En l'aigua calma dels teus ulls
emmirallo verds i núvols.
Gotes de pluja inesperades
venen a trobar-se
a la superfície dels mots...
Gira la roda del molí del temps
i les branques plenes de primavera
no se'n destorben.
Sempre és principi i sempre és final.
Camino de puntetes
mentre les imatges, dins el mirall
imperceptiblement tremolen.
aigües que serveixen de mirall per veure la nostre pròpia calma i felicitat
ResponEliminaA vegades va bé emmirallar-se en el paisatge o en les aigües tranquil·les...
EliminaQuines fotografies més calmes! Els poemes, com sempre, les justifiquen.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. L'aigua sempre és inspiradora...
EliminaQuines fotos més suggeridores... sobretot perquè d'aquí a no massa temps estaré rodant per aquelles terres. Una mica més al sud, potser, però a prop!
ResponEliminaT'agradarà molt... apa ves fent boca! A la Bretanya, potser?
EliminaBravo, Carme! Les imatges són molt belles, però la profunditat dels teus versos avui els fan ombra!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse, em fa feliç que t'agradin aquests versos... una abraçada.
EliminaCom l'aigua, tremola l'imperceptible pas del temps, al final sempre tornem al mar.
ResponEliminaRierol de versos ... calma i bellesa.
Bon nit Carme.
Al final sempre tornem al mar, per tornar a ser núvol un dia o altre... sempre és principi i sempre és final.
EliminaMoltes gràcies, Pere, bona nit!
Aigua quieta amb fondàries enganyoses: ensenyen el cel i el somien, perquè estan empresonades.
ResponEliminaBells poemes, llargs records,
Les aigües com nosaltres somien cels i núvols i branques verd primavera... gràcies, Olga, per un comentari tan bonic!
EliminaM'agrada molt com les coses es reflecteixin dins l'aigua quieta, com si fos un mirall, són racons que inspiren pau...També m'agraden els ulls on hi veiem els somnis reflectits!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
L'aigua sempte té un encant especial... gràcies, M Roser!
EliminaBona nit.
Molta calma transmeten la teves fotos i paraules. Com si tan fóssiu dos els que passegen.
ResponEliminaÉrem quatre passejant, en realitat... he, he, he...
EliminaQuins reflexos tan bonics, fets d'imatges i paraules!
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors!!!
Elimina"Sempre és principi i sempre és final": enamorament i desamor alhora, ja passa, no sé si sempre.
ResponEliminaPassa, passa, passa molt i en moltes coses i situacions. Principis i finals es toquen l'un a l'altre.
EliminaHola, Carme! El meu nom és Susanna i m'agradaria posar-me en contacte amb tu per a explicar-te un projecte en el qual potser t'agradaria participar. Em sap greu deixar-te un comentari així com un bot d'spam qualsevol, però no he trobat cap altre adreça de contacte. Per si no vols deixar-la aquí, pots enviar-me un simple "hola, què volies" a susannaligero@gmail.com i ja et responc jo des d'allà. Tens un blog genial i uns poemes meravellosos. Espere que xerrem prompte!
ResponEliminaDoncs així ho he fet, Susanna.
Elimina