dimarts, 15 d’octubre de 2013

Grisa, la platja





A moments seria sorra,
i a moments seria aigua.
Ara et guardaria 
totes les petjades,
ara les esborraria totes,
com si viure fos només un joc.

....................................................................................Carme

Si fossis sorra
Sol em faria per escalfar-te
Des d'allà dalt, de ben amunt
Poder mirar-te
I si de sobte et tornessis aigua
Lluna em faria
Per reflexar-me en la teva pell
Fins que es fes de dia.

Tu jugaries, jo jugaria.

..............................................................................Mònica

Grisos marronosos,
grisos blavosos,
qüestió de matisos.
La llibreta vermella
ha esdevingut
un quadern gris.

.......................................................................Helena Bonals

Tant se val el que siguis,
Mar gris amb sirenes
D'escates platejades,
Sorra daurada que degota
Del plor de les lluernes.
Continua mentint-me 
amb la metáfora del color,
de les formes, 
de paisatges ignots,
on l’esguard s’apaivaga.
.........................................................................................Pilar

És ara quan la platja es buida de veus,
i és ara quan em dius més coses,
ací a l'orelleta,
quan ningú ens escolta...

és ara quan et puc mirar
despullat d'estius i dir-te
que només sóc fred
i llàgrimes
jugant, encara jugant
amb els teus llavis.
.............................................................................Ximo Segarra

He escrit el teu nom damunt la sorra
I l'ona la esborrat amb una besada...
Ara la platja és trista
òrfena del teu record...

................................................................................Maria Roser Algué



26 comentaris:

  1. Es que de vegades viure és un gran joc amb més o menys risc... ;)

    Bon vespre Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades el risc el prenem ben voluntàriament, lluna... i l'hem d'assumir, el risc i les seves conseqüències...

      Bona nit, lluneta...

      Elimina
  2. Les contradiccions del mateix fet de viure.

    ResponElimina
  3. Si fossis sorra
    Sol em faria per escalfar-te
    Des d'allà dalt, de ben amunt
    Poder mirar-te
    I si de sobte et tornessis aigua
    Lluna em faria
    Per reflexar-me en la teva pell
    Fins que es fes de dia.

    Tu jugaries, jo jugaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu jugaries, jo jugaria.

      T'atraparia la llum,
      sense quedar-me-la
      i te la tornaria
      tota, tota feta
      bocins guspirejants
      i bellugadissos.

      Quan es fes de dia
      Recolliria de nou
      les petjades noves.
      I les empremtes
      endins, més fons
      que les petjades.


      Elimina
  4. Anava a dir que aquest dibuix em semblava trist... i, de cop, he vist l'etiqueta "estoig dels sis grisos" i m'ha fet riure! Li has dedicat una etiqueta a l'estoig!! :-DD

    Però sí... el dibuix és trist... és com si no tingués futur...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no havia utilitzat mai l'estoig de grisos sense deixar cap blanc. Els grisos es mengen tota la llum, potser per això queda trist... com si no tingués futur. Pot ser que tingui un futur diferent del que imaginàvem? ;)

      Elimina
    2. Aquest cel pesava massa... i ens queia al cap... el veus una micona, ara el futur? ;)

      Elimina
    3. I taaaaaaaant!! Ara sí!! :-)) Ara es respira molt bé ;-)))

      Elimina

  5. Vora del meu far hi ha alguna platja com la de la teva pintura on jugar a deixar petjades i observar, atentament, com les ones les esborren.

    Abraçades Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Observarem atentament les onades, de la vida, Jordi! ;) Abraçades!

      Elimina
  6. Grisos marronosos,
    grisos blavosos,
    qüestió de matisos.
    La llibreta vermella
    ha esdevingut
    un quadern gris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Has reconegut la llibreteta vermella! I això que no hi havia l'etiqueta... Per cert ara la posaré...

      Elimina
  7. Tant se val el que siguis,
    Mar gris amb sirenes
    D'escates platejades,
    Sorra daurada que degota
    Del plor de les lluernes.
    Continua mentint-me
    amb la metáfora del color,
    de les formes,
    de paisatges ignots,
    on l’esguard s’apaivaga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et pujaré al post des de l'ordinador de casa que des d'aquí és complicat...

      Bé, continuaré mentint en colors o potser en grisos... Metàfores sempre...

      Gràcies, preciosa!

      Elimina
  8. Uau... :) Ací es nada entre dibuixos i versos... :) M'agrada molt...

    Deixa'm dir la meua...

    És ara quan la platja es buida de veus,
    i és ara quan em dius més coses,
    ací a l'orelleta,
    quan ningú ens escolta...

    és ara quan et puc mirar
    despullat d'estius i dir-te
    que només sóc fred
    i llàgrimes
    jugant, encara jugant
    amb els teus llavis.

    I és que no hi ha res com la platja neta de turistes... :)

    Salut i besets.

    ResponElimina
  9. Bé, el "poema en si" es només des de "És ara quan..." fins "...els teus llavis"

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així mateix com dius serà pujat el teu poema al post. Gràcies per participar en aquesta tirallonga de poemes...

      Elimina
  10. Entro perquè sàpigues que des de la meva llista de publicacions et segueixo. Et felicito per tants dibuixos i poemes que vas creant.

    ResponElimina
  11. He escrit el teu nom damunt la sorra
    I l'ona la esborrat amb una besada...
    Ara la platja és trista
    òrfena del teu record...

    Petonets, de mar.

    ResponElimina
  12. Ès un poema molt maco, M Roser. Te'l pujo al post, també.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari