dimarts, 9 d’agost de 2011

El placer de vivir d'André Comte-Sponville



És  un llibre recull  d'articles piblicats  a la premsa,  i per aquest  motiu  és molt desigual. Hi ha articles  molt interesant  i en cavi d'altres  que no en són tant.

Un que m'ha cridat  l'atenció,  perquè  m'ha fet  rumiar  molt,  és un que comença  amb la  notícia  que han trobat  un llac  als  Urals que  és radioactiu.  Es veu que és  un llac  d'aigües  blaves,  clares  i transparents,  però  mata...  o millor  dit,  és  així  perquè  mata, ho mata  tot,  algues,  herbes,  microorganismes,  bacteris... és  net,  però mort.

Una de les  frases  impactants  és   "Tot allò  que viu embruta; tot allò  que neteja mata".

Compara  amb  la piscina  d'un amic  seu  als  Alps,  piscina  d'aigua de pluja, bruta,  verda,  opaca...  l'amic  hi tira  lleixiu  i l'endemà  l'aigua  ja transparent.

I  compara  la higiene,  necessària,  però  que  en un extrem  ens pot  matar,  amb la moral,  necessària,  però que  en un extrem  també va  contra la vida.

"La moral  és com la higiene o està  al servei de  la  vida  o és una mania inútil"

7 comentaris:

  1. Sembla un llibre força interessant i les reflexions i apunts que ens has avançat, donen molt que pensar. :)

    ResponElimina
  2. Buf, hi ha algunes sentències d'alt voltatge. Potser són certes en part, tot i que trobo que es poden modelar segons múltiples vicissituds i situacions.

    Potser és que sóc molt de veure diferents tonalitats de grisos (tot i que jo diria diferents tonalitats de vermells, verds, taronges, grocs) i no només blanc o negre.

    El que viu embruta, certament, però viu... i potser això és el més important. Si volem tenir un món impol·lut potser acabaríem sense vida.

    ResponElimina
  3. Ui Carme me n'he llegit un munt d'aquest filosof! cito de memòria: La felicidad, desesperadamente, Invitació a la filosofia, el amor, la soledad, Diccionario filosòfico, Sobre el cuerpo ( aquest el tinc per a llegir encara); el Mito de Icaro....i aquest del que parles encara no però me l'anotaré!
    ah i enhorabona per partida doble: la nominació del bloc i de les Itineràncies! a C@ts

    ResponElimina
  4. No conec el llibre, ni l'autor, però les reflexions que encetes al post em semblen interessants, a més de noves, ja que mai m'havia parat a pensar quelcom així. El que neteja mata..? Realment sí. Els humans estem plens de bitxets petits que ens permeten viure com vivim!! De fet, tenim més cèl·lules bacterianes que humanes, al nostre cos... ja és curiós. I si moren, o s'alteren... resulta que agafem cagarrines, per exemple.
    El punt de comparar aquesta higiene amb la moral... trobo que ja va mooolt més enllà. Hi hauré de pensar. Suposo que s'hi podrien donar moltes voltes..!
    Si he de llegir algun llibre d'aquest autor i filòsof, doncs, quin recomanaríeu? Un i prou, eh!

    ResponElimina
  5. Gràcies Carme, no el coneixia. Tot allò que ens fa rumiar sempre és molt benvingut, cat tenir la ment sempre en actiu!!!

    Molt bonic el teu dibuix!!!

    ResponElimina
  6. El que neteja mata.
    Reconec que mai havia arribat a enfocar-ho d'aquesta manera. Però té el seu què. Me l'apunto.

    ResponElimina
  7. Elfree, jo també, jo també, un munt, gairebé tots els que cites, menys els dos últims i encara algun més "El petit tractat sobre les virtuts" i potser algun més encara.

    Tots els que no coneixeu l'autor us el recomano molt intensament.
    Filòsof francès de 59 anys. Realment val la pena. Qualsevol llibre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari