dimecres, 24 d’agost de 2011

Gàbies

S'estava  dins la gàbia  tranquil·lament.  Res  no l'impedia  sortir.  La porta, just  al costat,  era  ben oberta.

14 comentaris:

  1. Podria dir que enlloc com a casa, però quan tingui ganes de sortir, que surti, eh?

    ResponElimina
  2. A mi m'ha sonat més aviat al conte de l'elefant i l'estaca... L'ocell, acostumat a estar engabiat, no és conscient que pot sortir volant quan vulgui. No li cap al cap.

    ResponElimina
  3. Les gàbies sovint les construïm nosaltres mateixos. De vegades volem sortir-ne, d'altres no, d'altres en tenim poca traça.
    Una col·lecció d'abraçades! :)

    ResponElimina
  4. Veient el panorama, igual l'entenc!

    ResponElimina
  5. Ens acostumem a tot, tenim por als canvis fins i tot a ser lliures ...

    Bon nit Carme.

    ResponElimina
  6. Ha de ser molt trist sentir-se pressoner!!!

    Al dibuix es pot percebre aquesta tristor en la mirada!!!

    Que tingues un bon dia, Carme.

    ResponElimina
  7. a vegades fa por sortir. Però de vegades, s'ha estat tan de temps amb la porta tancada, que ja ni se sap sortir.

    ResponElimina
  8. Busca compania, o potser la vida més segura...

    ResponElimina
  9. Es pensa que no pot sortir pobret...només que ho intentés sabria que se'n pot anar...

    ResponElimina
  10. Bé, si s'hi vol quedar, l'elecció és seva... suposo que decidir no sortir també és fer us de la llibertat :-)

    ResponElimina
  11. D'això també se'n podria dir GABIEJAR.

    ResponElimina
  12. De vegades et neguen la llibertat des del moment de néixer, llavors mai no saps què és la llibertat. La llibertat no és una porta oberta, és un sentiment que neix des de dins. També un dret.

    Des del far en llibertat (potser provisional...).
    onatge

    ResponElimina
  13. A casa mons pares havíem tingut una cadernera que la deixàvem lliure pel menjador, i ella volava i volava i feia niu als nostres cabells i quan es cansava, ella soleta, tornava a la gàbia! Me l'has feta recordar... sempre la duré a dins meu ja que ens l'estimàvem molt!

    ResponElimina
  14. M'han agradat molt els vostres comentaris, crec que donen tot el ventall de les coses que em passaven pel cap mentre preparava aquest post.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari