diumenge, 13 d’octubre de 2013

Arbre mort vora l'estany



La silueta amable, vestida
de la grisor més eixuta.
Com si fos un somriure
per espantar la tristesa.

34 comentaris:

  1. Mort, però dempeus encara, no ho oblidem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com una mena d'esperança estranya, ja que mort, ho és, ben mort...

      Elimina
  2. és una imatge com molt de tardor, no? un arbre que ja s'ha marcit al fred.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sembla, però era encara estiu quan li vam fer la foto...

      Elimina
  3. No és mort, només que no li agrada la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si això sigui la causa, a base de passar de llarg i de boicotejar de totes les primaveres, al final s'ha mort!!!

      Elimina
  4. Encant i misteria, segur que, encara que mort, és ple de vida.

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara ens alegra la vida, encara dibuixa reflexos damunt de l'aigua, encara es fa mirar i dibuixar, encara te llums i ombres, encara es fa estimar...

      Bona setmana!!!

      Elimina
  5. Un arbre té una altra vida en convertir-se en un llibre, ho acabo de llegir en algun lloc de la xarxa! Aquí s'ha convertit en la teva pintura i el teu poema.

    ResponElimina
  6. A mi em sembla ben eixerit, potser ho fa l'acompanyament que té...

    Bona tarda de dilluns Carme!!

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ser l'estiu, com era, molt eixerit no està, no....

      Petonassos.

      Elimina
  7. Segur que no està mort!!

    M'has fet pensar fa moooooooolts anys, el meu pare va comprar un cirerer petitó i el va plantar al jardí de la casa del poble... no sé per què el pobre arbret no va sobreviure... i jo em negava a admetre que era mort i l'estiu següent l'anava regant... :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest es rega sol, la soca vora l'estany, però ni així té fulles a l'estiu... :(

      Elimina
  8. No sembla mort, la veritat, només vestit de tardor, és a dir, despullat de superficialitats, però hi queda l'essència.

    (Ara m'estic alguns dies de la setmana fora i no puc passar pels blogs tan sovint com abans però hi sóc ;).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment l'essència és el que més importa... encara que sigui mort.

      Et trobem a faltar, Noves Flors... però m'alegro que puguis passar de tant en tant...

      Elimina
  9. arrelat a la terra que tan s'estima i no vol abandonar...

    ResponElimina
  10. fins i tot hi ha arbres com aquest que és bell i digne tot i estar mort

    ResponElimina
  11. Això vol dir que després de......encara podem donar de si. No hi ha punt final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha punt i final, tot es transforma, a vegades en un altra cosa ben diferent, però segueix el camí.

      Elimina
  12. Ostres, no sóc de tenir flors i plantes però em fan molta pena veure'ls morts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa pena, pe`ro hi ha una bellesa que encara atrapa...

      Elimina
  13. No em preguntis per què, però jo el trobo molt dolç aquest quadre, potser per la suavitat dels colors, m'agrada.
    Petonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!!! petonassos, maca!

      Elimina
  14. és, sens dubte, una de les millors aquarel·les que t'hem vist
    (ara m'aturo en els reflexos, en l'aigua, mig hipnotitzat, i això que l'altre dia vaig fer una bona migdiada...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs moltes gràcies per la teva opinió, Jordi, afalagadora i engrescadora...

      Una abraçada

      Elimina
  15. Potser és la serenor, la bellesa que viu més enllà de la mort.
    Potser és la vida, que es multiplica al costat de la mort, la que la vesteix de bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser són les dues coses, o al menys totes dues m'agraden prou...

      Una abraçadeta dolça, bonica!

      Elimina
  16. I tant que és un somriure que espanta la tristesa, és una preciositat d'arbre, només dorm, i una pintura que m'encanta. Bona setmana i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, l'arbre és mort de veritat, però em va suggerir això tant de manera real, com de manera metafòrica, hi ha moltes coses que un cop passades, acabades o mortes, ens poden produir somriures que ens espantin la tristesa. Bona setmana, Gabriel, una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari