- Tan lliure que sembles, tan lligada al teu niu... - li deia jo
- Tan lligada que semblo, tan lliure que soc! - em respon l'oreneta. - I tu com et sents? - em pregunta.
- Ara sé que sempre som lliures, tant si ens hi sentim com si no.
- No som tan diferents, doncs - em contesta convençuda.
Un diàleg entre dos éssers lliures.
ResponEliminaL'aquarel·la és molt bonica. El treball de les rajoles molt acurat: totes llueixen, fins i tot les trencades.
Algunes de les rajoles trencades, volien representar nius... no m'han sortit gaire bé. Gràcies, Xavier!
Eliminadeixar el niu sempre és un desig, deixar-lo sempre representa un neguit.
ResponEliminaLes dues coses sempre van juntez, desig i neguit... inevitable!
EliminaPotser la llibertat comença en el precís instant en què ens hi sentim, de lliures. Potser ser-ne és més una actitud mental que no pas una altra cosa. Potser la llibertat és molt més complexa del que sembla... M'alegro que aquesta oreneta t'hagi inspirat una reflexió tan maca i un dibuix fantàstic!
ResponEliminaEstic totalment d'acord en la teva reflexió. Una actitud mental, ben cert. A vegades les aparences enganyen en un sentit o un altre. Les persones, a vegades que volen mantenir-se més lliures en alguns aspectes de la vida, són les més enganxades a d,altres. Pensament que venen i van, com les orenetes.
EliminaUna reflexió molt filosòfica la de l'oreneta...M'arada aquesta cenefa sota teulada!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Bon final de diumenge i bona setmana que comença.
EliminaMolt bones reflexions per al "Dia de la mare".
ResponEliminaHe de confessar que no havia pensat ni gens ni mica en el dia de la mare, però això de parlar de nius, li va la mar de bé.
EliminaNo ho deia en Sartre això, que tots som lliures?
ResponEliminaÉs que d'alguna maner en som... mai del tot, però molt més del que ens pensem.
EliminaÉs important sentir-se lliure. De vegades ens sentim molt lligats i ens caldria una oreneta que ens recorde que podem alçar el vol si ho desitgem.
ResponEliminaÈs important sentir-se'n i saber que en som. A vegades ens ho recorda una oreneta, a vegades tambè algú que fa un cop de cap i canvia la seva vida i et fa veure que si segueixes lligat a on ets és perquè vols.
EliminaDoncs jo penso que lliures no ho som mai del tot. Però no em pesa.
ResponEliminaDel tot, del tot, potser no, però moooooolt més del que a vegades ens sentim, sí.
Eliminasentir-se lliure i actuar com s'hi fossis ....heus aquí la llibertat .....
ResponEliminaBen bé així, Elfree: ras i curt, però exactament així.
EliminaVas pintar trés ocells
ResponEliminacada cop més ben fets,
tant, que ja mouen el cap
i el darrer ... vola.
Però jo no sé si sóc lliure, tant si m'hi sento com no!
Bona tarde Carme.
És una mica i un joc de paraules i decsensacions: si ens hi sentim, ja en som!
EliminaEls teus poemes als comentaris sempre commouen, tenen una mena de tendresa i de màgia molt especial.
Gràcies, Pere, bon vespre!
A mi m'agrada de sentir-me lliure en la presó que és, al capdavall, una feina. Decidir les prioritats a cada moment. No fer el que es vol, sinó voler el que es fa.
ResponEliminaVoler el que es fa, és una actitud molt sàvia i molt assenyada.
EliminaPerò també cal voler, a vegades, coses que no tenim o que no fem, per intentar aconseguir-les, sinó el conformisme ens aclapararia.