El vestit negre és un projecte virtual, organitzat per L'Eduard López i la Lena Paüls, al qual vaig ser convidada. És una mena de cadena que enllaça imatges i textos, sempre a l'entorn d'un vestit negre. Cada text s'inspira en la imatge precedent, però conté alguna cosa de la imatge que segueix.
Jo hi he participat amb una imatge i un text. Moltes Gràcies per comptar amb mi!!!
El meu conte:
Va ser en un sol instant, que tot es va desdibuixar. Veure el futur amb
claredat no sempre és fàcil. Va ser en un moment, un llampec mental d'una
clarividència incomprensible. I després... el blanc ja no era blanc i el negre
ja no era negre. I el meu vestit, de quin color és el meu vestit? El
negre ja era un record. Tot havia esdevingut confós, i un núvol de grisor ens
va embolcallar durant molt de temps. I tu formaves part d’ell. Hi eres, però
endinsat en la negació absoluta. Tothom al meu voltant, fins i tot tu, seguia
dient que tot era al seu lloc i que era jo que no ho podia veure.
- No el veus, el gris desdibuixat arreu?
S’han perdut els contorns de cada cosa...
- Tot està bé, estimada, jo no veig que
hagi canviat res.
Des de la solitud de la incomprensió, vaig recordar aquell dia d’estiu, amb
el meu vestit ben negre mirant el mar, amb l’enyorança del món que havia
perdut.
- Te’n recordes del meu vestit negre, tan
bonic?
- Aquell vestit mai no va ser negre –
em respongueres.
Aquella nit, mentre dormies, vaig agafar la primera samarreta de color
d’ala de mosca que vaig trobar i em vaig escapar silenciosament, buscant un nou
lloc, on els colors fossin colors, i on les línies fossin tan precises com eren
abans.
A mi que no m’hi convidin que em faria molta mandra participar-hi
ResponEliminaNo t'amoinis, pons, que el projecte ja està acabat!
EliminaNi carn ni peix, no pas. Ser bipolar, per exemple, a vegades és una sort!
ResponEliminaSempre va bé mirar els avantatges de cada cosa. Però que bè que el blanc sigui blanc i el negre, negre.
EliminaT'equivoques. Aquella samarreta mai va ser de color d'ala de mosca.
ResponEliminaTota jo sóc una gran equivocació, Jp, ja ho veus...
EliminaFelicitats per la experiència !!
ResponEliminaGràcies, Artur!
EliminaPerdona'm Carme. Ja saps que no sóc el que està més atent de la classe. De què va això del 10è aniversari i les anècdotes?
ResponEliminaDoncs que dissabte dia 13 de maig, la meva Col·lecció de moments fa 10 anys. I per celebrar-ho, volia fer un recull d'històries, anècdotes, o batalletes blocaires. I vaig demanar la col·laboració del personal. O sigui que si tens ganes d'explicar alguna història o anècdota relacionada amb els blogs, hi estàs convidat.
EliminaLa pots enviar per mail o deixar-la de comentari. Hi haurà un blog especial que es posarà en marxa el dia 13 amb el recull de totes les anècdotes... No sé si serà molt lluïda la festa, però van arribant comentaris i mails poquet a poquet... Tot un regal per a mi...
Una discussió sobre colors? Això deu passar a casa casa! Els homes tindrem sempre les de perdre.
ResponEliminaNo estic molt segura que sigui només sobre colors, jo crec que més aviat és sobre punts de vista o sobre models de vida, però en qualsevol cas, sigui sobre el que sigui, jo crec que tenim les de perdre tots, si no ens escoltem una mica els uns als altres.
Elimina"Black is black".
ResponEliminaI want my baby back...
Eliminales coses els colors i els sentiments no es poden mai difuminar. Bona participació
ResponEliminaNo es poden difuminar... de cap manera!
EliminaHe mirat el projecte del vestit negre i m'ha encantat, el teu dibuix també.
ResponEliminaI sí, de vegades a la vida, no hi ha manera de veure res clar, els colors es perden i es tornen grisaceos, o gens es veu nítid, quan els altres ens volen fer veure que tot és perfecte i, més, quan amb els anys els nostres ulls es van cansant, haurem de buscar-nos unes ulleres especials, que es diuen vida, per distingir clarament la puresa dels colors.
Em penso "comprar" ara mateix unes ulleres de vida. Em sembla una idea genial. A veure si retrobem els contorns de les coses. Gràcies, Alfonso.
EliminaJa havia llegit el teu conte a casa de la Maijo...Un treball en conjunt molt especial. Felicitats i un petonet, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, M Roser!
EliminaEL TEU CONTE M'ENCANTA I EL PROJECTE, TAMBÉ. Aquest cap de setmana tornaré a llegir-ne tots els relats, i a delectar-me amb totes les imatges.
ResponEliminaMoltes gracies. M'alegro que t'agradi, bonica!
EliminaMolt bon conte, Carme, i sobretot molt ben escrit. T'ho dic de cor. Enhorabona per haver-hi participat! No coneixia aquesta iniciativa i m'ha semblat genial! :)
ResponEliminaGràcies Caterina, també pera mi és important que t'agradi a tu.
Elimina