dimecres, 1 d’agost de 2012

Abellerol


D'una  foto de l'Alfred  Russell


Una amiga  meva,  que   viu  a Girona,  m'ha  enviat  per  mail uns poemes  que  ha escrit  sobre  com  s'ha sentit  amb  els focs  de  l'Empordà.  Poso  l'abellerol,  com  a símbol  de l'esperança  i de  vida.  I  us  copio  els seus  poemes:

Terra de l'Alt Empordà

T'estimaré ara que ets gris,
i ets cendra,
i ets olor a fusta cremada.
T'estimaré com t'he estimat,
quan eres verda i perfumada.
T'estimaré perquè als meus ulls,
ets la mateixa.
T'estimaré,
i sé que així,
podràs renéixer.
Forta com ets,

Alt Empordà,
no hi ha una terra més valenta.
 Forta com ets, Alt Empordà,
 que ni tan sols el foc, et podrà vèncer.
 ............................................................................................Mònica Massó

Ploro 


Ploro.
I les llàgrimes que cauen dels meus ulls,
 no apaguen les flames que et devoren.

 Ploro.
 I tu lluites,
 valenta com sempre.

 Ploro
 perquè estimo cada part de tu,
 perquè si ets tu, sóc jo mateixa.

 Ploro
 perquè si cremes tu,
 amb tu esdevinc cendra.

 Ploro
 per cada tronc,
 per cada marge,
 per cada flor,
 per cada vida que s'escapa.

 Ploro per tu,
 ploro per mi.

I les llàgrimes que cauen dels meus ulls, 
no apaguen les flames que et devoren.
 ............................................................................................Mònica Massó

 Us  recordo  un enllaç  que  ens  va  proporcionar  la  sargantana:    Focempordà

13 comentaris:

  1. Jo també estimo l'Empordà i la terra i els boscos.
    Bonic poema, Carme.
    Veig que tens amics que saben estimar el nostre país.
    Felicitats.

    ResponElimina
  2. Bonics i sentits poemes...Som molts/es que estimem la terra i també que plorem per ella...Ens queda el consol de veure-la renéixer d'aquestes cendres!
    Bonic ocell l'abellerol, i això que és ben xicarró...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt i molt, sobretot, l'esperança que desprèn el primer poema, que quan encara fumeja la terra cremada ja s'intueix l'estima que li tornarem a tenir. I tot ben encapçalat per un abellerol preciós!

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  4. tornarem a brotar, per més que costi. Ho hem fet sempre i ho podem tornar-ho a fer.

    ResponElimina
  5. Poemes preciosos, sentiments a la terra i cant d´esperança.
    Renaixerà amb l´esperit de tots!

    Una aferradeta i molt bon dia!

    ResponElimina
  6. L'amor de veritat es manté sempre, encara que la persona, o la terra, o... estimats es facin grans, pateixin un accident, o no siguin tan macos com abans... La teva amiga estima de veritat la seva terra. M'han agradat molt i... què bonics sempre els teus ocells! :-)

    ResponElimina
  7. l'altre dia ho vas dir..i em vaig quedar amb les ganes de demanar-te de llegir-los
    jejejejje

    son preciosos i plens de sentiments
    m'encanten !!

    ResponElimina
  8. La pena, la impotència però també l'esperança fan que brollin belles paraules per lloar la nostra terra i per acompanyar en la cura de les ferides.

    ResponElimina
  9. Paraules que arriben al cor.... són preciosos!

    I l'abellarol t'ha quedat de primera!!! m'encanten els seus colors... petonets!!!

    ResponElimina
  10. Uns poemes plens de sentiments, molt emotius.
    Es nota que estan escrits amb el cor...

    ResponElimina
  11. L'Empordà renaixerà de les seves cendres.
    Com au fénix.
    no en tinc cap dubte
    Molt emotius els poemes
    I l'ocell preciós
    B7s

    ResponElimina
  12. M'agrada molt, l'abellerol :) Prompte tornarem a veure colors on ara tot és negre. Potser fins i tot molt més prompte del que ens pensem... Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Gràcies a tos per passar per aquí i compartir sempre les meves coses. :)

    Una abraçada ben forta per atots vosaltres.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari