BOMBOLLES
Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…
I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!
.....................................Joana Raspall
A JOANA RASPALL (amb admiració i agraïment per tenir cura dels nostres nens)
Hem vist les bombolles
que ens has regalat
i amb mots has pintat.
Hem sentit com volen
amb ritme i amb llum
com cant de verdum
Estimem els versos,
gust de caramel,
xocolata i mel.
Llegim amb delit
poemes d'infants
que ens faran més grans.
...............................................Carme
MOLTES FELICITATS, JOANA, PER AQUESTS 100 ANYS
TANT RICS I GENEROSOS!!!!
Quin homenatge-felicitació més bonic...
ResponEliminaM'agradaria trobar una estona i poder afegir-m'hi!
he, celebrat alguns centenaris, als blogs, però cap d'una persona viva. I precisament aquest és el que més s'ho val.
EliminaDel tot d'acord amb tu!
Elimina:)
Un homenatge magnífic carregat de tendresa.
ResponEliminaGràcies, Consol.
EliminaPreciós homenatge, Carme, tenim sort de tenir la Joana Raspall, m'ha encantat el vídeo.
ResponEliminaGràcies, Gemma!
EliminaUn homenatge viu i ple de tendresa.
ResponEliminaGràcies Montse!
EliminaEn jan i en guim llegeixen poemes de la joana raspall. A l'escola els fan aprendre'n i els diuen d'una tirada i en acabar diuen, com fi fos, l'últim vers JOANA RASPALL. I adonant-se que per l'entonacio que han fet es pot prestar a confusió, diuen: Joana Raspall es qui l'ha escrit.
ResponEliminaAvui gràcies al teu homenatge han vist i sentit a la Joana.
Gràcies Carme, de part de tots tres.
quin gustet llegir-vos juntes, la joana i tu, fent bombolles, carme. i com estimeu la poesia... :)
Eliminam'ha fet gràcia això d'estos xiquets que aprenen els seus poemes dient al final diuen el seu nom, com si fos lúltim vers, i aclarint a continuació que la joana és qui l'ha escrit. és molt bonic veure el respecte que li tenen, la confiança que els dóna i com els ensenya a estimar i viure la poesia.
una abraçada, bonica.
A mi, coma la iruna, també m'ha agradat molt que en Jan i en Guim recitin poemes de la Joana Raspall. I que no oblidin de dir el seu nom, i que fins i tot pe evitar confusions el repeteixin. :D Fan somriure i fa venir ganes de petonejar-los. Me'ls petoneges de part meva una mica cadascú! Abraçades a tots tres.
EliminaEstic contenta que hagin pogut veure i escoltar la naturalitat i la dolcesa de la Joana.
iruneta, gràcies a tu per fer-me venir ganes de dur-la fins aquí. Una abraçada també per a tu, preciosa.
Quina lucidesa a la seua edat!!! I quina activitat tan bonica, la que fan aquests alumnes (i els seus mestres). Això és saber fer servir la tecnologia a l'escola.
ResponEliminaUn bonic homenatge, m'agrada molt.
Gràcies, Noves Flors. L'ocasió s'ho val i la Joana Raspall es mereix tots els homenatge s del món.
EliminaI quin goig, poder homenatjar poetes que fan néixer el gust per a la poesia als infants! Un mèrit molt gran que no tothom és capaç d'assolir. Gràcies per aquest post completíssim, Carme!
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada ben gran, Montse!
EliminaMolt ben fet, i molt emotiu. Ets gran.... :-)
ResponElimina:-) Moltes gràcies, Joan!!! Ella si que és gran!
EliminaCarme, m'ha fet il·lusió trobar la Joana al teu bloc, jo me l'estimo molt i tot el que es faci per ella em sembla poc...El divendres passat vaig parlar-hi i fa goig de veure -la tan eixerida, a la seva edat. Fa més de vint anys que la conec, de quan li vaig fer un petit homenatge per la radio (feia 80 anys); ara estic intentant passar una part del programa( gravat en un casset) al paper, una cosa bastant difícil, perquè he d'intentar resumir molt.
ResponEliminaJo vaig treballar molt els seus poemes amb els nens i nenes i aquest any intento que l'escola em segueixi.
Per cert, he reconegut al vídeo, el Cosme, compartim el grup d'amics de la Joana...
Petonets de bona nit.
M Roser, moltes gràcies per compartir la teva història d'amistat amb nosaltres. Em fa il·lusió que sigui així.
Eliminapetonassos, guapa
Un homenatge molt bonic, Genials el poema i el dibuix i un plaer escoltar l'entrevista. Me l'emporte al blog escolar. I si m'ho permets també la foto i el teu poema. Al llibre de Valencià apareixen molts poemets infantils d'ella però mai ens hem parat a aprofundir en la seua obra com cal.
ResponEliminaMil gràcies
És un plaer haver-la apropat, doncs!!!
Eliminaaigh, vull dir el dibuix, és clar!!!
ResponEliminaNo és un dels dibuixos que m'ha sortit més reeixit, però... això va com va...
EliminaQuin homenatge tan bonic, Carme! La Raspall és una dona entranyable i una poeta admirable en la seva senzillesa.
ResponEliminaM'ha agradat molt el dibuix i el poema que li dediques.
L'entrevista és actual? Perquè 100 anys amb tanta lucidesa sembla impossible!!!
El vídeo porta dat a del 2010. Suposo que deu ser d'aquell any... en tenia doncs 97. Impactant, no?
EliminaDoncs, si.
EliminaQuina sort conservar-se el cap tan clar a aquesta edat. Més que sort un privilegi.
Venia a ferte un petonazzzz
ResponEliminapero de pasazada men emportare aquestez paraules tan boniques i unes quantes bombolles cap a Auztralia
molts petonz i gracies a totzzz
Lagartiho Dundee
Lagartiho, quina il·lusió veure't!!! Emporta't, emporta't bombolles poètiques que t'aniran bé!!! Petonazzzzzzozzzzzzzz guapu!!!!
EliminaPreciós homenatge, ple de tendresa.
ResponEliminaAferradetes.
Gràcies, lluneta!
EliminaA través del blog de la Iruna he conegut aquesta poetessa que comentes, i m'han agafat moltes ganes de conèixer-la millor. M'ha fet pensar en la Rosa Fabregat, una poetessa lleidatana de més de vuitanta anys que he pogut conèixer personalment i que sempre m'emociona. F poc em va trucar per dir-me que presentava un recull de la poesi completa i em va posar els pèls de punta. Tota aquesta energia lúcida, aquesta vitalitat en dones que han passat guerres i postguerres... Em fan sentir petit i maldestre, i aixo em genera ganes de viure per procurar ser una mica millor, una mica com elles si és possible.
ResponEliminaLes grans persones tenen aquesta capacitat d'encomanar-nos ganes de ser millors. Entenc el que vols dir. A mi també em passa. Jo tenia una veïna que ja va morir fa anys (a una edat avançada, com aquestes grans dones que parlem) i també era una persona excepcional. Una gran persona, pianista, professora de piano, ella. Amb una gran lucidesa i vitalitat. I ja era velleta i a vegades jo l'anava a veure i em donava les gràcies i jo li deia: no m'has de donar les gràcies, vinc a "prendre apunts". Jo de gran vull ser com tu. No sé si ho aconseguiré, perquè sempre se'n van massa aviat i mai no acabem de prendre bé tots els apunts. Però seguirem prenent model.
EliminaQue dolça i bonica la Joana Raspall! Despren una frescor i una inocència que m'encanten!!!
ResponEliminaPrenguem apunts, doncs, per aprendre.
EliminaEp, aquesta és de la meva quinta i, a més, sensible i intel·ligent!! Em podria facilitar, senyora Carme, la manera de contactar-hi?
ResponEliminaSenyor Winston, vosté es vol aprofitar de les circumstàncies, eh? Per estar tan a les acaballes, està a la que salta... :) Vol dir que vosté no és un mica cràpula?
Eliminai dius petit homenatge....no és un gran i dolç homenatge! quina lucidesa té la Joana!
ResponEliminaGràcies, Elfree. M'alegro que t'agradi!
EliminaHola, us dono les gràcies per totes les alabances a la meva mare Joana Raspall, jo estic fent un blog amb tot el que trobo d'ella a la red, i com no linkaré aquest petit homenatge. Si voleu saber els actes i les coses que se li van dedicant, aqui teniu:
ResponEliminahttp://joanaraspall.blogspot.com.es/ des d'aquí clicant agenda es veu forces actes que es fan pel centenari, i que anem afegint.
Hola,
ResponEliminaSóc en Joan Vidal Selga. Mestre de música.
He començat a fer alguna cançó amb les lletres de la Joana Raspall. De moment en tinc penjades 5 al blog www.juglaresc.blogspot.com.es
Si vols pots visitar-lo.
Joan Vidal Selga