Davallant cap al mar,
per cercar la llibertat.
Ombres o reflexos,
les nostres
siluetes
se’ns hi escapen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que curiosa aquest passadís, porta directament al mar. I vosaltres directes.
ResponEliminaSiluetes acalorades que es volen refrescar!!
ResponEliminaCuriosa i bonica fotografia d’ombres.
Un mirall al mar on contemplar les ombres i deixar-se arrastrar... Una foto molt curiosa.
ResponEliminaI no haurien de posar un senyal roig o qualsevol altra cosa en el cristall per tal de no davallar al mar amb els nassos rebentats? ;-)
ResponEliminaM'has fet recordar el corredor cap al mar que hi ha a Portbou.
ResponEliminaAixò és Portbou, oi? :-)
ResponEliminaSempre cap al mar. Això ho tinc claríssim. Unes fotos molt boniques. Una abraçada i fins aviat.
ResponEliminaAquest és el monument que hi ha a Portbou al Walter Benjamin! Fa uns dies que estiguérem allí...
ResponEliminaBesets.
Xexu, perquè hi havia vidre... que si no! :)
ResponEliminaCarme, era curiós veure's allà baix... tant lluny!
Gràcies Mònica!
Jpmerch, potser tinguis raó, però no feia massa falta, tothom hi baixa poc a poc, amb un cert respecte.
Jordi... precisament Portbou!
Assumpta, sí senyora! És Portbou!
Una abraçada, Jordi!
Perfecte Mercè! Quasi ens hi trobem, doncs! :) Besets.
Sí, es Portbou i està dedicat a Walter Benjamin!
ResponEliminales vostres ombres semblen una escultura a la foto de la dreta!
ResponEliminadavallar cap al mar sempre...
què tal l'estiu Carmeta? espero que molt bé.. com diria a la Maira malgrat la virtualitat us he trobat a faltar..:)
Que s'hi escapin per retrobar-se en un mar de vida i felicitat.
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Sí, Josep Lluís, i és ben bonic i impressionant de veure, no?
ResponEliminaLolita, molt bé l'estiu, molt bé, però jo també us he trobat a faltar! Tot i no desconnectar absolutament... ja tenia ganes de tornar a connectar amb els blocaires amics. :)
Salut, onatge!
Molt maco i evocador, la platja i el mar sempre tan presents als poemes. Quants secrets amaguen!!!
ResponEliminaB7s
Ostres, no sabia el lloc exacte però havia vist unes imatges semblants... fa temps... és fantàstic! No m'estranya gens que t'inspiri aquests pensaments!
ResponEliminaJo tampoc coneixia aquest lloc i he anat a buscar més imatges per la web. M'ha semblat un lloc ben maco, quasi tant com els versos que li dediques. :-)
ResponEliminaGràcies, Joana!
ResponEliminaFerran, és bonic de veure i simbòlic. A fora, just a l'entrada del cementiri de Portbou.
McAbeu, sí és molt bonic. Portbou, més enllà de l'estació i de les construccions annexes té coses molt boniques i unes platges també precioses.