Dibuix del parc d'animals de Molló
Amagada o a l'aguait
deixa passar el temps.
Des del seu balcó de pedra
mira passar la gent pel camí.
..................................................Carme
..................................................Carme
Sempre amagada
guaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.
guaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.
..............................................Jordi Dorca
Cap mirada en va,
el temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.
.................................................cinc dits
Cap mirada en va,
el temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.
.................................................cinc dits
Somniant de dia
guareix la clau secreta
sota el coixí
guareix la clau secreta
sota el coixí
.......................................Joana
Sempre amagada
ResponEliminaguaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.
Quina artista ets més bona. Desgranant lletres d'un abecedari que tots coneixem però que poques persones poden donar el sentiment que tu poses. Els dibuixos fantàstics! (He mirat ara per sobre perquè moltes vegades no tinc prou capacitat de baixada)
ResponEliminaBestioles ben curioses, que sempre alegren una caminada feixuga. :) Salutacions :)
ResponEliminaM'agraden molt les marmotes!!!!!
ResponEliminaNo sé si és de tant com m'agraden que aquest post el veig més gran que els altres... o és que has canviat alguna cosa?
Gràcies, Jordi!
ResponEliminaMª Antònia, moltes gràcies, em sento molt afalagada de les teves paraules. Tu sí que ets una artista!
Qui sap si per elles, nosaltres també som bestioles curioses, Clídice! Salutacions!
He fet canvis, llum, uns quants canvis. :) Però les marmotes són maques, eh?
El més estrany és que no estigués dormint, no? Les marmotes ja ho fam això.
ResponEliminaXeXu, és que era de dia i diu que les marmotes dormen de nit... No sé si moooolt, mooolt però de nit. Deuen anar a dormir aviat. ;)(segurament més aviat que tu)
ResponEliminaEls versos vesteixen amb elegància el dibuix. M'agrada veure el teu treball de cada dia.
ResponEliminaUna abraçada.
quina mandreta que m'entra de cop en veure una marmota!
ResponEliminaquants canvis al blog!!! son molt xulos. M'agrada molt aquest verd!!
Estudi poètic que demostra i desmitifica el tòpic de que sempre estan dormint. Al contrari estan ben a l'aguait pel que pugui ser.
ResponEliminaPD. A la Vall d'Eina no les vaig poder veure, però sí sentir-les.
Gràcies, maijo. Una abraçada.
ResponEliminarits, m'he entretingut una bona estona fent proves i canvis... al final ja quasi em penedia d'haver tocat res... però he aconseguit que quedés decent. Gràcies guapa!
Sí, jo també les he sentit molts cops, Rafel. S'avisen les unes a les altres del perill. Una vigila, però no pas com la que he dibuixat jo, sinó talment com un vigilant damunt d'una pedra (algun cop les he vist així) i quan veu perill (homes, per exemple) fa com un xiscle o un xiulet i totes s'amaguen als caus.
Cap mirada en va,
ResponEliminael temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.
Paraula de comprovació: kiest
Són animals colonials de costums diürnes, estretament emparentats amb els esquirols però que viuen a la terra. S'amaguen en galeries o entre els rocs. S'alimenten d'herbes, baies, líquens, molsa, rels i flors.
ResponEliminaHehehe ho he hagut de buscar per veure això de si dormen molt o no dormen tant com diuen... el que trobo és que són molt boniques :-))
Per cert, que molt xulo el canvi d'imatge, de color i tal, però a mi se'm surt de la pantalla... vull dir que és com si el teu blog fos massa ample pel meu ordinador... Però res, cap problema, movent en cursor a dreta i esquerra ho puc veure igualment :-)
ResponEliminaSomniant de dia
ResponEliminaguareix la clau secreta
sota el coixí
No sé si està dormint o no, però ben tranquil·la darrera la seva pedra si que ho està. :-))
ResponEliminaA mi també m'agrada el canvi de look del blog, em passa també això que diu l'Assumpta de la pantalla que suposo que és culpa de que no tenim un monitor en format 16:9 però, com diu ella, cap problema.
Gràcies cinc dits!
ResponEliminaAssumpta, no diu que dormin molt oi? Diu que són de costums diürnes, per tant que dormen de nit... gràcies per la recerca.
Potser vaig eixamplar massa la plantilla... no sé pas. A mi em queda bé. Ajustada a la pantalla.
Gràcies, Joana!
Mc, doncs la veritat és que ara no sé quin format té la meva pantalla. Potser teniu raó que l'he fet massa ample.
Les marmotes són precioses. Aquella massa de pèl tou les fa encantadores corrent entre les tarteres pirinenques. I els seus xiscles a les valls més solitàries són un plaer pels sentits!
ResponEliminaEs mira el món
ResponEliminai diu: Quin
món més animal...
Des del far bon dia.
onatge