Si fossis un quadre series un quadre de Vermeer.
Un Vermeer on tu series al mateix temps tot el quadre i també en series un personatge.
Un quadre amb colors suaus i uns blaus predominants que acompanyen amb bellesa cada traç de vida, encertat o no.
Blau a les cortines dels pensaments. Blau al vestit d'ella, que t'enlluerna mentre l'observes i la coneixes poc a poc. Blau a les plomes damunt del cap, que les dibuixes malgrat que no l'afavoreixen. I no te n'adones.
Si fossis un quadre series un Vermeer, amb l'harmonia dels detalls, amb tantes històries tot just suggerides, amb la claror més intensa, que brolla des del fons, apaivagada pels vels construïts expressament per minvar-la. Ets claror que s'amaga.
PD: aquest Si fossis d'avui, i el de demà, no són els d'endevinar... no fan referència a cap blocaire, són només un recordatori, pels que encara el teniu pendent... Ei! Us en recordeu?
dimecres, 1 de maig del 2013
Relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I tant que me'n recordo!! Hi penso cada dia un munt de vegades i el tinc mig fet mentalment, però el "meu" segons com pot portar a confusió i miro de trobar paraules més exactes... però sí que hi penso, sí ;-))
ResponEliminaJa sabia que tu hi pensaves... però n'hi ha de molt més despistats que tu!!! Gràcies!
Elimina:-DDD
EliminaUna comparació que faria envermellir a qui va dedicada, perquè si t'han de comparar amb un quadre, que ho facin amb un de Vermeer és de les millors coses que et poden dir. S'ha de reconèixer que hi tenia molta traça, almenys amb les escenes quotidianes que el van fer famós.
ResponEliminahe, he, he... :) m'ha fet gràcia al teu comentari... envermellir...
EliminaEh que jo ja tinc la feina feta......i mira que em fixava en cada paraula d'aquest relat i resulta que valia... :-)
ResponEliminaHome, Joan, tu vas ser el primer a enviar-me la feina... :) Ets un crack!
EliminaPerò cada paraula d'aquest relat valia? Per a qui valia? Pel blog que tu has descrit, vols dir? o per tu mateix? :DDD
Sí, Carme, sí que hi penso, però em passa una mica el mateix que a l'Assumpta... Però així ens has pogut oferir aquest teu nou "si fossis", i només per això el retard ja ha valgut la pena!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Montse!!! Segur que quedaran fantàstics!!! Abraçades immenses...
EliminaSi fossis un "si fossis" hauries de ser com aquest pintor retratat, un retrat del blocaire que t'ha tocat.
ResponEliminahe, he, he... Helena, quin rodolí en doble sentit, fonètic i semàntic...
EliminaSi fosses un Vermeer estaries prop d'una finestra per seduir amb la llum (claror i foscor complementades).
ResponElimina:) Que bonic, Noves Flors!
Eliminaostres m'ha anat super bé aquest recordatori!!!! quin greu em sap. és que em costa força.....
ResponEliminaEi, que encara hi ha temps... aviso amb temps, jo... :)
EliminaNomés és un joc, no us hi capfiqueu massa!!!
Està bé que podem anar practicant el joc d'endevinar, ja tinc ganes que comenci a veure que tal , la meva intuïció...
ResponEliminaBon primer capvespre del mes de maig...
Jo també tinc ganes que comenci... Bona nit, M Roser!
EliminaCom? Recordatori? Si fossis pendent? Que hem de fer alguna cosa?
ResponEliminaT'estiraré els orelles, Jp!!! O cridaré Don Jesús!!! :D
EliminaSi fos en Vermeer que llegís aquest "si fossis", et demanaria que fossis la seva model!! :)
ResponEliminaMolt bona nit!
Aferradetes ben dolcetes.
:) He, he, he... quines idees, lluneta!!!
EliminaMolt bona nit, bonica, aferradetes...
Si fossis un quadre, no voldries acabar penjat.
ResponEliminaSeria un quadre sense vocació de quadre, doncs!!! He, he, he, tu també tens idees divertides, Montse!!!
EliminaJo també ja tinc la feina feta fa dies. Però quan llegeixo els teus "si fossis" sempre em sembla que no està feta del tot. :-))
ResponEliminaUn deu per aquest relat conjunt!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaUn quadre fantàstic perque sí... i perque em fascinen els quadres on es dibuixa el propi pintor. Un quadre fantàstic de debò.
ResponElimina:) doncs sí, Ferran!!!
EliminaSi fossis poema, series oda, perquè les paraules en tu ressonen de millor forma quan les dibuixes amb traços propis. Bell aquest condicional, Carme.
ResponEliminad.
Si fossis una paraula series una esdrúixola, que manté un ritme especial i deixa el to de veu com suspès a l'aire.
ResponEliminaSi fossis un poema series un sonet, amb reminiscències clàssiques i paraules salvades.
Gràcies per passar per aquí, deo!
Si fossis poeta series poeta, si fossis un nom series Carme.....ai molt ben trobat travat i escrit aquest si fossis relat
ResponEliminaaplaudiments Carme!
:) M'alegro que t'agradi!!! :) Gràcies!!!
EliminaUn relat que dóna una descripció molt ben enquadrada.
ResponEliminaGràcies, Rafel!!!
Elimina