Encara que només sigui esbossar-ne les línies,
no demano acabats ni detalls.
Dibuixar la realitat, abans, com un projecte:
Construint.
O bé després com un record:
Reconstruint.
Dibuixar la realitat, tot just per poder tocar-la.
Pd: recordeu la meva celebració nostàlgica de demà? Ja he rebut uns quants records... penseu-hi!
ResponEliminaCom si fos la matèria primera de la creativitat, allò real és el model que les teves mans afaiçonen hàbilment en el traç sensible del teu art.
Abraçades, des de El Far.
Que bonic això que dius... m,encanta. Jo tinc la sensació que allò que treballem amb les mans i el pensament passa a formar part de la realitat, com invertint els termes. No creem sobre allò real, sinó que creem bona part de la mateixa realitat amb allò que fem.
EliminaAbraçades, Jordi.
Sovint n'hi ha prou amb un esboç, amb línies pures per representarla realitat, però els detalls sempre s'agraeixen, són com la cirereta que corona el pastís...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segurament que a cada moment li convé un nivell diferent de detall... cal saber trobar la mesura que convé: esbós o dibuix acabat...
EliminaFet!! :-))
ResponEliminaGràcies Assumpta... vaig intentant posar tots els enllaços...
EliminaS'esbossen les emocions.
ResponEliminaExactament així.. esbossar emoocions per inventar-les.
EliminaConstruir i reconstruir, fa pensar molt el teu poema sobre el que pot fer la poesia.
ResponEliminaEn el meu poema jo pensava sobretot amb les paraules de tota mena, parlades, pensades, escrites, prosa o poesia, però evidentment, també poesia. Construir i reconstruir. Fins i tot trencadures.
Elimina