 |
| Pedaços Niporepte 209 dins Relats en català |
Apedaçades
de vida i esperança
fins dalt al cim.
............................................................Carme
Amb una vànova
han cobert la muntanya.
Que no es refredi.
.............................................................Xavier Pujol
Feliços són els pedaços
per sempre enamorats
dels sargits que els uneixen
.............................................................Joan Gasull
Sembrats de colors.
Cada bancal un matís,
xop de rosada.
..............................................................Maria Roser
Amb una vànova
ResponEliminahan cobert la muntanya.
Que no es refredi.
M'encanta la idea de vànova!!!
EliminaFeliços són els pedaços
ResponEliminaper sempre enamorats
dels sargits que els uneixen
La felicitat de ser un conjunt preciós!!!
EliminaUna preciositat de foto, per la seva deliciosa senzillesa...
ResponEliminaSembrats de colors.
Cada bancal un matís,
xop de rosada.
Bon vespre, Carme.
Cada bancal té el seu color... la rosada segur que no hi falta!!!
EliminaOh! Què maco! Sembla un cobrellit de patchwork però fet per la natura!! :-))
ResponEliminaLes persones sempre copiem de la natura... o al menys així m'ho sembla!
EliminaM'agrada especialment el poema del Joan Gasull. El teu per descomptat!
ResponEliminaMoltes gràcies Helena, hi falta el teu, aquest cop!!!
Elimina