Abellerol

D'una  foto de l'Alfred  Russell

Una amiga  meva,  que   viu  a Girona,  m'ha  enviat  per  mail uns poemes  que  ha escrit  sobre  com  s'ha sentit  amb  els focs  de  l'Empordà.  Poso  l'abellerol,  com  a símbol  de l'esperança  i de  vida.  I  us  copio  els seus  poemes:

Terra de l'Alt Empordà

T'estimaré ara que ets gris,
i ets cendra,
i ets olor a fusta cremada.
T'estimaré com t'he estimat,
quan eres verda i perfumada.
T'estimaré perquè als meus ulls,
ets la mateixa.
T'estimaré,
i sé que així,
podràs renéixer.
Forta com ets,

Alt Empordà,
no hi ha una terra més valenta.
 Forta com ets, Alt Empordà,
 que ni tan sols el foc, et podrà vèncer.
 ............................................................................................Mònica Massó

Ploro 


Ploro.
I les llàgrimes que cauen dels meus ulls,
 no apaguen les flames que et devoren.

 Ploro.
 I tu lluites,
 valenta com sempre.

 Ploro
 perquè estimo cada part de tu,
 perquè si ets tu, sóc jo mateixa.

 Ploro
 perquè si cremes tu,
 amb tu esdevinc cendra.

 Ploro
 per cada tronc,
 per cada marge,
 per cada flor,
 per cada vida que s'escapa.

 Ploro per tu,
 ploro per mi.

I les llàgrimes que cauen dels meus ulls, 
no apaguen les flames que et devoren.
 ............................................................................................Mònica Massó

 Us  recordo  un enllaç  que  ens  va  proporcionar  la  sargantana:    Focempordà