dimecres, 23 de maig del 2012

Palmeres


No dibuixaré  fulla  per  fulla 
les  hores  ni els dies
puntualitzant  realitats.

Faré només  traços  barrejats,  
en un ordre  incert.
Oblidant i  obviant  moltes  branques.

L'existència,  ella  mateixa
somriurà  poc  poc,  potser,  només
amb quatre  pinzellades.

57 comentaris:

  1. M'està agradant això de veure primer l'esbós i després veure el resultat final, m'agraden molt aquestes palmeres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, aquest cop coincidim. A mi és un dels dibuixos que més m'agraden dels que he fet.

      Elimina
  2. mmm que maco! L'existència deu ser molt sàvia, per això obvia els detalls i es queda amb l'essència d'allò que és veritablement important.

    Un poema bell i profund

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que molt més sàvia que jo... i intento aprendre d'ella. Gràcies Helena!

      Elimina
  3. Ja t'ho dic jo ... aquesta primavera. El traç mínim, just per captar la impressió, la poesia molt gran.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo n'aprengués algun dia... de fer quatre pinzellades i prou!

      Bon dia, pere!

      Elimina
  4. hi han persones que tenen habilitat per tot el que es proposen i crec que tu n'ets una d'elles
    precios

    petonets :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja serà menys, sargantana... :) gràcies de totes maneres, bonica!

      Elimina
  5. hi han coses que no calen que les matosem massa......unes breus pinzellades ens diuen el que vols ensenyar.

    ResponElimina
  6. Cal saber fer-ho i a vegades és ben difícil...

    ResponElimina
  7. Ai Carme...oblidant i obviant moltes branques... La vida sortosament és així. Cal oblidar per tornar a començar cada dia. Es com una sinia que dona voltes i voltes, però l'aigua sempre surt nova...i fresca. M'agrada molt la teva poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada llegir-te, Carles, amb la confiança i l'optimisme de els teves paraules. Gràcies!

      Elimina
  8. Mira tu que m´agraden les dues!
    Algun misteri ha d'haver que m'agradin tant les palmeres i tu les pintes de meravella, amb les seves branques, el seu tronc i les seves ombres.
    Ohhhh el poema...l´existència tan senzilla ella!!

    Molt bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, sa lluna, estimada, m'has fet somriure amb la teva frase i si em deixes la completaré...

      ... l´existència tan senzilla ella!! I jo tan complicada! :)

      Elimina
    2. si em permets l'atreviment carme...
      jo canviaria complicada per complexe...
      complicat em sona a difícil, feixuc...
      en canvi complexe em sona a ric, ple de riqueses i matisos...
      ja ho té això el llenguatge...
      de vegades les mateixes paraules escrites per algú signifiquen coses diferents per a qui les llegeix...

      coses meves... no em facis massa cas...
      bon dia i petons carme i sa lluna!
      (disculpeu la interferència, no ho he pogut evitar...)
      :)

      Elimina
    3. Una interferència molt positiva, mar, i te'n dono les gràcies de tot cor. Com que parlava de mi... m'ho prenc com un regalet tot el que em dius, tant bonic.

      També et diré que aquestes alçades de la vida, ja tinc tant assumida la paraula "complicada" que ja me l'he fet meva. Tot i que difícil no que no m'hi trobo... i si em permets una broma (com que es tracta de mi, m'hi atreveixo) feixuga depèn de què estiguem parlant exactament... uns quants quilos de massa si que els peso... he, he, he... :)

      Elimina
  9. Però tu ja ho has de ser de complicada per poder copsar l'essència i reflectir-la tan bé amb les teves pintures. Visca l'existència senzilla i les persones complicades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc sé massa com fer-ho per evitar-ho, Sílvia, gràcies pels ànims! :)

      Elimina
    2. el que ja he dit...tan senzilla ella!
      no cal demanar permís ehhh, que ets a ca teva ;)

      Elimina
  10. M'agraden molt aquestes teves "quatre pinzellades". Felicitacions.

    ResponElimina
  11. Torno a coincidir amb en XeXu, m'encanta veure "la proposta" i com treballes "el resultat", Felicitats Carme, jo que sóc d'arràn de mar, de palmes i palmeres, m'ha agradat especialment :)

    ResponElimina
  12. Quatre pinzellades, si són de les teues. De les meues l'existència ploraria, i de sobte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves pinzellades, Jp, són de bon humor que fan molta més falta que les meves! I aleshores l'existència riu a grans riallades! :D Com jo!

      Elimina
  13. saber deixar enrere les branques que no ens aporten aprenentatges i que no ens fan avançar és la saviesa...

    de vegades però, les branques punxents i molestes no són les que hem d'evitar sinó enfrontar-les i poder oblidar-les després si cal... si no ens les anirem retrobant pel camí sempre...

    ara, em sembla que m'he embolicat...
    no sé si m'acabo d'explicar prou bé...
    volia dir, senzillament, que les branques que obviem no sempre han de ser les més lletges o les que tenen punxes...

    i sé que tu ja ho fas això... sempre!

    com sempre també les teves paraules em transmeten la teva serenitat... gràcies per compartir-les!
    bon dia bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'entenc, ja el que vols dir... les branques que obviem han de ser, en pricipi, les innecessaries, no cal embrancar-nos amb complexitats innecessàries, a vegades, el problema és que les necessitats de tots no coincideixen i potser la branca que jo oblido a tu et fa falta... i la que jo dibuixo no. però ho seguim intentant, amb l'existència tan senzilla, ella! i nosaltres, tan assenyades, elles! (oi que feia dies que no ho dèiem?) he, he, he... no ve a tomb pewrò és igual! ;)

      Elimina
  14. L'existència amb quatre pinzellades...
    Són les teves paraules les que fan saber al món que existeix el color de la vida.
    De les branques que oblides, ho fas amb serenitat. I això demostra que ets intel·ligent.
    I no dibuixes fulla per fulla, saps que hi són, com els dies i les nits, perquè deixes lloc als somnis.
    M'agrada, Carme. Molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, no dibuixo fulla per fulla, perquè sóc incapaç d'abastar-les totes sobre el paper, i en canvi tants cops m'he entossudit a dibuixar minut per minut, les hores i els dies... que, ara, aquesta metàfora em va bé. L'existència i els somnis, fan bona parella.

      Elimina
  15. M'agrada molt aquest nou sistema que tens de presentar-nos els teus dibuixos-pintura! :-)) Primer veiem la base, aquest dibuix que fas, esquemàtic però amb tot el que ha de tenir, de traç segur, directe... i, després, la màgia del color... màgia, sí!!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, a vegades no hi penso i pinto directament, però un dia havia dibuixat uns quants dibuixos sense pintar i em va venir la idea de fer les fotos... petonassos, guapa!

      Elimina
  16. A mi també m'agrada molt aquests dibuixos sequüència!!! primer ens el mostres despullat i tot seguit ben guarnit. és genial Carme!!

    Potser no dibuixes fulla per fulla, però.... nosaltres sabem que hi són totes i no n'hi falta pas cap!

    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran aportació a la metàfora, Alba! Ja sabeu que hi són totes... m'encanta rebre tots els significats q ue em van venint al cap...

      Gràcies, preciosa!

      Elimina
  17. L'alegria d'aquestes palmeres: missatge d'esperança.
    És feta de memòria?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada comentari teu és com una baula que m'enllaça els posts... em sembla molt divertit, Jordi!

      Però no és feta de memòria, és deta mirant una foto! :D

      Elimina
  18. No ens cal fulla per fulla, que podem perdre de vista el conjunt, que és el que compta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí tens raó, fulla per fulla, segurament el dibuix hagués quedat feixuc, feixuc... :) I l'existència potser també ;)

      Elimina
  19. m'ha agradat molt la frase d'ahir.. que la memòria és una forma d'amor..i ho és per tantes coses.. com ara per sintetitzar en pocs traços la realitat, no cal recordar fulla per fulla sinó l'empremta que ens deixa la imatge.. la memòria també és una manera de mirar..
    m'agrada pensar que la memòria és una forma d'amor amb indepèndencia del contingut del record, en present tot allò que recordem és que d'alguna manera ens ha fet i si ho sabem, ho recordem amb un somriure, és com si tot es convertís i es percebís en el moment en què som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva interpretació de la frase d'ahir i el lligam que en fas, gràcies, lolita!

      Elimina
  20. Tens els do de transmetre als demés que les coses poden ser simples i senzilles. (no vol dir que a tu no et costin gens) Però ho expresses tant planament,el poema preciós. Ens ensenyes com ho projectes per arribar al final... (els esbossos ¿¿¿????, guardo tot ben guardat, algun dia podries exposar-los).
    Em fas una mica-força d'envejeta, sap? Però plena de gratitud i carinyo.

    Una forta abraçada i un petonet ben dolç... muaaaa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps com m'alegro d'això que dius... jo transmeten que les coses poden ser simples i senzilles... :) somric... clar que em costen! No exposaré mai res, ho sé, sóc incapaç de fer els passos necessaris per a aconseguir-ho, perquè en el fons m'importa poc exposar-los... aquí ja els tinc prou exposats!

      Elimina
  21. Ostres, molt realista! Sembla una fotografia! Els colors de les fulles de palmera m'agraden molt, crec que els has encertat molts. I aviat vénen els dies de platja... un petó, Carme!

    ResponElimina
  22. No tots els instants
    ens porten a la fita...
    per això en moren tants
    tant aviat que no es recorden ?
    Moltes fulles
    ni les veiem
    quantes ni es gronxen
    quan fa vent
    per que les mes potents
    les ensorren entre elles ?
    ............. Anton.

    ResponElimina
  23. Quines palmeres més boniques... i aquestes no estan en perill d'agafar el "morrut" ;o)
    Ja sé que el comentari no és molt poètic... però, és que des de fa un any, a Barcelona, cada cop hi ha més palmeres afectades pel morrut :o(. Al meu barri ja n'he vist caure tres o quatre.
    Pero les teves es salvaran :o)
    petó

    ResponElimina
  24. Sempre arribo tard, però arribo, com m'agrada això de "l'existència, somriurà amb quatre pinzellades". És tan preciós, com la vida que sovint l'hem de pintar de colors, i de colors molt vius!!

    ResponElimina
  25. Amb quatre pinzellades es pot plasmar tot un món, si aquest món existeix al notre interior.

    ResponElimina
  26. Unes senzilles palmeres poden esdevenir una petita obra d'art...I no cal dibuixar fulla per fulla, igual que quan es tracta de la vida, en veiem el conjunt...
    Petons.

    ResponElimina
  27. Tinc totes les energies posades en la feina, bàsicament, de moment no me'n queden per la catosfera. Però ve-tú aquí que ara era a Twitter i, patapam, link al blog de la Carme; ocasió perfecta per saludar-te, disfrutar com sempre amb les teves pintures. Artista!

    Content de saludar-te :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig molt poc pel twitter, però l'altre dia em va dir una amiga que em llegia des del twitter, li vaig dir que twittejaria algun post de tant en tant... i pensant el ella t'he pescat a tu! Gràcies per passar, jo acabo de passar també pel in varietate, però no he estat bona nena i no he deixat comentari.. :) gràcies, Ferran! Un petonàs!

      Elimina
  28. Amb quatre pinzellades aconsegueixes unes imatges precioses. Aquests ocres, verds, blaus, grisos... quina llum delicada, quina pau encomanen!
    M'agrada molt.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari