Va començar la tardor, fa dies i amb ella vaig acabar el quadern d'estiu.
Vaig collir la primera fulla caiguda
com una cancell de pas.
Ara, és l'instant present
i també és llavor de futur.
Ara, més que mai, sense pressa,
ara, més que mai, sense esperar gran cosa,
veig aquest futur de colors inversos.
No, no retornaré sobre les meves passes.
Em quedaré aquí on sóc,
per recollir les fulles caigudes
i per fer créixer nous brots,
a cada primavera.
Canvi d'estació, canvi de quadern, cap problema!
ResponEliminaAixò mateix, seguim endavant, sense entrabancar-nos!
EliminaMirall de canvi. La tardor fa net per a que tot recomenci d'aquí a pocs mesos.
ResponEliminaMirarem de fer net, amb ella, ens hi emmirallarem.
EliminaHas fet els deures d'estiu, ara toca gaudir-ne...Aquestes fulles caigudes faran una bona saó per les properes alegries acolorides que ens donarà la primavera.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, M Roser! Procurarem que cada vivència faci saó per ressorgir tantes vegades com faci falta!
EliminaEndavant és una bona opció!
ResponEliminaPetó, estimada.
T'hi espero, a cada estació, a cada primavera!
EliminaUna abraçada!
Hi ha que anar endavant, mai desfer el camí ja fet.
ResponEliminaEndavant!
EliminaMissatge d'afirmació i esperança, Carme. M'agrada!
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, em fa feliç que t'agradi...
EliminaLa tardor, entre estiu i hivern, entre realitat i pintura.
ResponEliminaM'agrada molt com ho dius.
EliminaUna línia fina, frontera entre dos mons, veïns una mica allunyats.
Preciós text, relaxat i intens alhora.
ResponEliminaVicent
Moltíssimes gràcies, Vicent!!! M'alegro que t'agradi...
Eliminaper sortir-ne de noves cal fer net de les més velles. així la primavera ens serà més ufanosa
ResponEliminaA veure com serà la primavera... La prepararem tan bé com sabrem...
EliminaSaps que no sé quina fulla m'agrada més , si la original o la teva. T'ha quedat molt xula!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mireia, em fa ilu que ho vegis així!
EliminaEl repte de viure: estar oberts a tot allò que ens vingui sense voler empresonar el passat. Sense aturar-se, i si fem algun pas enrere que sigui per agafar impuls i avançar encara amb més força.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquest repte de viure, aquest, el que m'agradaria compartir de ben a prop.
EliminaUna abraçada molt forta, estimada.
Sense pressa, sense espera ni retorn; només l'ara prendrà forma i pintaré amb nous colors a cada instant.
ResponEliminaHo dius preciós, és ben bé allò que crec que hem de fer i a vegades encara costa un munt trobar la forma i els colors d'aquest ara.
EliminaSempre t'he admirat per la teva productivitat (no solament blogaire). Avui m'he perdut per les teves llistes de llibres... Com pots llegir tant? Jo necessitaria dies de 48 hores, t'ho asseguro!
ResponEliminaUna abraçada de mar, bonica!
Estic absolutament segura que tu fas un munt de coses que jo no faig... absolutament...
EliminaLes hores són les mateixes i tots les utilitzem com podem, com creiem i com sabem...
Jo t'admiro també per la teva constància, per la teva feina, per ser capaç de tirar els projectes de llibres fins al final... Jo n'he estst incapaç.
Una abraçada de tornada, ben forta, estimada Montse!
recollir per anar cap el futur i viure dibuixar el present .....
ResponEliminaA vegades m ha semblat tan difícil!!! I segur que és fàcil!
Elimina