Atapeïts,
iris omplen de vida
els escorcells.
PD:
Recordeu d'anar enviant les vostres anècdotes abans del dia 13.
Bé si les deixeu en comentari el dia 13, també val, però trigaran més a sortir al recull de totes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
IRIS,UNA HUMIL FLOR AMB REGUST A OBLIDADES HISTORIES D'AMOR...
ResponEliminaIRIS,UN BONIC NOM PER UNA NOIA BONICA...LA MEVA FILLA.
Sí que és un nom molt bonic per una noia bonica! Comparteixo el teu bon gust!
EliminaAmb els iris, els escorcells estan molt més bonics. M'has fet cercar la paraula al diccionari, no coneixia "escorcell". A veure si la faig meua també, he,he.
ResponEliminaPer a mi és una paraula familiar... em sembla que la més habitual és "escocells”, però la variant "escorcells" és la que jo sempre he sentit.
EliminaJo també he buscat la paraula "escorcell" al diccionari ... cada dia s'aprèn alguna cosa nova.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Quina sort que sempre ens quedin coses per aprendre, Pere. I quina sort que ens les puguem "prendre" i "aprendre" els uns dels altres. Aprenem cada dia, pels nostres blogs...
EliminaMolt bon dia, Pere!
Sort que has posat el recordatori de les anècdotes del dia 13. Hi rumiarem.
ResponEliminaEm va demanar en XeXu que ho fes i em va semblar molt bona idea... seguiré posant-lo encara un parell de cops més fins el dia 13.
EliminaGràcies, Xavier!
Unes fotos maques com els lliris de van Gogh. Tot i que es podrien considerar males herbes!
ResponEliminaGràcies, hi passo amb el cotxe sovint i me'ls mirava cada dia tot passant de llarg, fins que un dia m'ha vingut de gust aturar-me i fotografiar-los. no crec que els pinti, perquè ja els he pintat molts cops.
EliminaNo em puc creure que siguin males herbes... crec que aquests estan plantats, perquè són a cada arbre, a cada escocell de tot aquest carrer.
Aquests lliris a l'escorça de l'arbre, el fan més bonic, li donen alegria!
ResponEliminaBon vespre Carme.
Tot el carrer així, fa molt bonic, sí! Bon dia, Maria Roser!
EliminaSort que li has fet l'aclariment a Novesflors, Carme, perquè per escorcell no ho trobava en cap dels meus diccionaris en línia. A cada terra sa guerra, no? És la riquesa de la nostra llengua i aquí en aquesta família de blogaires ens en beneficiem tots.
ResponEliminaUna de les moltes coses bones dels blogs, és aquesta varietat de vocabulari que de tant en tant intercanviem. La nostra llengua té una gran riquesa, és cert.
Elimina