Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Podria dir que enlloc com a casa, però quan tingui ganes de sortir, que surti, eh?
ResponEliminaA mi m'ha sonat més aviat al conte de l'elefant i l'estaca... L'ocell, acostumat a estar engabiat, no és conscient que pot sortir volant quan vulgui. No li cap al cap.
ResponEliminaLes gàbies sovint les construïm nosaltres mateixos. De vegades volem sortir-ne, d'altres no, d'altres en tenim poca traça.
ResponEliminaUna col·lecció d'abraçades! :)
Veient el panorama, igual l'entenc!
ResponEliminaEns acostumem a tot, tenim por als canvis fins i tot a ser lliures ...
ResponEliminaBon nit Carme.
Ha de ser molt trist sentir-se pressoner!!!
ResponEliminaAl dibuix es pot percebre aquesta tristor en la mirada!!!
Que tingues un bon dia, Carme.
a vegades fa por sortir. Però de vegades, s'ha estat tan de temps amb la porta tancada, que ja ni se sap sortir.
ResponEliminaBusca compania, o potser la vida més segura...
ResponEliminaEs pensa que no pot sortir pobret...només que ho intentés sabria que se'n pot anar...
ResponEliminaBé, si s'hi vol quedar, l'elecció és seva... suposo que decidir no sortir també és fer us de la llibertat :-)
ResponEliminaD'això també se'n podria dir GABIEJAR.
ResponEliminaDe vegades et neguen la llibertat des del moment de néixer, llavors mai no saps què és la llibertat. La llibertat no és una porta oberta, és un sentiment que neix des de dins. També un dret.
ResponEliminaDes del far en llibertat (potser provisional...).
onatge
A casa mons pares havíem tingut una cadernera que la deixàvem lliure pel menjador, i ella volava i volava i feia niu als nostres cabells i quan es cansava, ella soleta, tornava a la gàbia! Me l'has feta recordar... sempre la duré a dins meu ja que ens l'estimàvem molt!
ResponEliminaM'han agradat molt els vostres comentaris, crec que donen tot el ventall de les coses que em passaven pel cap mentre preparava aquest post.
ResponElimina