dimecres, 9 de juny del 2010

1001 Moments!

No  he sabut  pas  resistir-me  a la idea que  uns  quants  em vau  deixar  als  comentaris de fer  un post de  celebració.  Es  veu  que m'he descomptat...   :)  aquest  és  el post  1001,  però  també  fa  de bon celebrar,  oi? 
 
Doncs  avui,  un dia  més  aviat  i un  post  més  tard del   que estava  previst,   per celebrar  els  1001   posts  i  els 1001  moments  us  demanaré de  fer un post  participatiu:  Un recull  de  microcontes  i  poemes.  
El dia  del tercer  aniversari de la Col·lecció  vaig  fer  un recull  "històric"  dels  que m'heu acompanyat  al llarg  d'aquest  temps.  Avui m'agradaria  fer  una "foto"  de  família dels  que  ara  hi sou.  I  tenir-vos  a prop,  en  un post  compartit.


Amb  calma,  sense  estressar-nos,  deixaré  un parell  o tres  de dies  aquest  post...  o quatre...
Seieu,  us  preneu  alguna coseta... 
 


i...  si  us ve  de gust...  m'escriviu  un microrelat o  un  poema, amb  un màxim de  50  paraules,  no hi ha  mínim,  sobre  el dibuix  que  trieu.   Aquí a  sota,  us  en proposo  uns quants,  no importa que agafeu dibuixos que ja hagin estat triats,   es pot  repetir...   ara  que  si voleu  aportar una imatge  més,  podeu fer-ho i  l'afegirem  a la llista...  però les  paraules  també!

12
34

56


78
910

1112


1314


1516
El deixeu  als  comentaris,  amb  el nº  de la imatge  i jo els  aniré  pujant  al post.  Començo  jo:


1.- Era tant  acollidora,  que havia  fet  construir  dos bancs, un  a cada  costat del portal  per  rebre  tothom  que  anés  a trucar-hi. 

De  tant  que  volia ser  complaent, va  acabar  deixant  tothom   just a la superfície d'ella mateixa.

...............................................................................................Carme 


2.- Aquell ocellet del que havia tingut cura s’havia fet gran... havia volat...
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure.

.......................................................................................Assumpta 



3.- Era el primer Nadal que passaven sense ell, però van mantenir el seu seient intacte, amb aquell coixí que tan li agradava. El trobaven a faltar, quin buit deixava l'avi... mira que marxar a viure a Cuba, i deixar-los allà plantats!


..........................................................................................Xexu 
 


4.- Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança. 

 ................................................................................Fanal  Blau 


5.-  Cada mot
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.

Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores.
....................................................................................Barbollaire
 6.- A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
hi viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.

Potser es renten amb sabó ...
.......................................................................................Pere 


7.- L'utilitzaré a ella, vella i arrugada per fer-te arribar el meu missatge
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...

.....................................................................................Sargantana


8.- Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant notícies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge, cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes...


.....................................................................................Gurmet

  
9.- En Pere es va aixecar per anar a la feina, notava un quelcom estrany no sabia que era prenent el cafè va fumar la seva primera cigarreta del dia, va mirar per la finestra i es va adonar el mon ja no era de colors era en blanc i negre.
....................................................................................Striper
 
10.- Em sento con un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar, has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.

.................................................................................McAbeu 



11.- Avui he sabut el teu secret.
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!

.....................................................................................Montse 
 

12.- Vist de la remor de l’oblit sembla llarg i costerut el meu sender. Ell m’empeny a arribar-hi, a coronar els seus murs, que m’han de demostrar que en sóc capaç. Que serveixo encara, tal com ell roman.

........................................................................................Sànset 


13.- Llum en blanc i en groc
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.



................................................................................Noves  Flors 





14.- 

amb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts

 ......................................................................................Jordi 




15.- Agafo impuls, faig un salt ben alt, ben alt i ja sóc al núvol!
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.

.....................................................................................Assumpta 2



16.- Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...

 ......................................................................................Elvira



17.- Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.

 ......................................................................................Rita


18.- Si em regalessis un somriure, et faria una bufanda!
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més protegit et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...

 ......................................................................................Assumpta 3

  
19.- És el teu fil que guia
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna................................................................onatge


20.- FLOR O DILUVI
Ni l'engany lluminós
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi............................................................Francesc Mompó


21.- L'atàvic  crit  de la natura
fugint dels  camins 
massa  fressats  que  no duen enlloc
experimenta i erra
en òrbites irregulars.
Llavors  com llàgrimes.
.........................................................................Carme 2



22.- M'agradaria viatjar sobre d'aquest núvol blanc, per tal de trobar alguna solució, al gran desori que han armat, aquest gegants del món de les finances. Ells sense cap mena d'escrúpol, ens han deixat tirats sense oxigen; mentre continuen amb el mateix ritme de vida desafiador.

..................................................................................Montse

23.- Vist com estava el pati hipotecari, i malgrat que amics i familia insistien que aquí a dalt només hi vivien els somiatruites, vaig decidir instalar-me en aquest núvol d’un ambient (un loft, segons l’anunci del diari) tan confortable.
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel.



...................................................................................Óscar
 

 24.- Mentre la mirada planejava sobre els dibuixos proposats, la flaire fotogràfica acoloria els seus records. D’entrant tastà , indecís, una fina tallada de pernil dàlmata. Acte seguit s’elevà vers el cel una gloriosa aroma de formatge d’Auvèrnia i com a punt final del festival gastro-visual pinçà una flairosa maduixa bretona.

................................................................................Rafel
 


 25.- Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!

....................................................................................Assumpta 4 

  

 26.- Verd primaveral
gotetes de rosada.
Amor entre mans.


....................................................................................Joana
27.- Des d'aquí dalt
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
.............................................................................................Vida 

28.- Feia més de vint anys que s'entremiraven, ell del balcó estant , ella asseguda al passeig mirant l'anar i venir de les barques, a estones, de cua d'ull el guaitava com desfeia nusos de la xarxa , fent com qui no la mirava..
Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.

..............................................................................Lolita Lagarto
29.-
Un neguit sobtat al pas de la porta.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit emmidonat. 
El cava cremant-li els pits i
els bombons fonent-se de tant desig! 
..................................................................Joana


30.- L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa.
Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la... 
Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat...
..............................................................................................joanfer
 

31.- Com és que encara no m’ha triat ningú?
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...


...........................................................................................................llum 



32.- Tens la porta de casa oberta; no he passat el pany. Entra i sent-la com si fos teva.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
....................................................................................Fanal Blau 2



33.- I  vaig  entrar  un cop i un altre  a la teva casa.  
Obera  de bat  a  bat.
Bonança  a  l'eixida,  calidesa  a dins,  i horitzons  per  descobrir.
I mai no s'esgotaran   ni les  paraules  ni els  projectes,  ni els silencis  ni  el desig  de compartir.
...................................................................................Carme 3
34.- Vaig obrir els ulls però tot estava difuminat. Els arbres, unes siluetes al fons... no sabia què m'havia passat. Vindrien a buscar-me? Mica en mica tot prenia forma i recuperava la memòria. Les siluetes s'allunyaven, eren ells el que m'havien colpejat fins deixar-me inconscient.
............................................................................................Xexu 2 

 

35.-
Fums de pas,
alè de ciutat
sense nas.
.............................................................................. Isabel



36.-
Busque pel meu món el dibuix del teu cos, i quan et trobe et faig pujar per seguir volant en el nostre núvol.
Viatge fascinant!!

...........................................................................................Albanta




37.-
Com un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.


...........................................................................................mon



38.- Aquest és el secret:
Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.
.............................................................................................Mercè


39.- Coneixia el secret, sense haver-lo conegut mai. No sabia com, però sempre habitava els pensaments. No només poblant-los sinó trenant enfilalls d'idees, de somnis forasters. I així no moria mai. No sabrà mai com va ser que un dia el record i l'oblit van ser un.

....................................................................................Carme 4


 40.- Degoten les fulles. M’abracen en una subtil fascinació, mentre les lletres cobren vida i t’evoquen en el racó d’un moment. M'omplo de tu, en l’olor de terra mullada. En les ones que esculpeix la pluja en els tolls. Tot s’atura, en un món amb presses per arribar en lloc.

............................................................................................Pilar 




41.-
Era un dia com avui, plujós, i jo plujosa, també, per dins. Resseguir a distància la branca del nesprer que plorava davant de la finestra, em donava consol. Paradoxalment era un consol trist, cada gota un pensament perdut, potser cada llàgrima també ho sigui.
..................................................................................Carme  5


42.-
Carme, seguim
col·lecionant moments?
Felicitats!!!!
.......................................................................................Cris




43.- Obro el teu blog. 
Sensacions d'imatges i paraules. 
Torno a ser la nena d'anys enrera. 
M'enfilo al meun dolç núvol de cotó 
per travessar un cel ben blau, 
i poder gaudir de 1001 moments.
..............................................................................Khalina 



44.- Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
..........................................................................La meva  perdició

  45.- El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.
......................................................................... La meva  perdició  2

46.- A la teva ciutat el cel és diferent.
Els núvols, vermells suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res,  més espai,  més a prop...
A la teva ciutat
les ombres  pinten el reflex
del meu cel blau.
..........................................................................................Ada

47.- El cel es va tenyint de colors rogencs que anuncien el final d’un dia clar i lluminós. He sortit al balcó. M’agrada sentir la primera fresca de la nit que ja s’atansa. És un plaer gaudir d’aquesta solitud mentre sé que els teus braços m’esperen a dins.

........................................................................................kweilan



48.-
Descansava després d'un dia dur de treball.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
...........................................................................................rits 


49.-
Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.

...........................................................................Jesús Mª Tibau

50.- El castell sobre el turó
es preveu inexpugnable i fort
En el fons és  com el nostre cor
ansiós de ser conquerit
Sempre amb la guàrdia dormida
quant l’amor vol entrar
per deixar-se seduir...        ..............................................Garbí 

51.- Encara dret sobre el quer
desafies el pas  del temps.
Tens la història escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només
la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven el secret.
 .......................................................................Alyebard

52.- Margarida no es volia aturar:
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!

..................................................................................Filadora




53.- Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament.

....................................................................................Llaudal





 54.- I arriba la nit i tot vestit del negre més negre. Una llum m'il·lumina el pensament i puc recordar aquells tants moments que vam viure tots plegats


......................................................................................Utnoa 


55.- D'aquesta madeixa teixiràs moments que donaran caliu a les nostres vides.



...............................................................................Montse 2 




 
56.- Mil i un moments, 
de colors, bocins, trenats de vida.
Seguirem atresorant.
.................................................................. Fanal blau 3


57.- Que no vingui el plor,
que s’instal·li el somriure,
que galtes dolces rebin xarrups,
que les enveges morin
i els odis no circulin
que la Pau sigui per tots nosaltres
i esdevingui Llibertat i Amor.
..........................................................................................Anton
 

58.-
 Tenia por d’estirar més el fil. Temia que, si ho feia, descobriria allò que tant temia. Però no volia continuar vivint en un engany, en una farsa. Aquell cop n’estava del tot convençut: quan entrés per la porta, li ho preguntaria.

............................................................Albert B i R





59.-
Des d'aquí dalt puc veure tot sense ser-hi, puc gaudir de la vista sense implicar-me, puc somiar sense por. Per què hauria de voler baixar i viure de peus a terra? 
.............................................................Josep B






60.- La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
..........................................................Laura T Marcel 




61.-

No és el sol,
és el pigment intens de pau i lluita.
Tonalitat sovint envejada.
.................................................Fanal Blau4

 
62.- 
Ha establert el vell misteri
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura

.........................................................................Anton2


63.- Ensalivades les fulles per petons de pluja,
S’abracen al líquid en fascinant unció.
Estan embegudes de lliscosa capa
Que les abraça verges fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina, carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra amb perfum de flors
I al aire canten sense escatim de versos
Paraules curtetes  fetes de Si d’amor.


................................................................... Anton3


64.-  He retallat les ombres
del nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
........................................................................Marta


65.-
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."



......................................................................Maria



66.- 
 Sobrevivint al bell mig dels esborancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.
.......................................................................Cèlia
67.-
Una sorpresa bonica
un campanar finlandès
entre  els teus  dibuixos
.......................................................................Merike
68.- Quantes buidors caben en una ampolla buida? Si l'emplenen ja és plena i aleshores no és buida ni es buida de cap moment ....mil i un moments de copets menuts d'escuma de mar la van dur de viatge fins la platja... rebregada i arrugada però feliç com mai (la platja no, l'ampolla) I ara se n'adona de la sort que ha tingut sent de plàstic.....si fos de vidre com altres no tindria ni un rebrec ni una petjada del temps i de la vida en el seu cos....i n'estava molt molt satisfeta de les empremtes que l'ús havia deixat en la seva ànima 
........................................................................Elvira2
69.- 
comentari  
misteriosament 
desaparegut
oooooooooooooooh!
...............................................El veí de  dalt











70.-  Hi ha missatges que es perden en una ampolla...
Hi ha moments que es perden com un instant fugaç...
Hi ha caçadors d'històries,
de moments, d'essències que no tornaran...
Hi ha dibuixos que amaguen tendresa i art."


...............................................................Gabriel
71.-Amb mil i un pensaments vaig omplir aquella botella.

I vaig llençar-la al mig del blau i calmat mar,
El vell pescador tornava de feinejar
Va destapar la botella,
I dins va trobar...
Mil i un moments plens de COLOR!


.................................................................................Eli



72.- Havien passat 1001 nits des que sota el nostre arbre ens acomiadarem. Durant els 1.001 matins següents, aquell parc va perdre la seva rabiósa color.
..............................................................................Lenore





Jo no en sé, de fer poemes, però et voldria dir que les paraules i els dibuixos que ens deixes, Carme, contrasten amb aquesta bonica i efímera flor: són boniques, però perduren en el temps. I, com la rosella tenyeix de color els camps, les teves paraules i els teus dibuixos donen color als nostres blogs.

..............................................................................Montse-Arare

130 comentaris:

  1. Oeoeoeoe, moltes felicitats! Ostres, com t'has pogut descomptar, hehehe! Aiiii... però és igual, perquè això vol dir que ja has superat els 1000, i que la Kweilan protagonitza el teu post nº 1000, la tia ja pot estar contenta!

    M'ho penso, de veritat, a veure si sóc capaç d'escriure alguna cosa amb cara i ulls amb només 50 paraules (!). No has notat que mai faig micro-relats d'aquests, oi? Per alguna cosa serà. Però vull ser a la foto d'aquest moment!

    ResponElimina
  2. Felicitats pel post 1001! (No podia marxar a dormir sense saber que tramaves ^_^ )
    El segon en recollir el repte. Quin bon regal que ofereixes i quina varietat!

    ResponElimina
  3. Que ràpids! Quina il·lusió!
    Un petonet de bona nit!

    ResponElimina
  4. MOOOLTÍSSIMES FELICITATS!!!


    DIBUIX 11.-

    "Aquell ocellet del que havia tingut cura s’havia fet gran... havia volat...
    Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
    Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure."

    (50 paraules)

    ResponElimina
  5. Ja me l'he pensat!!

    Nº16:
    Era el primer Nadal que passaven sense ell, però van mantenir el seu seient intacte, amb aquell coixí que tan li agradava. El trobaven a faltar, quin buit deixava l'avi... mira que marxar a viure a Cuba, i deixar-los allà plantats!


    Al principi se m'havia acudit fer-lo trist, però avui no podia fer que acabés malament! Espero que t'hagi fet somriure. Moltes felicitats altre cop.

    ResponElimina
  6. Començo pel 10, i si puc repetir, repetiré!

    Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.



    I felicitats! I gràcies, moltes gràcies, per compartir!

    ResponElimina
  7. Assumpta, el primer conte, felicitats per ser la primera a aparticipar! gràcies guapa. Molt tendre i savi a la vegada. Una abraçada de bona nit.

    Xexu, je, je, je... ja estic cantant "El meu avi va anar a Cuba..." Gràcies, maco. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Ara mateix em pilles en un mal moment (de temps, vull dir) però te l'escriuré encara que siga fora de temps perquè en uns quants dies no podré ni parar-me a pensar ni tan sols a visitar blogs.

    FELICITATS!!! 1001 MOMENTS, CAP-I-CUA.

    ResponElimina
  9. Queden molt macos així posats amb el dibuix triat!! ;-))

    Sempre tens bones idees!! ;-)

    FELICITATS DE NOU!! ;-))

    ResponElimina
  10. Fanalet, pots repetir, si vols, i tan que sí! Gràcies per la rapidesa!

    Noves Flors, encara que sigui fora de temps, no hi pots faltar... aquestes coses no caduquen mai, bonica, gràcies!

    Assumpta, així petitons, oi? queden boniquets!

    ResponElimina
  11. 1001!!
    Molt millor que 1000! És capicua. És com un cercle perfecte. No te inici ni final. Sempre hi ets...

    I ara ... el 2
    "Cada mot
    als meus llavis
    sigui efímer i intens
    com una rosella.

    Que es posi al teu cos
    com una l'alenada
    prenyada d'aurores."


    Moltíssimes felicitats nina

    1001 abraçades i petoents dolços :¬)*

    ResponElimina
  12. Per al dibuix Nº 9, una coseta que et vaig escriure fa temps.

    "A sota d'aquestes boires
    com escumes de xampú
    i viuen les meves muses.
    Jo navego per aquest cel
    com un mar blau infinit
    i escolto com riuen totes.

    Potser es renten amb sabó ..."

    Moltes felicitats i bona nit Carme.

    ResponElimina
  13. Gràcies, poeta, és un poema-rosella, i la rosella és una rosella-poema, també és unc ercle perfecte. Com sempre, paraules precioses, les teves. Bona nit!

    ResponElimina
  14. ostres en moments aixis es quand mes anyoro sapiguer jugar amb les paraules...
    et deixo un peto ben fort i vaig a veure que soc capaç de fer..pero hi vull esser tambe.
    felicitats!!

    ResponElimina
  15. m'ajudare del dibuix numero 5


    *L'utilitzaré a ella, vella i arrugada per fer-te arribar el meu missatge
    l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
    ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...*

    ResponElimina
  16. Dibuix Nº 5

    Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant noticies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes..

    ResponElimina
  17. Malgrat tot no vull faltar a la foto;
    Dibuix nº 4

    En Pere es va aixecar per anar a la feina, notava un quelcom estrany no sabia que era prenent el cafè va fumar la seva primera cigarreta del dia, va mirar per la finestra i es va adonar el mon ja no era de colors era en blanc i negre.

    ResponElimina
  18. Moltíssimes felicitats, Carme.
    Ja he triat la imatge per al microconte, tanmateix necessite un poc de temps per fer-lo.
    A reveure, doncs.

    ResponElimina
  19. Bon dia! Moltes felicitats pels 1001 i aquí tens la meva modesta aportació a aquesta molt bona idea que has tingut.

    DIBUIX 13
    Em sento con un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar, has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.

    ResponElimina
  20. Moltes felicitats!!
    Em semblava que no seria capaç, però després de seure tranquil.lament i picar, una mica de tot, el que ens has oferit, això és el que ha sortit:

    Dibuix 9

    Avui he sabut el teu secret.
    L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
    Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!

    Potser l'he fet massa llarg,... però així ha sortit!!, i com no domino el tema, així el deixo.
    M'ha agradat molt aquesta idea que has tingut.Ara què, ja no em tornaré a estranyar de res que facis, t'he descobert!!
    Una abraçada molt forta i per molts anys que et poguem seguir!!

    ResponElimina
  21. sargantana, doncs has jugat molt bé! Un microconte molt bonic!

    Gurmet - Striper, gràcies per la doble participació!

    Mercè, t'esperem, a reveure, gràcies!

    Mc, un bon conte! Gràcies per ser-hi i per emportar'te'l cap allà!

    Montse, doncs t'ha sortit un conte ben bonic i afalagador. Moltíssimes gràcies, bonica!

    ResponElimina
  22. Moltes felicitats, de veritat!

    Com ja saps, sóc més aviat prosaic. Tanmateix, es mereix intentar-ho!

    DIBUIT 8
    Vist de la remor de l’oblit sembla llarg i costerut el meu sender. Ell m’empeny a arribar-hi, a coronar els seus murs, que m’han de demostrar que en sóc capaç. Que serveixo encara, tal com ell roman.

    *Sànset*

    ResponElimina
  23. Gràcies Sànset! Un microconte èpic!
    Petonassos!

    ResponElimina
  24. 1000 i 1 felicitats! Bona idea això dels microrelats. Està qeudant molt bé!

    ResponElimina
  25. Ostres, està quedant fantàstic!! ;-))

    Montse, has triat un dibuix que a mi m'agrada molt jejeje... qualsevol dia ens trobarem passejant pels núvols tots plegats :-)

    ResponElimina
  26. Un haiku per al núm. 14.


    Llum en blanc i en groc
    transgredeix la nit fosca.
    Espere els teus ulls.

    ResponElimina
  27. Gràcies SM, tu no t'apuntes?

    Assumpta, doncs serà tot un plaer trobar-nos!

    Noves Flors, gràcies pel poema! Finalment has arribat ben aviat i no pas tard! :)

    ResponElimina
  28. uau! 1001 com el gos d'en Tintin

    amb deu paraules
    emboliquem la troca
    mil i un posts

    Imatge 10

    ResponElimina
  29. Imatge 9

    Agafo impuls, faig un salt ben alt, ben alt i ja sóc al núvol!
    És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
    Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
    Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia
    .


    Entre tots farem rècord de comentaris! Mira que si n'aconseguim 1001 :-))

    ResponElimina
  30. Massa feina ara mateix (l'excusa habitual...), ho sento!

    ResponElimina
  31. 1001 felicitats! mil i una abraçades!
    a veure posem el 10
    Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...

    ResponElimina
  32. M'agafo el núm. 10, el cabdell...

    Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.

    Moltes felicitats, Carme, per aquests 1.001 apunts!

    ResponElimina
  33. Ai em sembla que m'he passat de 50 ...

    ResponElimina
  34. DIBUIX 10

    Si em regalessis un somriure, et faria una bufanda!
    Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
    Quan més sincer fos el teu somriure,
    més abrigat et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
    És que jo teixeixo amb màgia...

    ResponElimina
  35. Ostres!! jajaja el dibuix 10 triomfa!!, Quan l'he triat encara no hi havia el de l'Elvira i el de la Rita :-)))

    ResponElimina
  36. Jordi, un haikú perfecte! Gràcies!

    Assumpta, a volar doncs! gràcies per la segona!

    SM, gràcies per tornar, no necessites cap excusa... :)

    Elvira, no els he comptat, però mentre hi càpiga en l'espai adjudicat... Gràcies, guapa!

    Rita, farem una manta genial, gràcies per teixir-la una estoneta tu!

    ResponElimina
  37. Carme, Carme, Carme!!!

    Un canvi, si us plau!! Havia escrit originàriament:

    "més abrigat et sentiries quan t'embolcallessis amb ella" però després m'ha agradat més posar "quan t'abriguessis amb ella"... ho he canviat i no m'he adonat que quedava repetitiu "més ABRIGAT... quan t'ABRIGUESSIS"

    M'ho pots canviar, si us plau per "més PROTEGIT et sentiries quan t'abriguessis amb ella"?

    GRÀCIES!!!

    Smuaaaaaaaaaaac

    ResponElimina
  38. Ostres!!!! Quins artistes... Intentaré pensar-hi, tot i que heu posat tots el llistó molt alt...

    ai, Carme! I per molts articles més!!!! :D

    ResponElimina
  39. Felicitats per aquest mil i un escrits -no m'agrada la paraula post...-. Dit així podria semblar una comdemna, però no...
    M'agrada el cabdell de fil... núm.10

    És el teu fil que guia
    i acompanya sense lligar...
    És el fil que dónes a l’estel,
    que fa que enllacis els mots,
    els versos, els sentiments.
    És el fil d’unió entre cor i paraula.
    Què seria la vida sense
    La Col•lecció de moments...?
    Ara és crit i silenci
    sembrat i lluna...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  40. Carme, he fet un poema per a la imatge 3. Demà el penjaré al meu blog.

    FLOR O DILUVI

    Ni l'engany lluminós
    del color fraternal,
    ni el massís carreu
    de l'alta murada
    reblen el miratge del paradís.
    L'atàvic crit de la natura,
    premonició i llei,
    trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
    flor o diluvi.

    ResponElimina
  41. Felicitats pels 1001.
    Trio la nº9.
    M'agradaria viatjar sobre d'aquest núvol blanc, per tal de trobar alguna solució, al gran desori que han armat, aquest gegants del món de les finances. Ells sense cap mena d'escrúpol, ens han deixat tirats sense oxigen; mentre continuen amb el mateix ritme de vida desafiador.

    ResponElimina
  42. Moltíssimes felicitats Carme i 1.001 petons!!!

    El número 9 és perfecte per fer el que més em conveç: el tonto.

    "Vist com estava el pati hipotecari, i malgrat que amics i familia insistien que aquí a dalt només hi vivien els somiatruites, vaig decidir instalar-me en aquest núvol d’un ambient (un loft, segons l’anunci del diari) tan confortable.
    Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel."

    ResponElimina
  43. M'ha costat molt decidir sobre quin dibuix faria el text.

    Mentre la mirada planejava sobre els dibuixos proposats, la flaire fotogràfica acoloria els seus records. D’entrant tastà , indecís, una fina tallada de pernil dàlmata. Acte seguit s’elevà vers el cel una gloriosa aroma de formatge d’Auvèrnia i com a punt final del festival gastro-visual pinçà una flairosa maduixa bretona.

    1001 gràcies per l’aperitiu Carme

    ResponElimina
  44. Jajajaja Òscar!! Serem veïns!! Jo també tinc un loft d'aquests :-))


    Carme... imatge 16:

    Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
    Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!

    ResponElimina
  45. Ei! Peeeeeeeeeeeeeeeeeereeeeeeeeeee!

    Ahir mentre jo escrivia un comentari de resposta, tu escrivies el teu, ens vam creuar, el vaig penjar, em vaig equivocar, el vaig haver de rectificar... vaig contestar mails i al final no vaig contestar el teu comentari. 1001 disculpes!

    Gràcies per participar. Recordo perfectament a quin post em vas deixar aquestes versos.
    Bona tarda i un petó, Pere.

    ResponElimina
  46. Imatge 13:

    Verd primaveral
    gotetes de rosada.
    Amor entre mans.

    FELIÇ POS 2001

    ResponElimina
  47. Imatge 9:
    Des d'aquí dalt
    les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
    Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
    Des d'aquí dalt
    les persones no fan por
    i el temps no passa veloç.
    Des d'aquí dalt et vetllo
    i t'estimo.

    ResponElimina
  48. Au, va Núr, que no hi pots faltar!

    onatge, no és pas una condemna, no, és un plaer... gràcies!

    Francesc, això són paraules majors! Moltíssimes gràcies! Per les dues coses, aquí i allà.

    Montse, qui pogués viure sempre en un núvol!

    Óscar, un núvol d'un ambient, je, je, je, boníssim! perquè voldríem més ambient s en un núvol... Gràcies, maco 1001 petons, també per a tu.

    Rafel, espero que t'agradi la imatge que t'he adjudicat. No podia deixar-te sense malgrat els teus dubtes existencoals. :) Gràcies!

    Assumpta, vols arribar al Record Guiness! :)

    Joana, unes poquetes paraules precioses! Gràcies!

    Vida, ens vetlles una mica a tots? :) Gràcies per venir!

    ResponElimina
  49. Feia més de vint anys que s'entremiraven, ell del balcó estant , ella asseguda al passeig mirant l'anar i venir de les barques, a estones, de cua d'ull el guaitava com desfeia nusos de la xarxa , fent com qui no la mirava..
    Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
    He escollit la número 14!
    Felicitats pels 1001 posts!! és un plaer llegir-te!

    ResponElimina
  50. lolita, una història romàntica que m'agtada molt! Gràcies per venir!

    ResponElimina
  51. Moltes felicitats! Més de 1000! I encara, segur, en vindran 1000 més!

    ResponElimina
  52. Moltes felicitats Carme!!!
    Ets una màquina de col.leccionar moments!
    Que macos els bancs! :)
    Vaig a veure quin dibuix agafo.
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  53. Ja no sé que dir
    que el pernil em fa glatir!

    L'enhorabona, blocaire!

    ResponElimina
  54. Felicitats!
    És tot un mèrit haver arribat al 1001 i amb aquest nivell... Jo sempre miro però mai no he gosat dir res perquè em fa una mica de vergonya però com que avui és un dia especial col·laboro amb el meu conte per al dibuix 1:

    INCOMPRENSIÓ

    Com és que encara no m’ha triat ningú?
    Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...

    ResponElimina
  55. Moltes, moltísimes felicitats, Carme! Espero que aquest sigui el primer post dels següents 1001 que vindran... Una excel·lent iniciativa!
    Mil un petons! ;)

    ResponElimina
  56. Ostres, per molts anys!!!
    1001, com les 1000 i una nit!

    ResponElimina
  57. Moltes felicitats......no tinc temps per el poema però si que admiro la teva constancia

    ResponElimina
  58. Gràcies, Albert. Esero quepoguem llegir-nos 1001 més aquí i allà!

    Joana, ja l'he recollit! M'agrada molt que hi posis una mica de passió. Gràcies dona de llum!

    Gràcies, Puigmalet!

    llum, doncs no sé de què t'ha de fer vergonya, ets molt benvinguda i m'encanta que hagis deixat el teu conte.

    Joan, ja l'he recollit, moltes gràcies!

    estrip, moltíssimes gràcies! m'agrada això deles 1001 nits, però... i ja està?

    garbí, gràcies per venir i per la felicitació... què hi farem!

    ResponElimina
  59. Carai. Veig que esteu molt inspirats! Aprofito per felicitar als col·laboradors i a tu mateixa. Són molts 1001! Jo vaig cap els quatre anys de bloc i en porto 519. Imagina't. Fins un altre dia.

    ResponElimina
  60. El 15! Dic de dibuix...perquè si començo a comptar les participacions, potser se'm fa de dia!
    Un petó per aquests moments tant nacos!

    Tens la porta de casa oberta; no he passat el pany. Entra i sent-la com si fos teva.
    Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.

    ResponElimina
  61. Gràcies Jordicine! Fins un altre dia. Gràcies per venir!

    ResponElimina
  62. Moltes felicitats, col-leccionista de moments!
    Així que pugui hi tornaré.
    1000 i 1 petons!

    ResponElimina
  63. M'arrenco amb la nº4, que em sembla que està deserta encara:

    Vaig obrir els ulls però tot estava difuminat. Els arbres, unes siluetes al fons... no sabia què m'havia passat. Vindrien a buscar-me? Mica en mica tot prenia forma i recuperava la memòria. Les siluetes s'allunyaven, eren ells el que m'havien colpejat fins deixar-me inconscient.

    ResponElimina
  64. Fanal blau, un text preciós que m'ha suggerit una continuació. Gràcies bonica... Ha estat un dia bonic, avui! 1001 somriures.

    Pilar, torna, torna, que t'esperem!

    Xexu, gràcies per tornar, aix! m'he descuida t de posar el 2... ho arreglo de seguida. He xcomençat comptant els de l'Assumpta, pe`ro si ho he fet amb els d'ella, ho he de fe r amb tots...

    ResponElimina
  65. Enhorabona i per molts anys! fins ara no he pogut passar... sort que encara queda pernil i formatge per fer un tast. Mmmmmmmmmmmm.
    Dibuix 13:

    Fums de pas,
    alè de ciutat
    sense nas.

    ResponElimina
  66. DIBUIX 9

    Busque pel meu món el dibuix del teu cos, i quan et trobe et faig pujar per seguir volant en el nostre núvol.
    Viatge fascinant!!

    ResponElimina
  67. Gràcies, Albanta! ja el tenim penjat! Bona nit i bon viatge fascinant!

    ResponElimina
  68. he escollit el numero 10,
    Com un cabdell,
    cal trobar el cap per seguir el fil,
    cal seguir el fil per trobar un final.
    I pel camí, assaborir cada pam de vida.


    (el trobaras també al meu blog)

    ResponElimina
  69. Isabel, ja està penjat i cvorregit el nº... gràcies guapa!

    Mon, m'ha encantat trobar-lo al teu blog. No hi ha millor plaer que compartir.

    ResponElimina
  70. Carme, m'esperaràs un parell de dies més? NO PUC FER-HO AQUÍ, EN UN BAR... M'HE BAIXAT ELDIBUIX DE LA ROSELLA... ai, perdona, no volia cridar, és que m'estan esperant... he de sortir.
    Espera'mmmmmmmm!!!!

    una abraçada moooolt forta!

    ResponElimina
  71. He escollit un altre dibuix. Correspon al dibuixet del dia 20 de febrer (La pluja):

    "Aquest és el secret:
    Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
    L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
    No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record".

    Un petonet.

    ResponElimina
  72. Arare, és normal que cridis si estàs tant lluny! :) I tant que t'esperarem! Els dies que faci falta! M'agrada que hi siguis! Una abraçada molt forta.

    Mercè, em creuràs si et dic que quan ho vaig tenir tot muntat em va fer recança no haver posat aquest dibuix? però... m'ho vaig deixar còrrer... ja e stava el post tot preparat! ... però ja veig que l'has trobat igualment! me'n felicito i et felicito, ara mateix el penjo! gràcies pel teu escrit... és una delícia!

    ResponElimina
  73. Dibuix num. 13

    Degoten les fulles. M’abracen en una subtil fascinació, mentre les lletres cobren vida i t’evoquen en el racó d’un moment. M'omplo de tu, en l’olor a terra mullada. En les ones que esculpeix la pluja en els tolls. Tot s’atura, en un món amb presses per arribar en lloc.

    Petonets plujosos!

    ResponElimina
  74. Pilar, tu ja saps que m'encanta que hagis triat aquest dibuix... només per la sola raó q eu m'encanten les complicitats. Aquest dibuix va ser per a tu des del primer moment, en totes les seves versions virtuals i de paper. Gràcies! Moltissimes gràcies! Petonassos plujosos!

    ResponElimina
  75. Ho sabia Carme. Et vaig coneixent en l'univers còmplice que comparteixes amb tothom en cada racó. També en cada silenci de la paraula no emesa o no escrita.
    Aquest dibuix em té el cor pres des que el vaig veure per primera vegada...Llàstima que la tria no sempre sigui individual.
    T'has adonat que ets la Sherezade dels dibuixos? Somric.

    ResponElimina
  76. Ja pots somriure, ja, Pilar... bona Sherezade estic feta jo... jo també somric...

    Si mai començo un altre blog li hauria de posar col·lecció de complicitats :) si és que encara sé fer-les durar...

    ResponElimina
  77. Ai, Carme, que no hi puc participar, jo; que no tinc temps ni pel meu In varietate concordia, aquests dies. Però no volia deixar de felicitar-te pels 100ú, que no només no són pas poca cosa: és que són una proesa!

    Alemanya et felicita efusivament :-)

    ResponElimina
  78. Moltíssimes Felicitats, és un nombre magnífic!!!!!!!

    El meu "regalet" t'el deixo a casa meva, GRÀCIES per la teva col·laboració, 1001 petons ben grans!!!!

    http://finestres-ventanas.blogspot.com/2010/06/regal-68.html

    ResponElimina
  79. Amb el dibuix del pastís, si us plau, aquest haikú, tot per a tu, gràcies preciosa, per tenir-nos tan mimats!!


    Carme, seguim
    col·lecionant moments?
    Felicitats!!!!

    ResponElimina
  80. Felicitats, comença una nova etapa. Seguramente serà encara més màgica que aquesta. Muakaaaa!!!

    ResponElimina
  81. moltes felicitats!! 1001 com les 1001 nits.
    Jo no me'n surto amb la poesia, i els microrelats em costen, però agafo la imatge 9:
    " Obro el teu blog. Sensacions d'imatges i paraules. Torno a ser la nena d'anys enrera. M'enfilo al meun dolç núvol de cotó per travessar un cel ben blau, i poder gaudir de 1001 moments"

    ResponElimina
  82. Gràcies Ferran, que siguis aquí ja em sembla prou regal. Una abraçada ben forta.

    Cris, amb la imatge del pastís, està posat el teu poema! Gràcies!

    wizard, gràcies per venir... i un microconte no me'l faries? Au, va que has de ser-hi!

    khalina, moltíssmes gràcies, jo trobo que t'ha sortit un escrit molt dolcet, bonica!

    ResponElimina
  83. Moltes felicitats! Ja estic millor i ara em posaré a escriure el microconte. Gràcies per descomptar-te perquè l'apunt n.1000 és el meu. OHHHH! Una abraçada!!! I esperem...que l'escriuré.

    ResponElimina
  84. No tinguis pressa, t'esperarem tot el que faci falta!

    Fins ara... vaig a afegir el nº 1000 al teu apunt. :)

    ResponElimina
  85. Hola Carme, t'adjunto els meus, que he penjat al bloc. He fet dos relats per la mateixa il·lustració, la número 8 (espero que estigui permès), n'ha sortit un de la guerra civil i un altre de xucla-sang. ^_^
    Moltes Felicitats.

    ***************************************
    Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
    La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
    Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
    ***************************************
    El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
    Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
    Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Compte s'amagava, fugin dels seus implacables perseguidors.

    ResponElimina
  86. Hola Carme!! ... Sento no poder llegir tots els missatges! però jo t'he fet uno també, espere que t'agrade, el número 7. M'encanten els colors i a més a més reflexen exactament el meu estat d'ànim... Besets

    ResponElimina
  87. Ah... que te l'havia de posar aquí! Perdona:

    A la teva ciutat
    el cel és diferent.
    Els núvols, vermells
    suren en un cel violeta
    que lluita per deixar-se pas.
    Necessita més lloc,
    més res,
    més espai,
    més a prop...
    A la teva ciutat
    les ombres
    pinten el reflex
    del meu cel blau.

    ResponElimina
  88. Uops, disculpa però amb les preses per pujar-lo, no he corregit dues errades ortogràfiques al segon relat, si pots rectificar-ho quan el pugis son. “fugint per fugin, i Comte per compte. (Vergonya +_+)

    ResponElimina
  89. n.7

    El cel es va tenyint de colors rogencs que anuncien el final d’un dia clar i lluminós. He sortit al balcó. M’agrada sentir la primera fresca de la nit que ja s’atansa. És un plaer gaudir d’aquesta solitud mentre sé que els teus braços m’esperen a dins.

    ResponElimina
  90. Per duplicat, Perdició! Moltíssimes gràcies! Cap problema en que siguin del mateix dibuix. Gràcies per venir!

    Ada, he ajuntat els versos, perquè no m'hi cabia en l'espai del dibuix... em sap greu però és que quedava fatal! Gràcies guapa!

    kweilan, moltíssimes gràcies, és un text dolç!

    ResponElimina
  91. Ai Carme, que com sempre, capficada en les meves misèries, vaig taaaard!!! per sort arribo per la celebració! espero que quedi una mica de pernilet!

    MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!!!!! i endavant! deleitant-nos amb els teus dibuixos, les teves paraules, els teus sentiments!!!!!!

    una abraçada ben gran i enhorabona!!!!

    ara mateix m'hi poso amb el relat i te l'envio!!!!

    ResponElimina
  92. Quina imaginació!
    Ets la reina de totes les reines!
    Felicitacions! I 1001 més!

    ResponElimina
  93. mmmm, aquí va!
    espero que t'agradi. El dibuix número 7:

    Descansava després d'un dia dur de treball.
    Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
    Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
    I es sentia lliure.
    Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.


    Novament, mooooltes felicitats!!!

    ResponElimina
  94. Gràcies Merike, benvinguda a la festa! Un petonet!

    rits, ara vaig a penjar-lo... mai no és tard, noieta, mai no és tard per compartir! Petonets!

    ResponElimina
  95. FELICITATS!!!! Perdó per arribar tan tard, massa embolics, però ja saps que et duc sempre al cor. Petons. Faré un petit poema sobre el número 13

    Col·lecció de moments,
    records d'aigua que endolça,
    a gotetes,
    el suau passar del temps.

    ResponElimina
  96. Buf comentari número 99!!!! a aquest pas tindràs 1001 comentaris....ei que n¡he fet un altre per l'ampolla buida...l'he programat pel meu bloc el 13 que és diumenge....

    ResponElimina
  97. He vingut a llegir les noves aportacions, i he vist que si et desitjava un bon dia escriuria el comentari 100.
    No me n'he pogut estar, en el fons som com criatures. :-DD

    BON DIA!

    ResponElimina
  98. Moltes Felicitats!!!!1001!!! Fa dies que estic desconectada de blogs . Vaig a triar una imatge i aquest cap de setmana ho penjo.
    Moltes felicitats i que n'hi hagi 1001 més

    ResponElimina
  99. Bon dia! veig que ja en són 101 comentaris que col·leccionem amb tu! vols arribar als 1001? ;)
    Què maco que està aquest post amb tanta companyia!

    :)

    ResponElimina
  100. Jesús, ja sabia que vindries... i ja saps mai no és tard. Gràcies!

    Elvireta, el vindré a buscar al teu blog per afegir-lo. Gràcies maca!

    Mc, m'encanta quan som com criatures. Molt bon dia i 100 abraçades de felcitació!

    Mireia, gràcies! Ja l'afegirem, doncs. Una abraçada.

    Fanalet, emocionada, ja ho veus!

    ResponElimina
  101. FELICITATS, i que no parin els bons moments.

    ResponElimina
  102. Imatge 8
    Encara dret sobre el quer
    desafies el pas
    del temps.
    Tens la història
    escrita a les teves pedres
    com si arrapa la molsa i el líquens.
    Últim bastió. Només
    la traïció va poder obrir-te.
    Però encara es sent
    en el fred de la pedra
    l'escalf d'aquells que guardaven
    el secret.

    el trobaràs a
    http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2010/06/queribus.html

    ResponElimina
  103. Felicitats guapa!!!!

    He tardat tant perquè no m'agradava el què escrivia!! ara ja ho tinc! :)

    Dibuix 3


    Margarida no es volia aturar:
    -Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
    I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
    –Bona sort!!
    –Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!



    Patonarrus!!!

    M'encanta la idea que has tingut!!!

    ResponElimina
  104. Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament. (8)

    ResponElimina
  105. Carme! Que quasi no arribo! Felicitats per aquesst 1001 moments!

    M'encanta la forma de celebrar-ho! Agafaré una mica de formatge, per cert!

    La imatge que jo escullo és la número 14.

    "I arriba la nit i tot vestit del negre més negre una llum m'il·lumina el pensament i puc recordar aquells tants moments que vam viure tots plegats"

    Utnoa

    ResponElimina
  106. Repeteixo.
    Trio la nº10
    D'aquesta madeixa teixiràs moments que donaran caliu a les nostres vides.

    ResponElimina
  107. Miraré de pensar en alguna cosa... De totes maneres, moltes felicitats, Carme!

    ResponElimina
  108. Darrerament se'm volatilitzen molts comentaris, a veure si aquest no desapareix.

    Dibuix 9

    Des d'aquí dalt puc veure tot sense ser-hi, puc gaudir de la vista sense implicar-me, puc somiar sense por. Per què hauria de voler baixar i viure de peus a terra?

    ResponElimina
  109. Gràcies, Jo mateixa!

    Alyebard, gràcies per participar!

    Filadora un conte preciós! Gràcies!

    Llaudal, moltíssimes gràcies! La reflexió, no podia faltar en el teu escrit.

    Utnoa, mai no és tard. T'he posat un punt i una majúscula que m'ha semblat que feien falta si m'ha equivocat... m'ho dius i rectifico... moltíssimes gràcies!

    benvinguda de nou Montse!

    Teresa, quan vulguis! Gràcies!

    Josep, apa que has troba t un dibuix que ni fe t a mida per atu, eh? ;) Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  110. Uau, Carme, quin luxe de celebració. Tant de bó jo arribi algun dia als 1001 post!!!
    Bé, moltes felicitats. Jo tampoc m'ho he volgut perdre. Així que t'envio unes línies pel dibuix 7:

    La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.

    ResponElimina
  111. Gràcies Laura!

    Les teves línies, fan el microconte nº 60!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  112. Encara hi sóc a temps?Me'l pensaré i te l'envio demà.A veure si podem arribar al 1001^^.Moltíssimes felicitats!

    ResponElimina
  113. I tant que hi ets a temps, demà no estaré connectada, però diumenge te'l penjo, encara n'espero algun altre que m'han promés que arribaria. No é smai tard per compartir.

    Gràcies, noieta, una abraçada.

    ResponElimina
  114. Ha establert el vell misteri
    Ha sofert el raig del sol
    i miraculosament s'ha tornat bruna.
    les plujes d'odi no la canvien
    ella està en seva lluita.
    La llibertat que no arriba,
    i morir per sa cultura Anton

    12 de juny de 2010 11:24
    coment a fanalet blau a un dibuix teu,

    ResponElimina
  115. 11 -6 – 10 .- DEGOTEIG
    Ensalivades les fulles
    Per petons de pluja,
    S’abracen al líquid
    En fascinant unció.
    Estan embegudes
    De lliscosa capa
    Que les abraça verges
    Fent miralls al sol...
    Rellisca l’aigua fina,
    Carícia de dits tendres
    I cau el gotim a terra
    Amb perfum de flors
    I al aire canten
    Sense escatim de versos
    Paraules curtetes
    Fetes de Si d’amor.
    ...................... Anton

    ResponElimina
  116. Felicitats Carme!
    Amb la imatge n. 14 un petit poema:

    He retallat les ombres
    del nostre passat
    i n’he confegit un paisatge.
    Un gest oblidat, una paraula al vol,
    un passeig intranscendent,
    el vermell, aquella nit de l’adéu.
    Tots els meus sospirs
    -flors del lilà-
    pinten la nit.

    ResponElimina
  117. Moltes felicitats de nou!
    Aquest és el text que m'ha sortit amb el dibuix núm.3:

    "I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
    Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."

    ResponElimina
  118. Carme, estic tan a final de curs que vaig sempre endarrerida, però no puc més que subscriure'm a les felicitacions i a sumar-me a les paraules col·lectives: n. 11

    Sobrevivint al bell mig dels esborancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.

    ResponElimina
  119. Ostres! Jo vaig enviar un del 14 i s'ha perdut! Arrg!

    ResponElimina
  120. Reconeixia un campanar finlandès entre els teus dibuixos! Una llàstima que no puc escriure un poema però el número 6 era una sorpresa bonica:)

    ResponElimina
  121. ei te'l poso aquí núm 5 al final el vaig publicar dissabte

    aquí

    ResponElimina
  122. Anton, totes les teves aportacions són molt benvingudes...

    Marta, moltíssimes gràcies guapa!

    Maria, m'alegro que hagis arribat a temps! :)

    Cèlia, gràcies per venir, amb la feina de fi de curs... Molt bonic el teu text!

    Veí, et guardo el lloc, doncs... :)

    Merike, jo sí que he trobat una poesia petita a les teves paraules. Gràcies :)

    Elvira, ja l'he recollit. Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  123. M'agradaría felitarte també per aquest 1001 post, tants com els contes de Sherezade...
    Màgradaría participar-hi ¿puc?

    ResponElimina
  124. Absolutament fascinant aquest post. Em sembla original, creatiu, participatiu, entrenyable, tendre, autèntic...
    En fi, per molts anys per aquests 1001 posts!
    (Potser arribo una mica tard...però espero encara tenir temps per dedicar-te algunes paraules)

    M'agrada el dibuix número 5, el del missatge dins l'ampolla a la platja.

    "Hi ha missatges que es perden en una ampolla...
    Hi ha moments que es perden com un instant fugaç...
    Hi ha caçadors d'històries,
    de moments, d'essències que no tornaran...
    Hi ha dibuixos que amaguen tendresa i art."

    Felicitats Carme i a la resta també que heu escrit unes dedicatòries magnífiques.

    ResponElimina
  125. Hola Carme, Ja sé que faig una mica tard... però vaja, aqui va la meva dedicatòria, jo no en sé massa de teixir lletres.. però espero que t'agradi! Felicitats!

    Em quedo amb la botella núm. 5


    Amb mil i un pensaments vaig omplir aquella botella.
    I vaig llençar-la al mig del blau i calmat mar,
    El vell pescador tornava de feinejar
    Va destapar la botella,
    I dins va trobar...
    Mil i un moments plens de COLOR!

    ;-D

    ResponElimina
  126. Eii, Carme:
    Inicialment tenia una altre dedicatòria molt més llarga, gairebé un poema...però com que era massa llarga vaig decidir penjar-la al meu blog:
    http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/06/colleccionant-moments.html
    Una salutació!
    Gabriel

    ResponElimina
  127. Lenore, gràcies maca! Un plaer haver-te conegut aquí!

    Gabriel, mpo hi fa res que sigui tard, em fa il·lusió veure't aquí i em sap greu que estic sense ADSL i no t'havia vist abans. Passaré pel teu blog, moltes gràcies! Una abraçada.

    Eli, benvinguda i moltíssimes gràcies pel teu conte! Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari