dilluns, 22 d’agost de 2011



Us deixo amb  una rondalla  d'Enric  Valor

"Les velletes de la Penya Roja"

"Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta. 

La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés, puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d'aigua des del Mediterrani. 

Tanmateix, malgrat ser tan esquerp i feréstec el cim, fa molts segles vivien en la caseta, bastida en un punt que planejava, dues velletes, germanes, que no tenien més béns que aquell mal recés, unes cabres blanques, un boc de llargues barbes i unes pomeres que creixien pels voltants. Bona part de l'any, feien formatge amb la llet de les cabres i venien els cabrits que criaven, per la tardor i l'hivern, arreplegaven les pomes i les guardaven en cistelles, entre palla, per vendre-les als senyors i vilatans de Tibi, un poblet tranquil i clar que hi ha en les arrels de la serra, de la banda de ponent. Els estius els passaven prou bé en aquelles altures; però els hiverns, amb la terra coberta sovint de neu o matacabres, i les primaveres, amb les seues tempestes i llamps, les tenien, ara que s'havien fet velles, una mica acovardides. 

Aquestes dues velletes, altre temps joves –és clar–, tenien noms de flor: a l'una li deien Margarida; a l'altra, Rosella. 

Margarida sempre havia estat bastant lletja; en canvi, Rosella, de jove, havia tingut una careta tan bonica com la d'una princesa de rondalla, els seus cabells havien estat negríssims, les seues galtes vermelles i la seua boqueta havia lluït unes dentetes com la mateixa neu i un somrís tan enciser com un raig de sol." 

.......




Algú sap  i se'n recorda  de com acaba  la  rondalla

13 comentaris:

  1. No podia faltar el dibuix de la Carme!

    Hi ha rondalles, de les recollides per Valor, meravelloses.

    ResponElimina
  2. No sé el final, però ja tornaré per esbrinar-lo. Bon dibuix.

    ResponElimina
  3. Veig que molts de nosaltres ens hem fixat en les rondalles d'Enric Valor per aquest homenatge... el meu jeroglífic serà de fàcil solució. :-))
    No sé com s'acaba aquesta rondalla, però segur que acaba bé. Un dibuix i un homenatge molt macos!!

    ResponElimina
  4. Bona diada valor, carme!!!

    Molt bonic el teu dibuix!!!

    Una molt bona elecció, la rondalla que ens ofereixes.

    ResponElimina
  5. Molt bon homenatge Carme, el dibuix excel.lent com tots els teus! i el gust d'anar llegint rondalles!

    ResponElimina
  6. Bon dia Valor, Carme.
    I una bona galeria de personatges il·lustres la que ja has dibuixat.
    Celebrem-ho!

    ResponElimina
  7. Gràcies per la teua col·laboració en aquesta jornada commemorativa d'Enric Valor.

    ResponElimina
  8. Estimada Carme,
    Durant aquest mes d'agost hi sóc i no hi sóc...Avui trec al cap a la teva Col·lecció per felicitar-te per la il·lustració en homenatge a Enric Valor, autor que quasi no conec però que, gràcies a la xarxa, en copso -permet-me- el Gran Valor.
    Bon estiu!

    ResponElimina
  9. alara aquò's Rosella que m'agrada qu'es tant bonica.
    Praquò a la debuta , vivian aqui dempuèi mantuns sègles , amb sonque las cabras , lo marran e una autra bèstia que coneissi pas dins lo parlar occitan .Excusa me
    Son de fadas non?
    Mas nos contaratz la seguida qu'espèri....

    ResponElimina
  10. Aquesta és la primera rondalla que em va contar mon iaio de menuda, al menys que jo recorde. Tots els diumenges quan anàvem a dinar a sa casa, em contava una...jo no sabia que eren de Valor, de fet pensava que ell se les inventava, se les sabia totes de memòria :)

    ResponElimina
  11. estaria millor si la historia s`aguera acabat...

    ResponElimina
  12. no he pillat res de la historia aleshores no m`ha agradat gents

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari