dimecres, 3 de febrer del 2010

Gavines a la corda - Exercici nº 1


Escric espontàniament:
No és  pas  igual  cada  bocí  del camí,
ni són iguals  els mots  ni tampoc els silencis.
No esperem tots a la mateix a corda.
Mai no miro cap a on mira  tothom,
ni  faig  el  mateix  so a cada  passa.
Camino com si fos  una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo m'amago en les fantasies.

Exercici  gramatical  nº   1,  pàgina (post)  498:

Exercici nº 1.-  Passa  a  forma  afirmativa  totes  aquestes  frases,  sense canviar-ne   el significat  i  veuràs  com el camí  sembla  més  net.

Cada passa  en el camí  
em porta paisatges  diferents
els  mateixos  mots tenen sempre un nou perfum
i els silencis  duen noves  melodies.
Esperem  tots,  
cadascú  en el lloc  que ha  volgut  triar.
Miro  cap  a un altre  costat
lliscant  distretament
com si fos  una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo jugo amb les fantasies.

Ara  valora  formalment  el resultat  d'aquest  exercici  i  també reflexiona  sobre  el  contingut  que transmet.

Podria ser  que formalment  hagués  perdut una mica  de força,  però  el contingut  es  fa  més  positiu,  un xic  més  optimista.  Ho veieu  com jo?

20 comentaris:

  1. Sí, és clar. El primer sembla producte d'una gran tristesa i decepció. En canvi el segon text denota una gran seguretat i voluntat de tirar endavant.

    ResponElimina
  2. Això a part de poesia , les dues ho són...és un exercici de comunicació...és PNL i és el llenguatge del canvi ( Paul Watzlawick )...Molt bo! I tant que canvia quan passem de negar a afirmar!!! és completament diferent!
    Ets genial!

    ResponElimina
  3. Ah que guai si que es sorprenent, me agrada.

    ResponElimina
  4. Xexu, són les m'agies del llenguatge, a mi em sembla fascinant el canvi.

    Elvira, no sabia si posar-li l'etiqueta de PNL o no, al final l'he posada. Pensava en tu quan se'm va acudir la idea de refer aquest poema que no m'agradava prou. T'hauria d'haver dedicat aquest post. :) Afegiré comunicació a més a mé s de lenguatge i PNL. Gràcies.

    Striper, és xulo, eh?

    ResponElimina
  5. Com canvia i tant!
    És com veure l'ampolla mig plena o mig buida.
    Aqui s'aprecia perfectament el gran poder que tenen les paraules.
    Ho trobo molt, molt interessant!!!

    PD. Avui no tornaré fins la tarda, he de sortir "pitant". Però tornaré a mirar-m'ho més detingudament. Em faré un exercici propi.

    Merci.
    ;)

    ResponElimina
  6. I tant que es veu un canvi!! I m'agrada moltíssim!! :-))

    El llenguatge és màgic, les paraules poden tenir tanta força!!

    Doncs ara jo et "pispo" els dos darrers versos i dic:

    "D'altres passegen les realitats
    i jo jugo amb les fantasies
    "

    :-DDD

    ResponElimina
  7. A banda de canviar el text, canvia la percepció del personatge que ens parla a través de'll.
    El primer, pot ser un poeta qualsevol, sense desmerèixer-los.
    El segon, és un ésser màgic que neix de la nostra imaginació.
    Felicitats, Carme, per les licències que t'ha pres en afirmar.

    Has acabat ja el llibre? Fes-me un senyal.

    ResponElimina
  8. Crec que el segon és més optimista que el primer.

    ResponElimina
  9. Pou de saviesa:Carme Rosanes, molt ben trobat

    ResponElimina
  10. En un escrit quants menys "no" posem i més coses en afirmatiu més optimista /positiu serà el text.
    M'ho fa dir una profe de català :)
    fantàstic!

    ResponElimina
  11. No perd força, la guanya per mirar-ho amb altres ulls!

    :)

    ResponElimina
  12. -assumpta- fa temps que vull fer experiments amb algunes qüestions de comunicació i de llenguatge, aquesta és la més senzilla, evitar les frases negatives. Gairebé sempre ho faig quan parlo... per entrenament i voluntat de fer-ho i en veure el poema amb tants nos vaig estar a punt de llençar-lo a la bassa, però em va venir la idea de fer una comparació.

    Assumpta, gràcies per pispar-me els dos versos, ara te'ls pisparé jo i t'agafaré el suggeriment canviant el poema.

    Pilar gràcies per le s teve s paraules. El llibre està acabat.

    Gràcies Noves Flors!

    Gràcies Garbí! això és bufar i fer ampolles... :)

    Joana, és exactament així i la comunicació amb els altres canvia totalment, tgransmets coses molt diferents.

    Fanal blau, m'alegro que t'agradi! Potser volia dir que perd força dramàtica... :) i en guanya una altra.

    ResponElimina
  13. Tens raó, però jo m'he fixat avui en el dibuix i l'he trobat preciós, gavines fent equilibris (equilibristes) i després he vist que tu també en feies, però gramaticals!

    ResponElimina
  14. D'altres passegen les realitats
    mentre tu jugues amb les fantasies
    i els mots et bressolen per la poesia.

    ResponElimina
  15. adiu
    Que me cal ensatjar.
    De la forma passiuva a la forma activa.
    Los païsatges son diferents a cada pas.Els meteixes mots tenen un perfum novèl e los silencis donen de simfonias nòvas .
    Cadun a son espera dins son luòc causit.
    Es una ombra que mira distretament d'un autre costat .
    Mentre que m'agradi las fantasias e a d'altres la realitat .

    Mercès milanta còps de me donar la vòstra revirada. _

    ResponElimina
  16. Isabel gràcies per la teva aportació.

    Manjacostel, benvingut al meu blog! em plau molt tenir ocasió de llegir la bella llengua occitana.
    Mercès milanta còps a vos! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari