dimarts, 8 d’octubre de 2013

La casa del rellotge


D'una  foto regalada  per  la  Yáiza

Des  que  tenia  memòria  que li hagués  agradat  quedar-se  a viure  dins  d'un llibre,  un dels molts  que havia  llegit i que tenien històries  boniques. Va  començar  per  dibuixar-se  una casa de conte.

33 comentaris:

  1. Tan de bo fos així de fàcil i ens puguéssim dibuixar la nostra casa. Viure en una casa de conte o en un llibre estaria mooolt bé
    És bonica la casa del rellotge.

    Bona nit Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat és molt més bonica, no me n'he sortit gaire bé... :) Bon dia lluna!

      Elimina
  2. Que bonica, la caseta de conte! Crec que tots hi hem viscut llargues estones, a dins d'algun llibre, i és realment fascinant.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes estones, a vegades tant bones que no hagués volgut sortir-ne mai...

      Elimina
  3. Bona manera de viure.....que tingui en compte de poder canviar de pàgina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ets a dins, les pàgines no són cap frontera, vas i véns sempre que vols!!! ;)

      Elimina
  4. Doncs li va quedar una casa molt maca. Segur que va viure històries boniques també fora dels contes

    ResponElimina
  5. Doncs sí, no sembla una casa com les altres, i qui se la va fer construir segurament pensava alguna cosa molt semblant a la que tu has escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota una època... quan es construïen cases d'aquesta mena.

      Elimina
  6. Respostes
    1. En un conte o en un llibre que no sigui un conte, tampoc no ens posarem tiquismiquis... ;)

      Elimina
  7. Una casa de conte perfecte per viure en ella. Quantes vegades ens agradaria poder viure dins un conte o qualsevol altre llibre? A mi moltes…

    ResponElimina
  8. Serà una casa embruixada?
    Aquests colors són molt suggerents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si està embruixada serà de bruixes bones... eh? que és molt bonica, encara que jo no li hagi fet justícia

      Elimina
  9. M'esvalota la idea de poder viure dins d'un llibre. El problema seria triar-ne només un. :-) La casa és preciosa. Segur que les vistes des de la part més alta són increïbles.

    M'has dibuixat un gran somriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro d'esvalotar-te jo a tu també... :DDD Podríem fer estades en llibres diferents no? Anar a passar l'hivern a "El jersei" de la Blanca Busquets i l'estiu al Mr Gwin del Baricco... ;)

      M'agrada compartir somriures amb tu, Pilar.

      Elimina
  10. Els qui gaudim llegint, entenem perfectíssimament el teu "micro-relat", per cert bellíssim; sabem viure en les cases dels llibres o contes que llegim, de fet, no només en una sinó en totes per les que hem passat en girar els fulls. El dibuix m'encanta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, no hi ha millor consol per caminar per la vida que sentir-se entès, Gabriel!

      Elimina
  11. Imagino que tard o d'hora (a vegades massa d'hora) tots acabem sortint dels contes d'aventures meravelloses i final feliç dels quals ens voldriem sempre protagonistes. I assumim la responsabilitat d'escriure la nostra història, de final incert i capítols a vegades feixucs, a vegades plaents.
    Però al cap i a la fi, és la nostra història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades massa d'hora, ho dius molt bé i aleshores passa el temps i torna a passar més temps i a vegades ens cansem de la nostra història i ens tornen a venir ganes de quedar-nos a viure en un llibre que ens agrada, i potser no és ben bé pel final feliç, sinó perquè hi trobem alguna cosa que costa de trobar a la vida quotidiana. És un desig impossible, com molts altres, però si ens fa somiar una mica, ja n'hi ha prou. Després tornem.

      Elimina
  12. Idea eficaç: quan m'adormo sempre em construeixo l'habitació d'aventura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deus tenir-hi molta pràctica, Olga... que bé!

      Elimina
  13. Al meu poble també hi ha una caseta del rellotge. En els seus temps va ser una masia, després va passar a ser un bonic restaurant, i ara... espera en el temps, del seu rellotge, que algú es torni a enamorar d'ella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si té sort i la recupera algú!!!

      Elimina
  14. Demanaré al petit príncep a veure si em deixa que li faci companyia, podrem compartir la flor i es farem un jersei amb la llana de l'ovella...
    Petonets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un dels millors llibres per quedar-se a viure. Una bona temporada, per aprendre molt i molt. Clar que deu ser arriscat conèixer el Petit Príncep, després et caricaturitza d'aquella manera com al matemàtic i tota aquella colla i et quedes fet pols... he, he, he...

      petonets

      Elimina
  15. La Casa que vull
    que la mar la vegi
    i uns arbres amb fruit
    que me la festegin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que hi dugui un camí
      lluent de rosada
      no molt lluny dels pins
      que la pluja amainen...

      Elimina
  16. La de la Portada es a la garrotxa prop de les Preses A que Si!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!

      Vam fer un camí a peu des d'Olot fins a la fageda. Des del camí, aquesta foto. :D

      Elimina
  17. Oh, la casa del Cap de la Vila! Gràcies per haver-la pintat... aquesta i la casa blanca. Les fotos que et vaig passar no fan justícia a Sitges (he de treballar això de la fotografia), però tu els estàs treient molt bon partit! Una abraçada, Carme!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari