És un llibre recull d'articles piblicats a la premsa, i per aquest motiu és molt desigual. Hi ha articles molt interesant i en cavi d'altres que no en són tant.
Un que m'ha cridat l'atenció, perquè m'ha fet rumiar molt, és un que comença amb la notícia que han trobat un llac als Urals que és radioactiu. Es veu que és un llac d'aigües blaves, clares i transparents, però mata... o millor dit, és així perquè mata, ho mata tot, algues, herbes, microorganismes, bacteris... és net, però mort.
Una de les frases impactants és "Tot allò que viu embruta; tot allò que neteja mata".
Compara amb la piscina d'un amic seu als Alps, piscina d'aigua de pluja, bruta, verda, opaca... l'amic hi tira lleixiu i l'endemà l'aigua ja transparent.
I compara la higiene, necessària, però que en un extrem ens pot matar, amb la moral, necessària, però que en un extrem també va contra la vida.
"La moral és com la higiene o està al servei de la vida o és una mania inútil"
Sembla un llibre força interessant i les reflexions i apunts que ens has avançat, donen molt que pensar. :)
ResponEliminaBuf, hi ha algunes sentències d'alt voltatge. Potser són certes en part, tot i que trobo que es poden modelar segons múltiples vicissituds i situacions.
ResponEliminaPotser és que sóc molt de veure diferents tonalitats de grisos (tot i que jo diria diferents tonalitats de vermells, verds, taronges, grocs) i no només blanc o negre.
El que viu embruta, certament, però viu... i potser això és el més important. Si volem tenir un món impol·lut potser acabaríem sense vida.
Ui Carme me n'he llegit un munt d'aquest filosof! cito de memòria: La felicidad, desesperadamente, Invitació a la filosofia, el amor, la soledad, Diccionario filosòfico, Sobre el cuerpo ( aquest el tinc per a llegir encara); el Mito de Icaro....i aquest del que parles encara no però me l'anotaré!
ResponEliminaah i enhorabona per partida doble: la nominació del bloc i de les Itineràncies! a C@ts
No conec el llibre, ni l'autor, però les reflexions que encetes al post em semblen interessants, a més de noves, ja que mai m'havia parat a pensar quelcom així. El que neteja mata..? Realment sí. Els humans estem plens de bitxets petits que ens permeten viure com vivim!! De fet, tenim més cèl·lules bacterianes que humanes, al nostre cos... ja és curiós. I si moren, o s'alteren... resulta que agafem cagarrines, per exemple.
ResponEliminaEl punt de comparar aquesta higiene amb la moral... trobo que ja va mooolt més enllà. Hi hauré de pensar. Suposo que s'hi podrien donar moltes voltes..!
Si he de llegir algun llibre d'aquest autor i filòsof, doncs, quin recomanaríeu? Un i prou, eh!
Gràcies Carme, no el coneixia. Tot allò que ens fa rumiar sempre és molt benvingut, cat tenir la ment sempre en actiu!!!
ResponEliminaMolt bonic el teu dibuix!!!
El que neteja mata.
ResponEliminaReconec que mai havia arribat a enfocar-ho d'aquesta manera. Però té el seu què. Me l'apunto.
Elfree, jo també, jo també, un munt, gairebé tots els que cites, menys els dos últims i encara algun més "El petit tractat sobre les virtuts" i potser algun més encara.
ResponEliminaTots els que no coneixeu l'autor us el recomano molt intensament.
Filòsof francès de 59 anys. Realment val la pena. Qualsevol llibre.