 |
| Una foto de la Sargantana al blog Figueres terra d'indiketes |
No hi ha repic de campanes, avui.
I el silenci s'escampa pel camp
i per les escletxes de l'ànima se'ns fica endins.
Només les flors treuen el cap olorós i cridaner
i ens convoquen, amb exigència,
a buscar nous esguards per mirar el món.
que maco, Carme !!
ResponEliminasi no et fa res, m'emporto el poema al blog
m'encanta !!
petons i mes petons!!
Un honor que te l'emportis, sargantaneta... Gràcies preciosa!
EliminaPetons i més petons...
Una bonica ermita, perfumada de camp, de flors i de silencis...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, guapa, petonassos!
EliminaLes flors glateixen
ResponEliminades del temps de l'antigor.
Perfumen el futur.
Les flors ens criden,
Eliminamitjançant la bellesa
cap al futur
Una bona alternativa, la crida de les flors a manca de campanes. Tot el que empenyi endavant és ben rebut.
ResponEliminaUna abraçada!
Ens agafem a qualsevol bellesa per escampar-la
Eliminael silenci penetra més en les ànimes que els repics de campana i el llenguatge de les flors segur que és molt més convenient i convincent
ResponEliminaMés subtil... Més suggeridor...
EliminaLes campanes tornaran a repicar mentre les flors seguiran creixen i perfumant tant bonic ambient
ResponEliminaSerà un concert per campaner i olors...
Elimina