dilluns, 28 d’octubre de 2013

Tardor sobre blau

D'una foto de la Consol  d'Hora Blava
Creix  la tardor  sobre  blaus tan  nets,
de  cel  i de mar  i  parets  pintades.
Com qui no gosa,  avança poc  a poc,
i ens fa gruar  els seus  colors que 
ens arriben molt de  mica  en  mica, 
i ens fa pensar que  vindrà  l'hivern
de cop, esquivant-la, passant-la de llarg.
Potser  com tu, que  véns de mica  en mica,
i potser  l'hivern de l'absència et  prendrà  el lloc
fins i tot  abans que arribis.

30 comentaris:

  1. Respostes
    1. :) Si agafes lloc, ja no hi ha cap problema... :)

      Elimina
  2. La tardor sempre arriba, encara que poc a poc i amb retràs. No passa igual amb els sentiments, pots perdre la tardor com qui perd l'ultim tren...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no és ben bé igual, no... :) a vegades forço una mica les metàfores... ;)

      Elimina
  3. Espero que no em passi el que diuen els dos últims versos.

    ResponElimina
  4. a part del poema que és molt bonic Carme, avui m'has enriquit amb un mot que desconeixia: " gruar"...
    una abraçada !! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un mot bonic, oi? :)

      Abraçades, Joan.

      Elimina
  5. Ara, tombant per aquesta galeria, podrem observar una altre de les múltiples facetes de la pintora: La decoració. Aquests dibuixos de sanefes, fetes amb el bon gust habitual de l'autora per la selecció de colors, han estat utilitzats per a estampats de roba, cobertes de col·leccions de blocs i quaderns, i moltes altres aplicacions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... ets terrible!!! Gràcies, em fas riure...

      Elimina
  6. Molt emotius, molt vius, els pronoms gens febles dels últims versos.

    ResponElimina
  7. A aquest any li ha costat d'arribar, però segur que a partir d'ara es deixarà veure ben bonica

    ResponElimina
  8. Que mai l'hivern ens prengui la tardor.
    Que mai l'àbsència arribi abans de temps.
    Avui a Girona fa un dia gris. La tardor treu el cap i l'hivern, de lluny, se la mira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara ningú, mai, mai ens ha pres la tardor. Les absències, n'hi ha d'inevitables i per tant més doloroses n'hi ha que es poden trampejar... :)

      Aquí també ha fet un dia gris, de tardor, autèntica tardor...

      Elimina
  9. El teu dibuix millora la fotografia. El últims versos em són enigmàtics i em perdo en l'absència però em sembla que no hi ha uns bons presagis. O sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No diguis això del dibuix i la foto... no, no és pas cert. :) No hi ha mals presagis, no...

      Elimina
  10. Ai, aquest dolor d'absència, bell i fugitiu com la tardor mateixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El trobes bell? Fugitiu espero que sí que en sigui...

      Elimina
  11. Hi hagué una època, fa molts molts anys, en què les quatre estacions se simultanejaven, l'oratge estava completament boig i hom no sabia quina roba posar-se i si agafar un paraigua o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se simultanejaven... en el mateix dia feia les 4 estacions? O les estacions duraven poquet més d'un dia? Quina distracció!!! Els meteoròlegs eren les persones més importants i en comptes de predir el temps predeien les estacions: demà entrarà l'hivern que per aquest cop només durarà dos dies i després serà l'estiu calorós tot el cap de setmana... desordenades, elles...

      Elimina
  12. És la quarta vegada que intente deixar-te el comentari, a veure si ara em deixa. Et deia que m'agrada el paral·lelisme que fas entre pas d'estacions i estats d'ànim i sentiments de persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Noves Flors... m'alegro que t'agradi i em sap greu que t'hagi costat tant de deixar el comentari.

      Elimina
  13. Hem tingut uns dies d'un blau intens que han estat un regal (amb massa calor, pel meu gust, xò un regal per la vista). Avui, sembla que el cel ja ens anuncia que arriba el fred, xò la tardor encara ens prepara. Recollim tot el que hem sembrat, qui sap, si tb tu i la teva arribada.

    ResponElimina
  14. Aquí avui ja tenim la tardor en tot el seu esplendor. Fent companyia a un cel balu trencat pel blanc dels nuvols... no hi falta res, però hi falta tot....

    ResponElimina
  15. La tardor arriba de mica en mica...És que vol que l'esperem amb candeletes...Aquests dies ha fet un petit salt.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pas endavant i un endarrere... ens fa aquesta tardor...

      Petonassos,

      carme

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari