No he sabut pas resistir-me a la idea que uns quants em vau deixar als comentaris de fer un post de celebració. Es veu que m'he descomptat... :) aquest és el post 1001, però també fa de bon celebrar, oi?
Doncs avui, un dia més aviat i un post més tard del que estava previst, per celebrar els 1001 posts i els 1001 moments us demanaré de fer un post participatiu: Un recull de microcontes i poemes.
El dia del tercer aniversari de la Col·lecció vaig fer un recull "històric" dels que m'heu acompanyat al llarg d'aquest temps. Avui m'agradaria fer una "foto" de família dels que ara hi sou. I tenir-vos a prop, en un post compartit.
Amb calma, sense estressar-nos, deixaré un parell o tres de dies aquest post... o quatre...
Seieu, us preneu alguna coseta...
i... si us ve de gust... m'escriviu un microrelat o un poema, amb un màxim de 50 paraules, no hi ha mínim, sobre el dibuix que trieu. Aquí a sota, us en proposo uns quants, no importa que agafeu dibuixos que ja hagin estat triats, es pot repetir... ara que si voleu aportar una imatge més, podeu fer-ho i l'afegirem a la llista... però les paraules també!
12
78
910
1112
1314
1516
El deixeu als comentaris, amb el nº de la imatge i jo els aniré pujant al post. Començo jo:1.- Era tant acollidora, que havia fet construir dos bancs, un a cada costat del portal per rebre tothom que anés a trucar-hi.
De tant que volia ser complaent, va acabar deixant tothom just a la superfície d'ella mateixa.
...............................................................................................Carme
4.- Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.
...............................................................................................Carme
2.- Aquell ocellet del que havia tingut cura s’havia fet gran... havia volat...
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure.
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure.
.......................................................................................Assumpta
3.- Era el primer Nadal que passaven sense ell, però van mantenir el seu seient intacte, amb aquell coixí que tan li agradava. El trobaven a faltar, quin buit deixava l'avi... mira que marxar a viure a Cuba, i deixar-los allà plantats!
..........................................................................................Xexu
4.- Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.
................................................................................Fanal Blau
Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores.
5.- Cada mot
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.
Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores.
....................................................................................Barbollaire
6.- A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
hi viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ...
com escumes de xampú
hi viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ...
.......................................................................................Pere
8.- Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant notícies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge, cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes...
14.-
amb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts.
......................................................................................Jordi
.....................................................................................Assumpta 2
16.- Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...
17.- Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.
23.- Vist com estava el pati hipotecari, i malgrat que amics i familia insistien que aquí a dalt només hi vivien els somiatruites, vaig decidir instalar-me en aquest núvol d’un ambient (un loft, segons l’anunci del diari) tan confortable.
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel.
25.- Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!
....................................................................................Assumpta 4
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
...........................................................................................Albanta
37.-
Com un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.
...........................................................................................mon
....................................................................................Carme 4
............................................................................................Pilar
..................................................................................Carme 5
43.- Obro el teu blog.
44.- Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
7.- L'utilitzaré a ella, vella i arrugada per fer-te arribar el meu missatge
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...
.....................................................................................Sargantana
8.- Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant notícies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge, cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes...
.....................................................................................Gurmet
9.- En Pere es va aixecar per anar a la feina, notava un quelcom estrany no sabia que era prenent el cafè va fumar la seva primera cigarreta del dia, va mirar per la finestra i es va adonar el mon ja no era de colors era en blanc i negre.
....................................................................................Striper
10.- Em sento con un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar, has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.
.................................................................................McAbeu
11.- Avui he sabut el teu secret.
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!
.....................................................................................Montse
12.- Vist de la remor de l’oblit sembla llarg i costerut el meu sender. Ell m’empeny a arribar-hi, a coronar els seus murs, que m’han de demostrar que en sóc capaç. Que serveixo encara, tal com ell roman.
........................................................................................Sànset
13.- Llum en blanc i en groc
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.
................................................................................Noves Flors
14.-
amb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts.
15.- Agafo impuls, faig un salt ben alt, ben alt i ja sóc al núvol!
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.
16.- Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...
......................................................................................Elvira
17.- Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.
......................................................................................Rita
18.- Si em regalessis un somriure, et faria una bufanda!
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més protegit et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més protegit et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...
......................................................................................Assumpta 3
19.- És el teu fil que guia
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna................................................................onatge
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna................................................................onatge
20.- FLOR O DILUVI
Ni l'engany lluminós
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi............................................................Francesc Mompó
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi............................................................Francesc Mompó
21.- L'atàvic crit de la natura
fugint dels camins
massa fressats que no duen enlloc
experimenta i erra
en òrbites irregulars.
Llavors com llàgrimes.
.........................................................................Carme 222.- M'agradaria viatjar sobre d'aquest núvol blanc, per tal de trobar alguna solució, al gran desori que han armat, aquest gegants del món de les finances. Ells sense cap mena d'escrúpol, ens han deixat tirats sense oxigen; mentre continuen amb el mateix ritme de vida desafiador.
..................................................................................Montse
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel.
...................................................................................Óscar
24.- Mentre la mirada planejava sobre els dibuixos proposats, la flaire fotogràfica acoloria els seus records. D’entrant tastà , indecís, una fina tallada de pernil dàlmata. Acte seguit s’elevà vers el cel una gloriosa aroma de formatge d’Auvèrnia i com a punt final del festival gastro-visual pinçà una flairosa maduixa bretona.
................................................................................Rafel
25.- Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!
26.- Verd primaveral
gotetes de rosada.
Amor entre mans.
gotetes de rosada.
Amor entre mans.
....................................................................................Joana
27.- Des d'aquí dalt
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
.............................................................................................Vida
28.- Feia més de vint anys que s'entremiraven, ell del balcó estant , ella asseguda al passeig mirant l'anar i venir de les barques, a estones, de cua d'ull el guaitava com desfeia nusos de la xarxa , fent com qui no la mirava..
Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
..............................................................................Lolita Lagarto
29.-
Un neguit sobtat al pas de la porta.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit emmidonat.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit emmidonat.
El cava cremant-li els pits i
els bombons fonent-se de tant desig!
els bombons fonent-se de tant desig!
..................................................................Joana
30.- L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa.
Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la...
Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat...
..............................................................................................joanfer31.- Com és que encara no m’ha triat ningú?
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...
...........................................................................................................llum
32.- Tens la porta de casa oberta; no he passat el pany. Entra i sent-la com si fos teva.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
....................................................................................Fanal Blau 2
33.- I vaig entrar un cop i un altre a la teva casa.
Obera de bat a bat.
Bonança a l'eixida, calidesa a dins, i horitzons per descobrir.
I mai no s'esgotaran ni les paraules ni els projectes, ni els silencis ni el desig de compartir.
...................................................................................Carme 3
34.- Vaig obrir els ulls però tot estava difuminat. Els arbres, unes siluetes al fons... no sabia què m'havia passat. Vindrien a buscar-me? Mica en mica tot prenia forma i recuperava la memòria. Les siluetes s'allunyaven, eren ells el que m'havien colpejat fins deixar-me inconscient.
............................................................................................Xexu 2
35.-
Fums de pas,
alè de ciutat
sense nas.
alè de ciutat
sense nas.
.............................................................................. Isabel
36.-
Busque pel meu món el dibuix del teu cos, i quan et trobe et faig pujar per seguir volant en el nostre núvol.
Viatge fascinant!!
Viatge fascinant!!
...........................................................................................Albanta
37.-
Com un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.
...........................................................................................mon
38.- Aquest és el secret:
Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.
.............................................................................................Mercè Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.
39.- Coneixia el secret, sense haver-lo conegut mai. No sabia com, però sempre habitava els pensaments. No només poblant-los sinó trenant enfilalls d'idees, de somnis forasters. I així no moria mai. No sabrà mai com va ser que un dia el record i l'oblit van ser un.
40.- Degoten les fulles. M’abracen en una subtil fascinació, mentre les lletres cobren vida i t’evoquen en el racó d’un moment. M'omplo de tu, en l’olor de terra mullada. En les ones que esculpeix la pluja en els tolls. Tot s’atura, en un món amb presses per arribar en lloc.
41.-
Era un dia com avui, plujós, i jo plujosa, també, per dins. Resseguir a distància la branca del nesprer que plorava davant de la finestra, em donava consol. Paradoxalment era un consol trist, cada gota un pensament perdut, potser cada llàgrima també ho sigui. ..................................................................................Carme 5
42.-
Carme, seguim
col·lecionant moments?
Felicitats!!!!
43.- Obro el teu blog.
Sensacions d'imatges i paraules.
Torno a ser la nena d'anys enrera.
M'enfilo al meun dolç núvol de cotó
per travessar un cel ben blau,
i poder gaudir de 1001 moments.
..............................................................................Khalina 44.- Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
..........................................................................La meva perdició
45.- El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.
......................................................................... La meva perdició 2
46.- A la teva ciutat el cel és diferent.
Els núvols, vermells suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res, més espai, més a prop...
A la teva ciutat
les ombres pinten el reflex
del meu cel blau.
Els núvols, vermells suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res, més espai, més a prop...
A la teva ciutat
les ombres pinten el reflex
del meu cel blau.
..........................................................................................Ada
47.- El cel es va tenyint de colors rogencs que anuncien el final d’un dia clar i lluminós. He sortit al balcó. M’agrada sentir la primera fresca de la nit que ja s’atansa. És un plaer gaudir d’aquesta solitud mentre sé que els teus braços m’esperen a dins.
........................................................................................kweilan
48.-
Descansava després d'un dia dur de treball.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
...........................................................................................rits
...........................................................................Jesús Mª Tibau
..................................................................................Filadora
53.- Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament.
....................................................................................Llaudal
49.-
Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
50.- El castell sobre el turó
es preveu inexpugnable i fort
En el fons és com el nostre cor
ansiós de ser conquerit
Sempre amb la guàrdia dormida
quant l’amor vol entrar
per deixar-se seduir... ..............................................Garbí
51.- Encara dret sobre el quer
desafies el pas del temps.
Tens la història escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven el secret.
desafies el pas del temps.
Tens la història escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven el secret.
.......................................................................Alyebard
52.- Margarida no es volia aturar:
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!
53.- Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament.
54.- I arriba la nit i tot vestit del negre més negre. Una llum m'il·lumina el pensament i puc recordar aquells tants moments que vam viure tots plegats
......................................................................................Utnoa
55.- D'aquesta madeixa teixiràs moments que donaran caliu a les nostres vides.
...............................................................................Montse 2
57.- Que no vingui el plor,
58.-
57.- Que no vingui el plor,
que s’instal·li el somriure,
que galtes dolces rebin xarrups,
que les enveges morin
i els odis no circulin
que la Pau sigui per tots nosaltres
i esdevingui Llibertat i Amor.
..........................................................................................Anton
58.-
Tenia por d’estirar més el fil. Temia que, si ho feia, descobriria allò que tant temia. Però no volia continuar vivint en un engany, en una farsa. Aquell cop n’estava del tot convençut: quan entrés per la porta, li ho preguntaria.
Des d'aquí dalt puc veure tot sense ser-hi, puc gaudir de la vista sense implicar-me, puc somiar sense por. Per què hauria de voler baixar i viure de peus a terra?
.............................................................Josep B
60.- La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
60.- La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
..........................................................Laura T Marcel
61.-
No és el sol,
és el pigment intens de pau i lluita.
Tonalitat sovint envejada..................................................Fanal Blau4
Ha establert el vell misteri
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura
.........................................................................Anton2
63.- Ensalivades les fulles per petons de pluja,
S’abracen al líquid en fascinant unció.
Estan embegudes de lliscosa capa
Que les abraça verges fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina, carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra amb perfum de flors
I al aire canten sense escatim de versos
Paraules curtetes fetes de Si d’amor.
................................................................... Anton3
64.- He retallat les ombres
del nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura
.........................................................................Anton2
63.- Ensalivades les fulles per petons de pluja,
S’abracen al líquid en fascinant unció.
Estan embegudes de lliscosa capa
Que les abraça verges fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina, carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra amb perfum de flors
I al aire canten sense escatim de versos
Paraules curtetes fetes de Si d’amor.
................................................................... Anton3
64.- He retallat les ombres
del nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
........................................................................Marta
65.-
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."
......................................................................Maria
66.-
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."
......................................................................Maria
Sobrevivint al bell mig dels esborancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.
.......................................................................Cèlia
67.-
Una sorpresa bonica
un campanar finlandès
entre els teus dibuixos
.......................................................................Merike
.......................................................................Merike
68.- Quantes buidors caben en una ampolla buida? Si l'emplenen ja és plena i aleshores no és buida ni es buida de cap moment ....mil i un moments de copets menuts d'escuma de mar la van dur de viatge fins la platja... rebregada i arrugada però feliç com mai (la platja no, l'ampolla) I ara se n'adona de la sort que ha tingut sent de plàstic.....si fos de vidre com altres no tindria ni un rebrec ni una petjada del temps i de la vida en el seu cos....i n'estava molt molt satisfeta de les empremtes que l'ús havia deixat en la seva ànima
........................................................................Elvira2
........................................................................Elvira2
I vaig llençar-la al mig del blau i calmat mar,
El vell pescador tornava de feinejar
Va destapar la botella,
I dins va trobar...
Mil i un moments plens de COLOR!
.................................................................................Eli
72.- Havien passat 1001 nits des que sota el nostre arbre ens acomiadarem. Durant els 1.001 matins següents, aquell parc va perdre la seva rabiósa color.
..............................................................................Lenore
Jo no en sé, de fer poemes, però et voldria dir que les paraules i els dibuixos que ens deixes, Carme, contrasten amb aquesta bonica i efímera flor: són boniques, però perduren en el temps. I, com la rosella tenyeix de color els camps, les teves paraules i els teus dibuixos donen color als nostres blogs.
..............................................................................Montse-Arare
Jo no en sé, de fer poemes, però et voldria dir que les paraules i els dibuixos que ens deixes, Carme, contrasten amb aquesta bonica i efímera flor: són boniques, però perduren en el temps. I, com la rosella tenyeix de color els camps, les teves paraules i els teus dibuixos donen color als nostres blogs.
..............................................................................Montse-Arare
Oeoeoeoe, moltes felicitats! Ostres, com t'has pogut descomptar, hehehe! Aiiii... però és igual, perquè això vol dir que ja has superat els 1000, i que la Kweilan protagonitza el teu post nº 1000, la tia ja pot estar contenta!
ResponEliminaM'ho penso, de veritat, a veure si sóc capaç d'escriure alguna cosa amb cara i ulls amb només 50 paraules (!). No has notat que mai faig micro-relats d'aquests, oi? Per alguna cosa serà. Però vull ser a la foto d'aquest moment!
Felicitats pel post 1001! (No podia marxar a dormir sense saber que tramaves ^_^ )
ResponEliminaEl segon en recollir el repte. Quin bon regal que ofereixes i quina varietat!
Que ràpids! Quina il·lusió!
ResponEliminaUn petonet de bona nit!
MOOOLTÍSSIMES FELICITATS!!!
ResponEliminaDIBUIX 11.-
"Aquell ocellet del que havia tingut cura s’havia fet gran... havia volat...
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure."
(50 paraules)
Ja me l'he pensat!!
ResponEliminaNº16:
Era el primer Nadal que passaven sense ell, però van mantenir el seu seient intacte, amb aquell coixí que tan li agradava. El trobaven a faltar, quin buit deixava l'avi... mira que marxar a viure a Cuba, i deixar-los allà plantats!
Al principi se m'havia acudit fer-lo trist, però avui no podia fer que acabés malament! Espero que t'hagi fet somriure. Moltes felicitats altre cop.
Començo pel 10, i si puc repetir, repetiré!
ResponEliminaCom una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.
I felicitats! I gràcies, moltes gràcies, per compartir!
Assumpta, el primer conte, felicitats per ser la primera a aparticipar! gràcies guapa. Molt tendre i savi a la vegada. Una abraçada de bona nit.
ResponEliminaXexu, je, je, je... ja estic cantant "El meu avi va anar a Cuba..." Gràcies, maco. Una abraçada.
Ara mateix em pilles en un mal moment (de temps, vull dir) però te l'escriuré encara que siga fora de temps perquè en uns quants dies no podré ni parar-me a pensar ni tan sols a visitar blogs.
ResponEliminaFELICITATS!!! 1001 MOMENTS, CAP-I-CUA.
Queden molt macos així posats amb el dibuix triat!! ;-))
ResponEliminaSempre tens bones idees!! ;-)
FELICITATS DE NOU!! ;-))
Fanalet, pots repetir, si vols, i tan que sí! Gràcies per la rapidesa!
ResponEliminaNoves Flors, encara que sigui fora de temps, no hi pots faltar... aquestes coses no caduquen mai, bonica, gràcies!
Assumpta, així petitons, oi? queden boniquets!
Sí, sí!!! :-)))
ResponElimina1001!!
ResponEliminaMolt millor que 1000! És capicua. És com un cercle perfecte. No te inici ni final. Sempre hi ets...
I ara ... el 2
"Cada mot
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.
Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores."
Moltíssimes felicitats nina
1001 abraçades i petoents dolços :¬)*
Per al dibuix Nº 9, una coseta que et vaig escriure fa temps.
ResponElimina"A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ..."
Moltes felicitats i bona nit Carme.
Gràcies, poeta, és un poema-rosella, i la rosella és una rosella-poema, també és unc ercle perfecte. Com sempre, paraules precioses, les teves. Bona nit!
ResponEliminaostres en moments aixis es quand mes anyoro sapiguer jugar amb les paraules...
ResponEliminaet deixo un peto ben fort i vaig a veure que soc capaç de fer..pero hi vull esser tambe.
felicitats!!
m'ajudare del dibuix numero 5
ResponElimina*L'utilitzaré a ella, vella i arrugada per fer-te arribar el meu missatge
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...*
Dibuix Nº 5
ResponEliminaFeia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant noticies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes..
Malgrat tot no vull faltar a la foto;
ResponEliminaDibuix nº 4
En Pere es va aixecar per anar a la feina, notava un quelcom estrany no sabia que era prenent el cafè va fumar la seva primera cigarreta del dia, va mirar per la finestra i es va adonar el mon ja no era de colors era en blanc i negre.
Moltíssimes felicitats, Carme.
ResponEliminaJa he triat la imatge per al microconte, tanmateix necessite un poc de temps per fer-lo.
A reveure, doncs.
Bon dia! Moltes felicitats pels 1001 i aquí tens la meva modesta aportació a aquesta molt bona idea que has tingut.
ResponEliminaDIBUIX 13
Em sento con un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar, has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.
Moltes felicitats!!
ResponEliminaEm semblava que no seria capaç, però després de seure tranquil.lament i picar, una mica de tot, el que ens has oferit, això és el que ha sortit:
Dibuix 9
Avui he sabut el teu secret.
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!
Potser l'he fet massa llarg,... però així ha sortit!!, i com no domino el tema, així el deixo.
M'ha agradat molt aquesta idea que has tingut.Ara què, ja no em tornaré a estranyar de res que facis, t'he descobert!!
Una abraçada molt forta i per molts anys que et poguem seguir!!
sargantana, doncs has jugat molt bé! Un microconte molt bonic!
ResponEliminaGurmet - Striper, gràcies per la doble participació!
Mercè, t'esperem, a reveure, gràcies!
Mc, un bon conte! Gràcies per ser-hi i per emportar'te'l cap allà!
Montse, doncs t'ha sortit un conte ben bonic i afalagador. Moltíssimes gràcies, bonica!
Moltes felicitats, de veritat!
ResponEliminaCom ja saps, sóc més aviat prosaic. Tanmateix, es mereix intentar-ho!
DIBUIT 8
Vist de la remor de l’oblit sembla llarg i costerut el meu sender. Ell m’empeny a arribar-hi, a coronar els seus murs, que m’han de demostrar que en sóc capaç. Que serveixo encara, tal com ell roman.
*Sànset*
Gràcies Sànset! Un microconte èpic!
ResponEliminaPetonassos!
1000 i 1 felicitats! Bona idea això dels microrelats. Està qeudant molt bé!
ResponEliminaOstres, està quedant fantàstic!! ;-))
ResponEliminaMontse, has triat un dibuix que a mi m'agrada molt jejeje... qualsevol dia ens trobarem passejant pels núvols tots plegats :-)
Un haiku per al núm. 14.
ResponEliminaLlum en blanc i en groc
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.
Gràcies SM, tu no t'apuntes?
ResponEliminaAssumpta, doncs serà tot un plaer trobar-nos!
Noves Flors, gràcies pel poema! Finalment has arribat ben aviat i no pas tard! :)
uau! 1001 com el gos d'en Tintin
ResponEliminaamb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts
Imatge 10
Imatge 9
ResponEliminaAgafo impuls, faig un salt ben alt, ben alt i ja sóc al núvol!
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.
Entre tots farem rècord de comentaris! Mira que si n'aconseguim 1001 :-))
Massa feina ara mateix (l'excusa habitual...), ho sento!
ResponElimina1001 felicitats! mil i una abraçades!
ResponEliminaa veure posem el 10
Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...
M'agafo el núm. 10, el cabdell...
ResponEliminaEls que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.
Moltes felicitats, Carme, per aquests 1.001 apunts!
Ai em sembla que m'he passat de 50 ...
ResponEliminaDIBUIX 10
ResponEliminaSi em regalessis un somriure, et faria una bufanda!
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més abrigat et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...
Ostres!! jajaja el dibuix 10 triomfa!!, Quan l'he triat encara no hi havia el de l'Elvira i el de la Rita :-)))
ResponEliminaJordi, un haikú perfecte! Gràcies!
ResponEliminaAssumpta, a volar doncs! gràcies per la segona!
SM, gràcies per tornar, no necessites cap excusa... :)
Elvira, no els he comptat, però mentre hi càpiga en l'espai adjudicat... Gràcies, guapa!
Rita, farem una manta genial, gràcies per teixir-la una estoneta tu!
Carme, Carme, Carme!!!
ResponEliminaUn canvi, si us plau!! Havia escrit originàriament:
"més abrigat et sentiries quan t'embolcallessis amb ella" però després m'ha agradat més posar "quan t'abriguessis amb ella"... ho he canviat i no m'he adonat que quedava repetitiu "més ABRIGAT... quan t'ABRIGUESSIS"
M'ho pots canviar, si us plau per "més PROTEGIT et sentiries quan t'abriguessis amb ella"?
GRÀCIES!!!
Smuaaaaaaaaaaac
Ostres!!!! Quins artistes... Intentaré pensar-hi, tot i que heu posat tots el llistó molt alt...
ResponEliminaai, Carme! I per molts articles més!!!! :D
Felicitats per aquest mil i un escrits -no m'agrada la paraula post...-. Dit així podria semblar una comdemna, però no...
ResponEliminaM'agrada el cabdell de fil... núm.10
És el teu fil que guia
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna...
Una abraçada des del far.
onatge
Carme, he fet un poema per a la imatge 3. Demà el penjaré al meu blog.
ResponEliminaFLOR O DILUVI
Ni l'engany lluminós
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi.
Felicitats pels 1001.
ResponEliminaTrio la nº9.
M'agradaria viatjar sobre d'aquest núvol blanc, per tal de trobar alguna solució, al gran desori que han armat, aquest gegants del món de les finances. Ells sense cap mena d'escrúpol, ens han deixat tirats sense oxigen; mentre continuen amb el mateix ritme de vida desafiador.
Moltíssimes felicitats Carme i 1.001 petons!!!
ResponEliminaEl número 9 és perfecte per fer el que més em conveç: el tonto.
"Vist com estava el pati hipotecari, i malgrat que amics i familia insistien que aquí a dalt només hi vivien els somiatruites, vaig decidir instalar-me en aquest núvol d’un ambient (un loft, segons l’anunci del diari) tan confortable.
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel."
M'ha costat molt decidir sobre quin dibuix faria el text.
ResponEliminaMentre la mirada planejava sobre els dibuixos proposats, la flaire fotogràfica acoloria els seus records. D’entrant tastà , indecís, una fina tallada de pernil dàlmata. Acte seguit s’elevà vers el cel una gloriosa aroma de formatge d’Auvèrnia i com a punt final del festival gastro-visual pinçà una flairosa maduixa bretona.
1001 gràcies per l’aperitiu Carme
Jajajaja Òscar!! Serem veïns!! Jo també tinc un loft d'aquests :-))
ResponEliminaCarme... imatge 16:
Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!
Ei! Peeeeeeeeeeeeeeeeeereeeeeeeeeee!
ResponEliminaAhir mentre jo escrivia un comentari de resposta, tu escrivies el teu, ens vam creuar, el vaig penjar, em vaig equivocar, el vaig haver de rectificar... vaig contestar mails i al final no vaig contestar el teu comentari. 1001 disculpes!
Gràcies per participar. Recordo perfectament a quin post em vas deixar aquestes versos.
Bona tarda i un petó, Pere.
Imatge 13:
ResponEliminaVerd primaveral
gotetes de rosada.
Amor entre mans.
FELIÇ POS 2001
Imatge 9:
ResponEliminaDes d'aquí dalt
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
Au, va Núr, que no hi pots faltar!
ResponEliminaonatge, no és pas una condemna, no, és un plaer... gràcies!
Francesc, això són paraules majors! Moltíssimes gràcies! Per les dues coses, aquí i allà.
Montse, qui pogués viure sempre en un núvol!
Óscar, un núvol d'un ambient, je, je, je, boníssim! perquè voldríem més ambient s en un núvol... Gràcies, maco 1001 petons, també per a tu.
Rafel, espero que t'agradi la imatge que t'he adjudicat. No podia deixar-te sense malgrat els teus dubtes existencoals. :) Gràcies!
Assumpta, vols arribar al Record Guiness! :)
Joana, unes poquetes paraules precioses! Gràcies!
Vida, ens vetlles una mica a tots? :) Gràcies per venir!
Feia més de vint anys que s'entremiraven, ell del balcó estant , ella asseguda al passeig mirant l'anar i venir de les barques, a estones, de cua d'ull el guaitava com desfeia nusos de la xarxa , fent com qui no la mirava..
ResponEliminaAra des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
He escollit la número 14!
Felicitats pels 1001 posts!! és un plaer llegir-te!
lolita, una història romàntica que m'agtada molt! Gràcies per venir!
ResponEliminaMoltes felicitats! Més de 1000! I encara, segur, en vindran 1000 més!
ResponEliminaMoltes felicitats Carme!!!
ResponEliminaEts una màquina de col.leccionar moments!
Que macos els bancs! :)
Vaig a veure quin dibuix agafo.
Una abraçada!!!!
L'he penjat a casa...
ResponEliminaJa no sé que dir
ResponEliminaque el pernil em fa glatir!
L'enhorabona, blocaire!
Felicitats!
ResponEliminaÉs tot un mèrit haver arribat al 1001 i amb aquest nivell... Jo sempre miro però mai no he gosat dir res perquè em fa una mica de vergonya però com que avui és un dia especial col·laboro amb el meu conte per al dibuix 1:
INCOMPRENSIÓ
Com és que encara no m’ha triat ningú?
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...
Moltes, moltísimes felicitats, Carme! Espero que aquest sigui el primer post dels següents 1001 que vindran... Una excel·lent iniciativa!
ResponEliminaMil un petons! ;)
Ostres, per molts anys!!!
ResponElimina1001, com les 1000 i una nit!
Moltes felicitats......no tinc temps per el poema però si que admiro la teva constancia
ResponEliminaGràcies, Albert. Esero quepoguem llegir-nos 1001 més aquí i allà!
ResponEliminaJoana, ja l'he recollit! M'agrada molt que hi posis una mica de passió. Gràcies dona de llum!
Gràcies, Puigmalet!
llum, doncs no sé de què t'ha de fer vergonya, ets molt benvinguda i m'encanta que hagis deixat el teu conte.
Joan, ja l'he recollit, moltes gràcies!
estrip, moltíssimes gràcies! m'agrada això deles 1001 nits, però... i ja està?
garbí, gràcies per venir i per la felicitació... què hi farem!
Carai. Veig que esteu molt inspirats! Aprofito per felicitar als col·laboradors i a tu mateixa. Són molts 1001! Jo vaig cap els quatre anys de bloc i en porto 519. Imagina't. Fins un altre dia.
ResponEliminaEl 15! Dic de dibuix...perquè si començo a comptar les participacions, potser se'm fa de dia!
ResponEliminaUn petó per aquests moments tant nacos!
Tens la porta de casa oberta; no he passat el pany. Entra i sent-la com si fos teva.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
Gràcies Jordicine! Fins un altre dia. Gràcies per venir!
ResponEliminaMoltes felicitats, col-leccionista de moments!
ResponEliminaAixí que pugui hi tornaré.
1000 i 1 petons!
M'arrenco amb la nº4, que em sembla que està deserta encara:
ResponEliminaVaig obrir els ulls però tot estava difuminat. Els arbres, unes siluetes al fons... no sabia què m'havia passat. Vindrien a buscar-me? Mica en mica tot prenia forma i recuperava la memòria. Les siluetes s'allunyaven, eren ells el que m'havien colpejat fins deixar-me inconscient.
Fanal blau, un text preciós que m'ha suggerit una continuació. Gràcies bonica... Ha estat un dia bonic, avui! 1001 somriures.
ResponEliminaPilar, torna, torna, que t'esperem!
Xexu, gràcies per tornar, aix! m'he descuida t de posar el 2... ho arreglo de seguida. He xcomençat comptant els de l'Assumpta, pe`ro si ho he fet amb els d'ella, ho he de fe r amb tots...
Enhorabona i per molts anys! fins ara no he pogut passar... sort que encara queda pernil i formatge per fer un tast. Mmmmmmmmmmmm.
ResponEliminaDibuix 13:
Fums de pas,
alè de ciutat
sense nas.
DIBUIX 9
ResponEliminaBusque pel meu món el dibuix del teu cos, i quan et trobe et faig pujar per seguir volant en el nostre núvol.
Viatge fascinant!!
Gràcies, Albanta! ja el tenim penjat! Bona nit i bon viatge fascinant!
ResponEliminahe escollit el numero 10,
ResponEliminaCom un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.
(el trobaras també al meu blog)
Isabel, ja està penjat i cvorregit el nº... gràcies guapa!
ResponEliminaMon, m'ha encantat trobar-lo al teu blog. No hi ha millor plaer que compartir.
Carme, m'esperaràs un parell de dies més? NO PUC FER-HO AQUÍ, EN UN BAR... M'HE BAIXAT ELDIBUIX DE LA ROSELLA... ai, perdona, no volia cridar, és que m'estan esperant... he de sortir.
ResponEliminaEspera'mmmmmmmm!!!!
una abraçada moooolt forta!
He escollit un altre dibuix. Correspon al dibuixet del dia 20 de febrer (La pluja):
ResponElimina"Aquest és el secret:
Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record".
Un petonet.
Arare, és normal que cridis si estàs tant lluny! :) I tant que t'esperarem! Els dies que faci falta! M'agrada que hi siguis! Una abraçada molt forta.
ResponEliminaMercè, em creuràs si et dic que quan ho vaig tenir tot muntat em va fer recança no haver posat aquest dibuix? però... m'ho vaig deixar còrrer... ja e stava el post tot preparat! ... però ja veig que l'has trobat igualment! me'n felicito i et felicito, ara mateix el penjo! gràcies pel teu escrit... és una delícia!
Dibuix num. 13
ResponEliminaDegoten les fulles. M’abracen en una subtil fascinació, mentre les lletres cobren vida i t’evoquen en el racó d’un moment. M'omplo de tu, en l’olor a terra mullada. En les ones que esculpeix la pluja en els tolls. Tot s’atura, en un món amb presses per arribar en lloc.
Petonets plujosos!
Pilar, tu ja saps que m'encanta que hagis triat aquest dibuix... només per la sola raó q eu m'encanten les complicitats. Aquest dibuix va ser per a tu des del primer moment, en totes les seves versions virtuals i de paper. Gràcies! Moltissimes gràcies! Petonassos plujosos!
ResponEliminaHo sabia Carme. Et vaig coneixent en l'univers còmplice que comparteixes amb tothom en cada racó. També en cada silenci de la paraula no emesa o no escrita.
ResponEliminaAquest dibuix em té el cor pres des que el vaig veure per primera vegada...Llàstima que la tria no sempre sigui individual.
T'has adonat que ets la Sherezade dels dibuixos? Somric.
Ja pots somriure, ja, Pilar... bona Sherezade estic feta jo... jo també somric...
ResponEliminaSi mai començo un altre blog li hauria de posar col·lecció de complicitats :) si és que encara sé fer-les durar...
Ai, Carme, que no hi puc participar, jo; que no tinc temps ni pel meu In varietate concordia, aquests dies. Però no volia deixar de felicitar-te pels 100ú, que no només no són pas poca cosa: és que són una proesa!
ResponEliminaAlemanya et felicita efusivament :-)
Moltíssimes Felicitats, és un nombre magnífic!!!!!!!
ResponEliminaEl meu "regalet" t'el deixo a casa meva, GRÀCIES per la teva col·laboració, 1001 petons ben grans!!!!
http://finestres-ventanas.blogspot.com/2010/06/regal-68.html
Amb el dibuix del pastís, si us plau, aquest haikú, tot per a tu, gràcies preciosa, per tenir-nos tan mimats!!
ResponEliminaCarme, seguim
col·lecionant moments?
Felicitats!!!!
Felicitats, comença una nova etapa. Seguramente serà encara més màgica que aquesta. Muakaaaa!!!
ResponEliminamoltes felicitats!! 1001 com les 1001 nits.
ResponEliminaJo no me'n surto amb la poesia, i els microrelats em costen, però agafo la imatge 9:
" Obro el teu blog. Sensacions d'imatges i paraules. Torno a ser la nena d'anys enrera. M'enfilo al meun dolç núvol de cotó per travessar un cel ben blau, i poder gaudir de 1001 moments"
Gràcies Ferran, que siguis aquí ja em sembla prou regal. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaCris, amb la imatge del pastís, està posat el teu poema! Gràcies!
wizard, gràcies per venir... i un microconte no me'l faries? Au, va que has de ser-hi!
khalina, moltíssmes gràcies, jo trobo que t'ha sortit un escrit molt dolcet, bonica!
Moltes felicitats! Ja estic millor i ara em posaré a escriure el microconte. Gràcies per descomptar-te perquè l'apunt n.1000 és el meu. OHHHH! Una abraçada!!! I esperem...que l'escriuré.
ResponEliminaVolia dir espera'm :)
ResponEliminaNo tinguis pressa, t'esperarem tot el que faci falta!
ResponEliminaFins ara... vaig a afegir el nº 1000 al teu apunt. :)
Hola Carme, t'adjunto els meus, que he penjat al bloc. He fet dos relats per la mateixa il·lustració, la número 8 (espero que estigui permès), n'ha sortit un de la guerra civil i un altre de xucla-sang. ^_^
ResponEliminaMoltes Felicitats.
***************************************
Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
***************************************
El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Compte s'amagava, fugin dels seus implacables perseguidors.
Hola Carme!! ... Sento no poder llegir tots els missatges! però jo t'he fet uno també, espere que t'agrade, el número 7. M'encanten els colors i a més a més reflexen exactament el meu estat d'ànim... Besets
ResponEliminaAh... que te l'havia de posar aquí! Perdona:
ResponEliminaA la teva ciutat
el cel és diferent.
Els núvols, vermells
suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res,
més espai,
més a prop...
A la teva ciutat
les ombres
pinten el reflex
del meu cel blau.
Uops, disculpa però amb les preses per pujar-lo, no he corregit dues errades ortogràfiques al segon relat, si pots rectificar-ho quan el pugis son. “fugint per fugin, i Comte per compte. (Vergonya +_+)
ResponEliminan.7
ResponEliminaEl cel es va tenyint de colors rogencs que anuncien el final d’un dia clar i lluminós. He sortit al balcó. M’agrada sentir la primera fresca de la nit que ja s’atansa. És un plaer gaudir d’aquesta solitud mentre sé que els teus braços m’esperen a dins.
Per duplicat, Perdició! Moltíssimes gràcies! Cap problema en que siguin del mateix dibuix. Gràcies per venir!
ResponEliminaAda, he ajuntat els versos, perquè no m'hi cabia en l'espai del dibuix... em sap greu però és que quedava fatal! Gràcies guapa!
kweilan, moltíssimes gràcies, és un text dolç!
Ai Carme, que com sempre, capficada en les meves misèries, vaig taaaard!!! per sort arribo per la celebració! espero que quedi una mica de pernilet!
ResponEliminaMOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!!!!! i endavant! deleitant-nos amb els teus dibuixos, les teves paraules, els teus sentiments!!!!!!
una abraçada ben gran i enhorabona!!!!
ara mateix m'hi poso amb el relat i te l'envio!!!!
Quina imaginació!
ResponEliminaEts la reina de totes les reines!
Felicitacions! I 1001 més!
mmmm, aquí va!
ResponEliminaespero que t'agradi. El dibuix número 7:
Descansava després d'un dia dur de treball.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
Novament, mooooltes felicitats!!!
Gràcies Merike, benvinguda a la festa! Un petonet!
ResponEliminarits, ara vaig a penjar-lo... mai no és tard, noieta, mai no és tard per compartir! Petonets!
FELICITATS!!!! Perdó per arribar tan tard, massa embolics, però ja saps que et duc sempre al cor. Petons. Faré un petit poema sobre el número 13
ResponEliminaCol·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
Buf comentari número 99!!!! a aquest pas tindràs 1001 comentaris....ei que n¡he fet un altre per l'ampolla buida...l'he programat pel meu bloc el 13 que és diumenge....
ResponEliminaHe vingut a llegir les noves aportacions, i he vist que si et desitjava un bon dia escriuria el comentari 100.
ResponEliminaNo me n'he pogut estar, en el fons som com criatures. :-DD
BON DIA!
Moltes Felicitats!!!!1001!!! Fa dies que estic desconectada de blogs . Vaig a triar una imatge i aquest cap de setmana ho penjo.
ResponEliminaMoltes felicitats i que n'hi hagi 1001 més
Bon dia! veig que ja en són 101 comentaris que col·leccionem amb tu! vols arribar als 1001? ;)
ResponEliminaQuè maco que està aquest post amb tanta companyia!
:)
Jesús, ja sabia que vindries... i ja saps mai no és tard. Gràcies!
ResponEliminaElvireta, el vindré a buscar al teu blog per afegir-lo. Gràcies maca!
Mc, m'encanta quan som com criatures. Molt bon dia i 100 abraçades de felcitació!
Mireia, gràcies! Ja l'afegirem, doncs. Una abraçada.
Fanalet, emocionada, ja ho veus!
FELICITATS, i que no parin els bons moments.
ResponEliminaImatge 8
ResponEliminaEncara dret sobre el quer
desafies el pas
del temps.
Tens la història
escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només
la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent
en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven
el secret.
el trobaràs a
http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2010/06/queribus.html
Felicitats guapa!!!!
ResponEliminaHe tardat tant perquè no m'agradava el què escrivia!! ara ja ho tinc! :)
Dibuix 3
Margarida no es volia aturar:
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!
Patonarrus!!!
M'encanta la idea que has tingut!!!
Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament. (8)
ResponEliminaCarme! Que quasi no arribo! Felicitats per aquesst 1001 moments!
ResponEliminaM'encanta la forma de celebrar-ho! Agafaré una mica de formatge, per cert!
La imatge que jo escullo és la número 14.
"I arriba la nit i tot vestit del negre més negre una llum m'il·lumina el pensament i puc recordar aquells tants moments que vam viure tots plegats"
Utnoa
Repeteixo.
ResponEliminaTrio la nº10
D'aquesta madeixa teixiràs moments que donaran caliu a les nostres vides.
Miraré de pensar en alguna cosa... De totes maneres, moltes felicitats, Carme!
ResponEliminaDarrerament se'm volatilitzen molts comentaris, a veure si aquest no desapareix.
ResponEliminaDibuix 9
Des d'aquí dalt puc veure tot sense ser-hi, puc gaudir de la vista sense implicar-me, puc somiar sense por. Per què hauria de voler baixar i viure de peus a terra?
Gràcies, Jo mateixa!
ResponEliminaAlyebard, gràcies per participar!
Filadora un conte preciós! Gràcies!
Llaudal, moltíssimes gràcies! La reflexió, no podia faltar en el teu escrit.
Utnoa, mai no és tard. T'he posat un punt i una majúscula que m'ha semblat que feien falta si m'ha equivocat... m'ho dius i rectifico... moltíssimes gràcies!
benvinguda de nou Montse!
Teresa, quan vulguis! Gràcies!
Josep, apa que has troba t un dibuix que ni fe t a mida per atu, eh? ;) Moltíssimes gràcies!
Uau, Carme, quin luxe de celebració. Tant de bó jo arribi algun dia als 1001 post!!!
ResponEliminaBé, moltes felicitats. Jo tampoc m'ho he volgut perdre. Així que t'envio unes línies pel dibuix 7:
La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
Gràcies Laura!
ResponEliminaLes teves línies, fan el microconte nº 60!
Una abraçada.
Encara hi sóc a temps?Me'l pensaré i te l'envio demà.A veure si podem arribar al 1001^^.Moltíssimes felicitats!
ResponEliminaI tant que hi ets a temps, demà no estaré connectada, però diumenge te'l penjo, encara n'espero algun altre que m'han promés que arribaria. No é smai tard per compartir.
ResponEliminaGràcies, noieta, una abraçada.
Ha establert el vell misteri
ResponEliminaHa sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura Anton
12 de juny de 2010 11:24
coment a fanalet blau a un dibuix teu,
11 -6 – 10 .- DEGOTEIG
ResponEliminaEnsalivades les fulles
Per petons de pluja,
S’abracen al líquid
En fascinant unció.
Estan embegudes
De lliscosa capa
Que les abraça verges
Fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina,
Carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra
Amb perfum de flors
I al aire canten
Sense escatim de versos
Paraules curtetes
Fetes de Si d’amor.
...................... Anton
Felicitats Carme!
ResponEliminaAmb la imatge n. 14 un petit poema:
He retallat les ombres
del nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
Moltes felicitats de nou!
ResponEliminaAquest és el text que m'ha sortit amb el dibuix núm.3:
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."
Carme, estic tan a final de curs que vaig sempre endarrerida, però no puc més que subscriure'm a les felicitacions i a sumar-me a les paraules col·lectives: n. 11
ResponEliminaSobrevivint al bell mig dels esborancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.
Ostres! Jo vaig enviar un del 14 i s'ha perdut! Arrg!
ResponEliminaReconeixia un campanar finlandès entre els teus dibuixos! Una llàstima que no puc escriure un poema però el número 6 era una sorpresa bonica:)
ResponEliminaei te'l poso aquí núm 5 al final el vaig publicar dissabte
ResponEliminaaquí
Anton, totes les teves aportacions són molt benvingudes...
ResponEliminaMarta, moltíssimes gràcies guapa!
Maria, m'alegro que hagis arribat a temps! :)
Cèlia, gràcies per venir, amb la feina de fi de curs... Molt bonic el teu text!
Veí, et guardo el lloc, doncs... :)
Merike, jo sí que he trobat una poesia petita a les teves paraules. Gràcies :)
Elvira, ja l'he recollit. Moltíssimes gràcies!
M'agradaría felitarte també per aquest 1001 post, tants com els contes de Sherezade...
ResponEliminaMàgradaría participar-hi ¿puc?
Absolutament fascinant aquest post. Em sembla original, creatiu, participatiu, entrenyable, tendre, autèntic...
ResponEliminaEn fi, per molts anys per aquests 1001 posts!
(Potser arribo una mica tard...però espero encara tenir temps per dedicar-te algunes paraules)
M'agrada el dibuix número 5, el del missatge dins l'ampolla a la platja.
"Hi ha missatges que es perden en una ampolla...
Hi ha moments que es perden com un instant fugaç...
Hi ha caçadors d'històries,
de moments, d'essències que no tornaran...
Hi ha dibuixos que amaguen tendresa i art."
Felicitats Carme i a la resta també que heu escrit unes dedicatòries magnífiques.
Hola Carme, Ja sé que faig una mica tard... però vaja, aqui va la meva dedicatòria, jo no en sé massa de teixir lletres.. però espero que t'agradi! Felicitats!
ResponEliminaEm quedo amb la botella núm. 5
Amb mil i un pensaments vaig omplir aquella botella.
I vaig llençar-la al mig del blau i calmat mar,
El vell pescador tornava de feinejar
Va destapar la botella,
I dins va trobar...
Mil i un moments plens de COLOR!
;-D
Eii, Carme:
ResponEliminaInicialment tenia una altre dedicatòria molt més llarga, gairebé un poema...però com que era massa llarga vaig decidir penjar-la al meu blog:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/06/colleccionant-moments.html
Una salutació!
Gabriel
Lenore, gràcies maca! Un plaer haver-te conegut aquí!
ResponEliminaGabriel, mpo hi fa res que sigui tard, em fa il·lusió veure't aquí i em sap greu que estic sense ADSL i no t'havia vist abans. Passaré pel teu blog, moltes gràcies! Una abraçada.
Eli, benvinguda i moltíssimes gràcies pel teu conte! Una abraçada.