dijous, 17 d’octubre de 2013

Blanca Busquets

"El so que en va sortir va ser esgarrifós. No vaig poder resistir més i vaig esclatar en sanglots. Vaig deixar el violí a terra i m'hi vaig asseure al costat  amb el cap ensorrat entre els braços. Sentia que tenia la música al costat però no la podia abastar, la porta d'aquell tresor incommensurable era tancada per a mi."


"Després de la decepció del violí aquell dia a la platja, m'havia quedat buida, no sabia què fer ni què pensar ni amb què il·lusionar-me. No m'havien atret mai ni les nines ni les joguines, m'interessaven molt més les coses que trobàvem a l'abocador, però després de la troballa del violí pressentia que mai més tornaria a emocionar-me per res més que hi trobés.  I ara, s'havia acabat per a mi el dret a somriure i a tenir un al·licient."


La casa del silenci de Blanca Busquets

Se m'ha acudit que el consol que ens donen ben sovint els llibres, la companyia i també l'eficàcia  en fer-nos reflexionar té molt a veure en aquesta mena de descripcions dels sentiments, dels estats d'ànims,  que podem reconèixer com a totalment reals, en els quals ens hi podem identificar, amb violí o sense, i al mateix temps ens dóna la continuació de la història que els desmenteix.

La Teresa, la protagonista, després  d'aquests pensaments, s'ha continuat il·lusionant amb moltes altres coses, fins i tot amb la música mateixa, però de res no hagués servit dir-li en aquell moment.  Com nosaltres, que un cop superades les il·lusions perdudes,  sempre, encara que no ens ho sembli, n'acabem trobant de noves. Un dia o altre.

26 comentaris:

  1. Afortunadament, un dia o altre.
    I quines ganes tenim de trobar l'altre dia quan sentim que les hem perdudes!
    Una abraçada de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines ganes de trobar l'altre dia, sí...

      Una abraçada immensa, bonica.

      Elimina
  2. Estic acabant la Nevada del cucut i aquest el tinc apunt, apunt... així que no llegeixo el teu post i me'l guardo per ben aviadet :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi ja ha estat el tercer de la Blanca Busquets i seguiré, m'agrada molt. Espero que el gaudexis tu també.

      Elimina
  3. M'agraden els llibres de la Blanca Busquets, darrerament he llegit, La nevada del cucut i Tren a Puigcerdà...
    Aquest que tu comentes el tindré present...
    És veritat que, sovint , ens identifiquem amb els sentiments o amb l'estat d'ànim dels personatges. De vegades ens il·lusionem per coses i quan les hem aconseguit, de seguida les deixem en un racó , per buscar-ne de noves...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi Tren a Puigcerdà és un dels que em falten... El buscaré també.

      Jo parlavade les il.lusions perdudes que ni s'han aconseguit ni veus la manera d'aconseguir-les... Per a mi les aconseguides són un estímul, sempre. No tinc la sensació d'arraconar-les...

      Bon cap de setmana, M Roser

      Elimina
  4. Quina casualitat! Tinc aquest llibre aci al meu costat, damunt la taula esperant ser llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha agradat, més enllà d'aquest comentari. Ja ens explicaràs...

      Elimina
  5. Tinc el llibre pendent de llegir, però vull començar per "La nevada del cucut". M'agrada com escriu la Blanca Busquets.

    Acabada o superada una il·lusió sempre n'hem de tenir una altra a l'horitzó, aquestes petites grans coses són les que ens donen vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada aquesta escriptora. La nevada del cucut va ser el primer llibre que vaig llegir d'ella, tots m'han agradat... Ja van tres. I seguiré.

      El problema, Carme, és quan no la saps trobar...

      Elimina
  6. Hi ha un llibre de Thomas Hardy, Far from the madding crowd, que s'acaba dient que la protagonista no tornarà a somriure. Això és molt literari, però impossible.

    ResponElimina
  7. A València, la policia municipal ha multa un home que tocava el violí pel carrer, per contaminació sonora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les motos? Que fan un soroll infernal? Multar per tocar el violí em sembla una vergonya immensa, ens estem tornant bojos... Em sembla...

      Elimina
  8. Em va agradar força, és un llibre ple de sentiments.

    ResponElimina

  9. Literatura i vida, vida i literatura, sovint els límits són difusos.

    Des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? sovint havia pensat, que la literatura era més real que la vida... :) els llibres que a mi m'agraden a vegades em transporten a una mena de lloc molt meu, que la vida em nega sovint.

      Des del bosc...

      Elimina
  10. Es una autora que no he llegit mai... hauré de posar-hi remei :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això, que és una autora que hi posa molt de sentiment... a tots els llibres. A mi m'agrada molt.

      Elimina
  11. Què trista seria la vida sense posar-hi "petites" il.lusions!!... Les "grans" il.lusions gairebé sempre són irrealitzables...Millor no fer-se-les..
    Quàntes sensacions que ens fan sortir ells llibres que ens agraden!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor les petites, que n'hi ha més i tenen millor recanvi.

      Una abraçada

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari