dimecres, 21 d’octubre de 2015

L'aglà



Jo sóc l'aglà,
minúscul, humil i fràgil.
La terra m'acull,
els vents m'arrenquen
i em transporten.

Germinar i arrelar
són les meves fites.
Sempre he volgut ser roure.


16 comentaris:

  1. Els somnis d'un aglà.
    Alt i fort com un roure.
    O bella i fina, com una alzina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, jo sempre havia pensat més aviat, en somiar ser un roure, per això l'he dibuixat així. ;)

      Elimina
  2. Un dibuix d'una foto d'instagram? L'aglà acabarà sent roure, només li cal les condicions necessàries i molta cura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roure o alzina. Al bosc de Mont-ral hi ha una alzina que miraculosament es va salvar (al seu temps) dels carboners. És portentosa, i jo m'hi abraço cada vegada que passo pel seu costat, perquè encara que és molt amagada, li sabem el lloc. És així com la teva però li falta alguna branca alta a causa dels llamps, suposo. Ella em dóna foça, i jo a ella em penso que també.

      Elimina
    2. XeXu, aquest és dels pocs dibuixos que no han sortit de cap foto.

      Algú em va explicar un nou invent o passatemps que consisteix en agafar un quadradet de paper o cartolina i deixar anar la mà i fer el que surti. I jo he intentar unes quantes vegades de fer-ho. Aquesta és la segona... Mira em va sortir així: un roure sense haver-ho pensat abans.

      Elimina
    3. Olga, veure un arbre gran i fort, sigui alzina o roure és una meravella... jo també m'hi abraçaria. Segur que dóna força. Jo a determinats lloc m'estiro a terra i em sembla que també me'n dóna. No havia pensat mai si n'hi donava jo a ella també. Crec que amb la terra no deu funcionar igual que amb l'alzina.

      Elimina
  3. posar les arrels és el primer pas...ser fort també arriba.

    ResponElimina
  4. Nenaaa, quines glans més grosses, les que pengen del teu arbre! :) Soposant que el vent tingui prou força per transportar-les, n'estic segura que arribaran a ser el que vulguin: roure o alzina!
    M'agraden aquests dibuixos tancats en una mena de mandala quadrada que ens regales darrerment!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les arribo a dibuixar proporcionades, no s'haguessin ni vist!!! ha, ha,ha... llicències dels aprenents a dibuixant...

      Encara n'he fet un parell més... Gràcies, bonica. Una abraçada.

      Elimina
  5. Si hi ha bona saó i fa bon sol, segur que l'aglà farà realitat el seu somni...És clar que també podria ser una alzina, tan se val...A mi m'agraden els dos arbres!
    Petonets Carme.
    Et volia preguntar si puc agafar el teu cant del tallarol, per un post???

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cant del tallarol, no és meu, el vaig agafar manllevat d'algun lloc, però si et fa servei crec que el pots tornar a agafar.

      Petonets, M Roser.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Exactament, o com una persona que vol ser esperit pur...

      Elimina
  7. Ningú no està content amb el que té. El teu arbre hauria de mirar dins seu - ei, no vull dir que de fora no es vegi - i buscar-hi la bellesa. Roure? No sé, eh? Al meu poble, quan algú té mal caràcter o és difícil de tractar, diem que és de mal roure. Deu ser un localisme, perquè no ho he trobat enlloc més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El roure està content. L'aglà, pobret està insatisfet... Necessita acabar un procés, potser com jo mateixa. Un roure és tant bell!!! Qui no voldria ser-ho?

      "Ser de mal roure" no ho havia sentir a dir mai... Però per analogia fonètica podria ser una deformació d'aquelles que vénen d'antic, d'una altra que sí que he sentit que és "ser de mal raure" en el mateix sentit que tu ho dius de tenir mal caràcter i de ser difícil de suportar... Només és una idea...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari