ResponEliminaÉs negra nit, però he obert el teu blog, i s'ha fet de dia de cop i volta, amb la brillantor d'aquesta flor...
Ara aniré a fer una capbussada en aquesta aigua tan transparent i quieta...Ui, que fresqueta, que bé!!!
Petons de bona nit Carme.
Saps què ha passat M Roser? Que has deixat el teu comentari al post anterior... ara el tinc doble!!! :DDDDD
EliminaPetonassos d e diumenge, guapa!!!
Fa dies que no podía passar per casa teva i descobreixo aquesta nova técnica de dibuix, lluminosa, diferent i bonica. Ets curiosa i polivament, Carme!
ResponEliminaAmb tot, si em fessin escollir, potser em quedaría amb les teves aquarel·les i la mica de to nostàlgic que tant m'hi agrada...
Una forta abraçada!
Jo també em quedo amb les aquarel·les... però és divertit canviar!
EliminaUna forta abraçada.
dons si que esta be aquesta manera de pintar...
ResponEliminam'agrada !
quais tant com l'imatge de capçalera, tot i que per un moment he cregut veure-hi un cocodril a baix a l'esquerra
jajajajjajaja
petons
Ara que ho dius, he, he, he... no m'havia fixat amb el cocodril..
EliminaPetonassos, guapa!