Aaaaaai, m'has fet pensar en "aquella" pel·li... "aquella"... sí, "aquella tan xula"... que la noia està embarassada, que hi ha un accident... que poden salvar la criatura... Que no sé qui "a veces veo muertos" (ah, no, que això és d'una altre pel·li), però alguna cosa hi ha... La qüestió és que els indígenes han salvat la filleta i quan ell arriba, després de mil peripècies, li diuen que no han pogut salvar el cos de la seva dona, però que sí que han salvat la seva ànima... i és la nenaaaaaaaa!! Oh!! és tan emocionant aquell tros!!!
Si algun dia la pots veure, encara que ja sàpigues el final, mira-la igualment :-)) Jo l'he vista un parell de vegades (sempre per la tele) i és molt xula... té una mica de barreja d'elements paranormals, eh?... vull dir que és com si la dona, ja morta, fes el possible per comunicar-se amb ell, perquè vagi a buscar la nena :-))
Venia a elogiar el color roig tan impactant i tan bell al costat d'ales tan delicades però… després de llegir el comentari d'Assumpta no sé si m'he perdut…
Que bonica Carme, m'agrada quan les libel·lules queden suspeses en el aire, sempre m'ha agradat el significat mitològic d'aquestes bestioles, la meva àvia em deia, si dius mentides vindrà una libel·lula a la nit i et cosirà la boca!!! Una mica heavy però....jo no tenia por!!!
A La Cala (L'Ametlla de Mar) li diuen roda-dits. I a altres contrades damisel·les, cavallets de Santmartí, parots o pixavins.
Saps en que es diferencien una libel.lula (que és el que has dibuixat), d'un espiadimonis? Entre altres coses quan descansen, les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere. També en els espiadimonis tenen colors més "metàl·lics" i l'abdomen més prim.
Aaaaaai, m'has fet pensar en "aquella" pel·li... "aquella"... sí, "aquella tan xula"... que la noia està embarassada, que hi ha un accident... que poden salvar la criatura... Que no sé qui "a veces veo muertos" (ah, no, que això és d'una altre pel·li), però alguna cosa hi ha... La qüestió és que els indígenes han salvat la filleta i quan ell arriba, després de mil peripècies, li diuen que no han pogut salvar el cos de la seva dona, però que sí que han salvat la seva ànima... i és la nenaaaaaaaa!! Oh!! és tan emocionant aquell tros!!!
ResponEliminaHehehe
ResponEliminaull, que és la part final!!
http://www.youtube.com/watch?v=zCYZbpctakA&feature=related
Ostres, no havia vist la peli, però fins i to així és super emocionant aquest tros final!
EliminaSi algun dia la pots veure, encara que ja sàpigues el final, mira-la igualment :-)) Jo l'he vista un parell de vegades (sempre per la tele) i és molt xula... té una mica de barreja d'elements paranormals, eh?... vull dir que és com si la dona, ja morta, fes el possible per comunicar-se amb ell, perquè vagi a buscar la nena :-))
EliminaVenia a elogiar el color roig tan impactant i tan bell al costat d'ales tan delicades però… després de llegir el comentari d'Assumpta no sé si m'he perdut…
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
EliminaHahahaha Novesflors... no pateixis... és una pel·lícula que es diu "Dragonfly" que vol dir libèl·lula... i és molt xula :-)))
Eliminam'encantam'encantam'encantam'encantaaaa! :)
ResponEliminagràciesgràciesgràcies!!! :)
EliminaFiligranes són les que fas tu amb un pinzell a les mans!! Precios Carme!!
ResponEliminaGràcies, guapa, petons!
EliminaAquest també s'escapa?
ResponEliminaNo sé distingir-les, no puc dir-te si es va escapar l'una o l'altra... només sé que la vaig tornar a pescar al vol!
EliminaQue bonica Carme, m'agrada quan les libel·lules queden suspeses en el aire, sempre m'ha agradat el significat mitològic d'aquestes bestioles, la meva àvia em deia, si dius mentides vindrà una libel·lula a la nit i et cosirà la boca!!! Una mica heavy però....jo no tenia por!!!
ResponElimina:) devies pensar que tu no les veies cosint boques de ningú!
EliminaSi que són una autèntica filigrana les ales del espiadimonis, és clar que l'art sempre imita la natura...
ResponEliminaPetonets.
Petonets, M Roser!
EliminaUn dibuix genial!!!
ResponEliminaA La Cala (L'Ametlla de Mar) li diuen roda-dits. I a altres contrades damisel·les, cavallets de Santmartí, parots o pixavins.
Saps en que es diferencien una libel.lula (que és el que has dibuixat), d'un espiadimonis? Entre altres coses quan descansen, les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere.
També en els espiadimonis tenen colors més "metàl·lics" i l'abdomen més prim.
Apa! ja he quedat com un set-ciències repel.lent!
Petonet dolç, carinyo!
Gràcies per tanta informació set-ciències! :D
EliminaJa saps que sempre es un somriure veure't per aquí!
Una abraçada, barbo!
M'encanta, t'ha quedat molt rebé l'efecte de les ales!!! No sabia aixo que també es diguessin cavall del diable. Molt bona nit :))
ResponEliminaHe anat recollint les variants que m'han ofert als comentaris... ara n'afegeixo més! Molt bona nit, guapa!
Elimina...I pixavins...Preciosa filigrana.
ResponEliminaPixavins amunt!
Eliminaquin color mes rabiós..m'encanta
ResponEliminapetons bonica
Gràcies, sargantana!
EliminaDelicada, harmoniosa i amb un color ben intens.
ResponEliminaLa contemplaré com has fet tu!
Bessets, nina!
Besets de bona nit, preciosa!
EliminaQue maca es veu aquí, tant quieta....
ResponEliminaPetonicos de bona nit.
Petons de bona nit!
EliminaCaram! encara tenia més nom aquesta bestioleta tan petita!
ResponEliminaÉs molt bonica, així vermelleta.
Quants, oi?
EliminaJa saps com m'agraden els rodadits
ResponEliminaperquè tothora es mengen els mosquits
I aquest, de roig tan intens, deu ser terrible.
Em sembla que n'hauré de caçar uns quants més, doncs, pels mosquits!
EliminaT'ha sortit molt bé. Especialment i precisament les ales de filigrana.
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
Elimina