Escric espontàniament:
No és pas igual cada bocí del camí,
ni són iguals els mots ni tampoc els silencis.
No esperem tots a la mateix a corda.
Mai no miro cap a on mira tothom,
ni faig el mateix so a cada passa.
Camino com si fos una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo m'amago en les fantasies.
Exercici gramatical nº 1, pàgina (post) 498:
Exercici nº 1.- Passa a forma afirmativa totes aquestes frases, sense canviar-ne el significat i veuràs com el camí sembla més net.
Cada passa en el camí
em porta paisatges diferents
els mateixos mots tenen sempre un nou perfum
i els silencis duen noves melodies.
Esperem tots,
cadascú en el lloc que ha volgut triar.
Miro cap a un altre costat
lliscant distretament
com si fos una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo jugo amb les fantasies.
Ara valora formalment el resultat d'aquest exercici i també reflexiona sobre el contingut que transmet.
Podria ser que formalment hagués perdut una mica de força, però el contingut es fa més positiu, un xic més optimista. Ho veieu com jo?
Sí, és clar. El primer sembla producte d'una gran tristesa i decepció. En canvi el segon text denota una gran seguretat i voluntat de tirar endavant.
ResponEliminaAixò a part de poesia , les dues ho són...és un exercici de comunicació...és PNL i és el llenguatge del canvi ( Paul Watzlawick )...Molt bo! I tant que canvia quan passem de negar a afirmar!!! és completament diferent!
ResponEliminaEts genial!
Ah que guai si que es sorprenent, me agrada.
ResponEliminaXexu, són les m'agies del llenguatge, a mi em sembla fascinant el canvi.
ResponEliminaElvira, no sabia si posar-li l'etiqueta de PNL o no, al final l'he posada. Pensava en tu quan se'm va acudir la idea de refer aquest poema que no m'agradava prou. T'hauria d'haver dedicat aquest post. :) Afegiré comunicació a més a mé s de lenguatge i PNL. Gràcies.
Striper, és xulo, eh?
Com canvia i tant!
ResponEliminaÉs com veure l'ampolla mig plena o mig buida.
Aqui s'aprecia perfectament el gran poder que tenen les paraules.
Ho trobo molt, molt interessant!!!
PD. Avui no tornaré fins la tarda, he de sortir "pitant". Però tornaré a mirar-m'ho més detingudament. Em faré un exercici propi.
Merci.
;)
I tant que es veu un canvi!! I m'agrada moltíssim!! :-))
ResponEliminaEl llenguatge és màgic, les paraules poden tenir tanta força!!
Doncs ara jo et "pispo" els dos darrers versos i dic:
"D'altres passegen les realitats
i jo jugo amb les fantasies"
:-DDD
A banda de canviar el text, canvia la percepció del personatge que ens parla a través de'll.
ResponEliminaEl primer, pot ser un poeta qualsevol, sense desmerèixer-los.
El segon, és un ésser màgic que neix de la nostra imaginació.
Felicitats, Carme, per les licències que t'ha pres en afirmar.
Has acabat ja el llibre? Fes-me un senyal.
Crec que el segon és més optimista que el primer.
ResponEliminaPou de saviesa:Carme Rosanes, molt ben trobat
ResponEliminaEn un escrit quants menys "no" posem i més coses en afirmatiu més optimista /positiu serà el text.
ResponEliminaM'ho fa dir una profe de català :)
fantàstic!
No perd força, la guanya per mirar-ho amb altres ulls!
ResponElimina:)
-assumpta- fa temps que vull fer experiments amb algunes qüestions de comunicació i de llenguatge, aquesta és la més senzilla, evitar les frases negatives. Gairebé sempre ho faig quan parlo... per entrenament i voluntat de fer-ho i en veure el poema amb tants nos vaig estar a punt de llençar-lo a la bassa, però em va venir la idea de fer una comparació.
ResponEliminaAssumpta, gràcies per pispar-me els dos versos, ara te'ls pisparé jo i t'agafaré el suggeriment canviant el poema.
Pilar gràcies per le s teve s paraules. El llibre està acabat.
Gràcies Noves Flors!
Gràcies Garbí! això és bufar i fer ampolles... :)
Joana, és exactament així i la comunicació amb els altres canvia totalment, tgransmets coses molt diferents.
Fanal blau, m'alegro que t'agradi! Potser volia dir que perd força dramàtica... :) i en guanya una altra.
Tens raó, però jo m'he fixat avui en el dibuix i l'he trobat preciós, gavines fent equilibris (equilibristes) i després he vist que tu també en feies, però gramaticals!
ResponEliminaSiiiiii :-))
ResponEliminaGràcies, Cèlia!
ResponEliminaAssumpta :-))
Genial!
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaD'altres passegen les realitats
ResponEliminamentre tu jugues amb les fantasies
i els mots et bressolen per la poesia.
adiu
ResponEliminaQue me cal ensatjar.
De la forma passiuva a la forma activa.
Los païsatges son diferents a cada pas.Els meteixes mots tenen un perfum novèl e los silencis donen de simfonias nòvas .
Cadun a son espera dins son luòc causit.
Es una ombra que mira distretament d'un autre costat .
Mentre que m'agradi las fantasias e a d'altres la realitat .
Mercès milanta còps de me donar la vòstra revirada. _
Isabel gràcies per la teva aportació.
ResponEliminaManjacostel, benvingut al meu blog! em plau molt tenir ocasió de llegir la bella llengua occitana.
Mercès milanta còps a vos! :)