dissabte, 13 de maig de 2017

10 anys i 3003 posts

Com a post 3003, avui recordaré un dels posts que m'han portar més sorpreses.

Era el mes de Juliol de 2008, tot just feia poc més d'un any que tenia la meva primera Col·lecció de Moments allotjada a Bloctum en aquella època. El dia 27 de Juliol vaig publicar aquest post
Amor a primera vista.

Havíem estat a Can Santamaria de Raset. Em va sorprendre molt haver estat molt sovint tan a prop i no haver-ho conegut abans. Hi ha un museu de pintura moderna. De fet per a ser més exactes és una col·lecció privada. Els seus propietaris, una família holandesa, amants de l'art, la volen compartir amb els visitants que tinguin ganes d'arribar-s'hi.

En vaig fer un post, esmentant el nom d'alguns pintors dels quadres que hi havia i que m'havien agradat especialment.
Un dels plàtans i la taula del racó  que em va enamorar
Us poso unes imatges trobades a la xarxa, ja que en aquella època jo no feia gaires fotos, encara:


El racó del jardí em va enamorar, i li vaig escriure un poema.

Els comentaris d'aquest post per una blocaire novella com era jo, van ser super emocionants.  Hi havia un tal Pere, que posava el seu nom, però no tenia cap perfil on clicar, perquè no era blocaire en aquell moment, que em va posar uns comentaris intrigants i misteriosos.

I em va explicar que aquesta era la casa on Antonio Machado havia passat la seva última nit abans de sortir a l'exili. I em va enviar una foto d'aquells dies. És veritat que a la façana de la casa hi ha una placa que el recorda, però jo no ho esmentava al meu post...

Em va enviar una foto de l'Antonio  Machado allà en aquell lloc precís. Enis vam creuar uns quants mails, parlant de Raset, del Museu, de la casa i de l'Antonio Machado.

 Fins i tot em va enviar una fotografia més personal, d'ell, de  l'any 1951, un Pere petitó i rinxolat com un angelet. També era la casa on ell anava a passar els estius de la seva infantesa.

Aquest Pere que jo no coneixia de res, al cap de poc temps, crec que era el 2009, es va convertir en autor d'un blog que segur que tots coneixeu
que es diu Calle Arquímedes.

Aquest post, doncs va ser el punt de trobada amb en Pere, que amb el temps ha esdevingut un company blocaire dels imprescindibles.  Una amistat que per bé que s'ha mantingut sempre virtual, m'acompanya i em commou sovint.  Més endavant també vam descobrir que tenim un amic comú, (no pas virtual, aquest cop) coincidències de la vida que fan somriure.


Per un altre costat, el pintor Ramon Herreros, es va trobar entre els autors dels quadres que jo citava i gràcies a aquest post va descobrir que tenia alguns quadres exposats a Raset i va poder visitar i conèixer la família que els havia comprat. També ens vam creuar alguns mails. I un dia que va exposar a Sant Cugat i vaig anar a veure l'exposició. Però no hem tingut la sort de coincidir mai.

En AQUESTA ADREÇA, hi trobareu tots els participants a la meva proposta, per ordre d'arribada:

Ramon


Moltíssimes gràcies a tots per aquesta celebració tan fantàstica...


56 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Carme!!!!

    sé que vaig tard però espero arribar a temps...
    Abraçades grans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanaleta, ja hi ets!!! Ja no pots pas arribar tard... que hi siguis és important per a mi.

      Abraçades dobles!!!

      Elimina
  2. M'agrada poder participar en aquesta festa d'aniversari, m'encanta poder compartir amb els altres companys l'alegria de que un blog amic (un blog d'una amiga) arribi als 10 anys i que ho faci d'aquesta manera genial.
    Per molts anys, Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que hi siguis, m'agrada molt la teva anècdota, la festa, els amics... sou una meravella d'amocs blocaires, tots. Moltes gràcie, Mc!

      Seguirem... encara... una mica més!

      Elimina
  3. Moltes felicitats, Carme! Quin record tan esplèndid que comparteixes, avui! És una sort que els amics blocaires perdurin tot i el pas del temps, i tot un luxe tenir amics com vosaltres!
    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso exactament com tu: és un luxe tenir amics com vosaltres. Sou una passada tots plegats i us estimo molt.

      Abraçades a dojo. Moltes gràcies, Montse!!!

      Elimina
  4. Una experiència sensacional la que ens expliques avui. Deu anys que et segueixo. Deu anys que he anat gaudint de les teves entrades, sempre segur de trobar veritables "delicatessen". Dibuixos, poemes, relats, comentaris... sempre impregnats del teu segell únic: senzillesa, bon gust i alegria. Què més es pot demanar. Bé, sí, una cosa, que segueixis molts anys més compartint amb nosaltres els teus moments com fins ara. Enhorabona, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon!!! Tantes vegades també t'he "robat" alguna foto en forma de Paint o de dibuix. Les interaccions són sempre enriquidores. Espero seguir llegint també els teus blogs diversos, tots interessants. Segueix tu també!!! Ens seguirem trobant pels blogs.

      Elimina
  5. Moltes Felicitats Carme!! i ...

    Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures...

    Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!...

    Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit...

    Per les nostres "complicitats"...

    Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca...

    Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto...

    Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre...

    i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'has fet sentir...

    Així que ja pots veure el que significa per mi, la teva col.lecció de moments!!!!

    Una abraçada molt forta!!





    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, m'emociona tot el que dius, i ja saps que no em costa gaire...

      Tu també saps com sempre m'emocionen i m'inspiren les teves fotos. A vegades d'una manera immediata i fulminant. La veig i em venen quatre versos al cap... sensació pura que necessita expressar-se en paraules. Altres vegades, em venen ganes de resseguir-les amb els dits i de manera menys immediata, els colors i les formes se'm fiquen endins i els acabo dibuixant.

      Ja pots imaginar-te que trobo a faltar les teves imatge quan no hi són.

      I les complicitats en marxa... que no faltin. Per a mi són la felicitat de la vida. Les complicitats amb les persones amb qui connectes.

      O sigui que moltíssimes gràcies per ser aquí, avui, per tot el que em dius i per ser també a prop al marge dels blogs.

      Una abraçada molt forta, també per a tu... i esperem veure't ben aviat per aquí.

      Elimina
  6. Per molts i molts anys Carme! Ha arribat el dia finalment, i com no podia ser d'una altra manera, la resposta que has rebut ha estat fantàstica. Encara em queden molts batalletes per llegir, però de moment ja m'he guardat el blog nou per anar-lo seguint, perquè em sembla que ha de tenir continuïtat. I de fet se m'ha acudit que li podem donar una utilitat, perquè sigui una crònica de la història blogaire. Sí sí, ja estem en aquest punt d'escriure les nostres memòries! Ja parlarem.

    Bé, com deia a can Gasull, avui és un dia important per la catos. Desè aniversari del Col·lecció de Moments, que segueix en forma, i és bona notícia per a tots i totes. Però sobretot, per la persona que el manté, una de les que manté també encara viva la catosfera. I que així segueixi sent per molt temps!

    Ep, la teva anècdota, és de les bones! Quan escrivim alguna cosa, amb tota la innocència, no sabem mai quines en seran les conseqüències, i molts cops ens enduem sorpreses. En el teu cas, molt agradables!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes, moltes, gràcies, XeXu!!!

      M'agradaria fer un recull de batalletes blocaires... poc a poc... i ben explicades. Si tens ganes d'ajudar-m'hi, només has de fer que dir-ho i et dono les claus de casa.

      Amb tota la innocència, és una expressió molt bona, per utilitzar-la en aquest cas. En aquell moment ja sabia que em llegien algunes persones, però encara tenia la sensació que allò que jo escrivia no arribava gaire lluny. Però aquestes sorpreses et fan obrir els ulls i t'adones no saps mai on arriben les nostres paraules i imatges.

      Les sorpreses han estat sempre agradables, fins ara... que la sort ens acompanyi en endavant!!!

      Elimina
    2. Penso que ho hauríem de fer, i sí, m'agradaria ajudar-te. Però estic molt pillat de temps, sempre m'acabo emmerdant en coses, i he de posar el fre en alguna banda. En parlem, ara de moment tenim bon material amb tots aquests records. I pensa que jo tinc un bon recull de com vam arribar aquí. La meva idea seria unir les dues coses per fer unes grans 'cròniques blogaires'. De moment ho deixo aquí...

      Elimina
    3. Quina idea tan interessant!! :-))

      Elimina
    4. XeXu, com que no hi ha pressa i jo tinc més temps que tu, et pots quedar perfectament donant idees i a segona fila i ja reescriuré jo, mica en mica, tot el que calgui. Ens escrivim per mail. El teu recull serà molt benvingut l,inclourem. I tant!

      Assumpta, t'hi afegeixes? T'incloc en els mails... a veure. En parlem...

      Elimina
    5. Ja sabeu qui falta en aquesta història, hahahaha!

      Elimina
    6. Doncs síííí... hi he pensat tot just he acabat d'enviar el comentari... hahaha... l'incloc també al mail, per si tenim sort...

      Elimina
    7. Quina decepció no haver rebut el mail :(

      Elimina
    8. 1.- No creia que les trafiques i peopostes dels simples mortals t'interessessin gaire... sempre em sorprens, pons...
      2.- Encara no he enviat cap mail, si vols ser-hi, com a blocaire antic que ets, t'hi compto. Com més serem més riurem.

      Elimina
    9. No, no, només feia broma, el grupet guai sou vosaltres, jo només faria nosa.

      Elimina
    10. Nosa? Ah! home, si has de fer nosa, no cal, no... ;)

      Elimina
    11. No faries pas nosa. Només si portes a AhSe amb tu!

      Elimina
  7. M'he emocionat en obrir el teu post d'aniversari i tornar a llegir aquest "Amor a primera vista" que em va fer entrar al món blocaire.
    Aquest racó del jardí de Can Santamaria de Raset ha de ser màgic, allà hi vam coincidir en èpoques diferents Antonio Machado tu i jo. Crec que a tots ens va deixar empremta.
    Al gener de 2009 et vaig preguntar si encara hi havia una Verge damunt la taula de pedra i allà va començar aquesta llarg recorregut sentimental que espero duri molts anys.
    Moltes gràcies per la teva amistat, per el que escrius i dibuixes. Ja saps ...

    "Si fossis un carrer
    series com el meu
    net
    preciós
    ple de vida.
    La pluja li renta la cara
    el sol li fa brillar els ulls
    la gent s'estima
    s'ajuda
    s'abraça
    i és com estar amb tu ... com a casa."

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que puguem emocionar-nos amb aquestes coses, Pere!!! És un racó màgic segur, jo vaig sentir una energia especial que m'hi lligava i tot i que les circumstàncies no m'ho permetien, m'hi hagués quedat. Deixa empremta.

      Moltes gràcies a tu, per haver-te posat en contacte tal com ho vas fer. Va ser emocionant, encara ho és.

      Moltes gràcies per la teva amistat, també, Pere. I per recordar amb aquest poema aquell joc dels Si fossis... que vaig gaudir també intensament amb la vostra participació entusiasta i creativa.

      Aquest teu poema és preciós... gràcies de noy.

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  8. Moltes felicitats, Carme , per aquest bloc que t'acompanya amb tants bons moments i coneixences que has pogut fer realitat i compartir amb tothom !
    Per molts anys !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes i moltes gràcies, Artur!!! Esperem seguir encara alguna temporada més, compartint amb tothom. Abraçades...

      Elimina
  9. Per blogs anys Carme.
    Quin gran plaer obrir el "Col·lecció de Moments" quan hi ha posts nous. Els posts esperats del blog admirat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blogíssimes gràcies, Xavier. que ens hi puguem trobar per molts anys...

      Elimina
  10. Felicitats Carme i gràcies al mateix temps perquè ens fas gaudir molt amb les teves obres, els poemes i les pintures. Afegeixo a l'anecdotari que em van cridar molt l'atenció els teus dibuixos al Paint del pricipi. No recordo exactament com et vaig descobrir però si recordo que m'encandilaven aquells dibuixos. Després em van seguir agradant les aquarel·les i en general tot el que fas. El que si recordo molt bé és el moment en que et vaig veure a tu per primer cop, eres igual com t'havia imaginat, era com si t'haguès conegut sempre, molt bones sensacions, de serenor, d'alegria i de pau. Tot això és el que em trasmets. Una abraçada i llarga vida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al sopar que va organitzar el veí de dalt. Me'n recordo molt bé. Vam seure a la mateixa zona de la taula, de costat, o si no ben bé de costat, molt a prop.

      Moltíssimes gràcies pels teus records, per les felicitacions i sobretot per les teves paraules, aquí i al teu blog. Una abraçada.

      Elimina
  11. Felicitats, avui queda demostrat una vegada més que la gent que estem per aquest món t'apreciem molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabeu que l'afecte que ens tenim és ben i ben recíproc, quina sort!!!

      Elimina
  12. Moltes felicitats i per molts anys més que puguem gaudir de la teua col·lecció de parsules i pintures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, pel teu preciós regalet en forma d'haiku...

      Elimina
  13. enhorabona i per molts anys!!!!!! deu anys dones per molt !!!!! gràcies per tot Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Elfree, pel teu post, pel teu record!

      Elimina
  14. Per molts anys, Carme! Rep la meva sincera admiració pel teu bloc, les teves paraules sempre amables, els dibuixos, les fotografies, els poemes... I per saber organitzar tan bé propostes de participació engrescadores. La teva anècdota m'ha resultat molt interessant i m'ha fet descobrir un lloc nou. Gràcies.
    PD: No sé si sóc jo però no he pogut entrar ni al meu enllaç ni al d'algun altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol.

      Tens raó en això dels enllaços, és que els vaig posant quan han sortit publicats, al llarg del dia. Al final del dia crec que quedaran tots en funcionament. Gràcies.

      Elimina
  15. Que bonic l'amor que reps per aquí. Veig que han estat 10 anys plens d'experiències i records. Per molts anys Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 10 anys intensos de relacions virtuals i presencials. No puc pas negar que sempre m'he sentit molt estimada per aquí. I jo també he viscut molt intensament aquestes activitats, experiències i relacions, també me'ls estimo molt a tota ala colla blocaire, quantes coses compartides!!!

      Gràcies, Marta!

      Elimina
  16. Passada l'hora bruixa arribo avui, però no volia ficar-me a nes llit sense deixar-te unes paraules d'agraïment per tot lo que has compartit amb noltros, per sa teva energia contagiosa i per ser com ets, ni més ni pus.

    Felicitats per aquest racó tan bell, no podia ser d'altra manera per sa persona que hi ha darrera. Paraules, dibuixos, fotos i una actitud sempre positiva que va calar en mi des des primer moment que vaig saber de tu.

    Per tot plegat, gràcies preciosa!! 🎂💖

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les meves ganes de compartir i la meva il·lusió per fer actovitats conjuntes no serviria de res, si no hagués trobat una blog-colla com vosaltres i especialment, també com tu, que has agafat més d'un cop un avió per venir-nos a trobar. Vosaltres, amics, sou un regal?

      Moltissimes gràcies per ser-hi. Una abraçada immensa.

      Elimina
  17. Doncs sí que ha estat lluïda la festa. Ara a arreplegar-ho tot, desparar la taula i dur les botelles al contenidor verd. Si vols que et tire una maneta...

    Moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una maneta no ve mai malament i el camí csp al contenidor verd serà més agradable.
      Moltes gràcies!! Som-hi!

      Elimina
  18. Per molts anys!! Jo no t'he deixat cap anècdota perquè el meu bloc és molt recent, però ha segut tot un plaer descobrir molts i bons amics virtuals.
    Gràcies per compartir tantes i tan boniques paraules. I què dir de les aquarel·les!! M'han fet ganes de pintar, de fet alguna coseta vaig fent.
    Mil gràcies per tot i tant de bo visca molts anys més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per ser aquí. I per haver-te apropat a nosaltres i a mi.

      Estic contenta que hagis tornat a agafar els pinzells... Potser d'aquí un temps seràs tu que m'hi animaràs a mi... que ara vaig deixant-los cada cop més per les fotos.

      Una abraçada,

      Elimina
  19. Moltes felicitats, Carme!!
    M'he despistat amb la celebració però t'envio petonets, maca l'anècdota!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma!!! Petonassos de tornada, bonica!

      Elimina
  20. Quantaaaaaaaaa geeeeeeeeeent!!! :-DDD

    Una festa molt maca, CARME!!! Fa il·lusió trobar un post amb tants comentaris de blogaires diferents, com en els millors temps... i això ho has aconseguit tu, és el resultat de fer les coses ben fetes, d'anar pel món de forma positiva, de ser bona persona...

    MOLTES FELICITATS I PER MOOOOOOOOOOLTS ANYS MÉS!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, com en altres temps... ha estat una alegria molt gran de reunir-nos de nou, ni que sigui vistualment.

      Elimina
  21. Veig que la teva convocatòria ha estat tot un èxit, segurament ha sigut a raó que sabien que jo hi participava i per això la gent no s’ha volgut quedar enrere... Sigui com sigui, una vegada més, felicitats pels 10 anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, pons... tot ajuda, tot ajuda... i tant!!!

      Elimina
  22. Per molts posts, Carme!
    Ai que arribo tard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és tard, Jordi!
      Moltes gràcies!
      A tothora ets benvingut!

      Elimina
  23. Jo si que arribe tard, tardíssim... Però em sobrepose a la vergonya, perquè hi ha ocasions que, ni que siga tard, no es poden deixar passar: moltes felicitats, Carme, i moltes gràcies per tantes complicitats i per totes les bones estones que ens fas passar. Des del sud, una abraçada gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep!!!

      Igualment que al Jordi, a tu també et dic que mai no és tard i que a tothora ets benvingut.

      Una abraçada gran, gran de tornada cap al sud...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari