dijous, 11 d’agost de 2011

El retorn del Jove Príncep de A.G. Roemmers

Ha  estat  un regal.  Jo mai no m'hagués  comprat  una  pretesa  continuació del Petit  Príncep,  perquè  em sembla  una mala  idea, bé  mala idea potser no,  però  un repte gairebé impossible.  Em costa  d'entendre  que algú  s'hi hagi atrevit,   però  l'he llegit,   evidentment.

No m'ha agradat  massa.  I no m'ha  sorprès gens.  Li falta  la  frescor  i  la  síntesi  que té  cada  escena  del Petit  Príncep.  Raonaments  no pas  incorrectes,  però  carregosos,   li falta  la metàfora, li falta  la poesia,  encara  que  hi ha qui  diu que en té. Jo l'he  trobada  en comptades  ocasions.

Però  com  a  tot arreu, també 'hi pot  trobar  alguna cosa  de positiu.  Parla  de fer-se  gran  i no voler  ser  una  persona  seriosa.  Parla  de la felicitat,  de la confiança...  de buscar  dins de nosaltres  mateixos  les  respostes  més  que no pas  culpar  als de fora.

Unes citacions:

"Desconfia  d'aquells  que t'esmicolen els somnis amb l'excusa de fer-te  un favor, perquè normalment no tenen res  per  oferir  a canvi!"


"Conduint,  aquella  tarda,  em vaig  prometre  que en cas  de dubte, pensaria el millor  i no el pitjor  de les  persones."


"Tant  si penses  que  te'n sortiràs  com si penses  que  fracassaràs,  tindràs  raó"

16 comentaris:

  1. CARME, no et miris el llibre com una "continuació" del Petit Príncep sinó com una obra que s'hi vol inspirar i així potser t'agradarà més :-))

    No sabia de la seva existència però les frases que poses són boníssimes.

    La primera és una veritat com un temple,
    la segona és quelcom que jo sempre he intentat fer i que darrerament em costa una mica més però ja ho tornaré a aconseguir
    i la tercera doncs és un missatge per animar a lluitar... M'agraden molt les tres :-)

    ResponElimina
  2. A priori pensaria com tu davant del llibre, no m'he topat mai amb ell, però desconfiaria perquè hi ha coses que no es poden imitar. Quan he començat a llegir el post pensava que canviaria de la desconfiança inicial a la il·lusió d'una obra tan humana i tendre com l'original, però si ja dius que no t'ha agradat, em sembla que no hi donaré massa voltes.

    ResponElimina
  3. Crec que no m'ha penjat el meu comentari :(

    ResponElimina
  4. L'altre dia el vaig veure de prop aquest llibre però el vaig deixar estar...les frases que has extret estan bé però voler assemblar-se al Petit príncep és una quimera!

    ResponElimina
  5. Xexu...porquet! és que estàvem escrivim pràcticament alhora!

    ResponElimina
  6. Deeeeiaaaaa que jo no puc opinar del llibre perquè no he llegit ni el Petit Príncep (i ara ja podeu començar a estomacar-me).

    Així que opinava de les cites, i en concret de la primera que l'he trobada molt aguda.

    Considero que, tot sovint, massa gent és la que s'entesta a fer-te veure el vessant negatiu de les coses, i a vegades, no és per mala fe, a vegades ho fa la gent que més t'estima i ho fan per a no veure't patir i evitar-te disgustos. El que potser no veuen és que també t'estan tallant les ales...

    ResponElimina
  7. PORQUET, no pateixis, a la teva edat jo tampoc l'havia llegit! :-) Ens en parlaven a l'escola i això sol ja feia que jo li tingués mania (ufff era una nena una mica rebel a vegades, sobre tot amb el tema "deures" tenia les meves pròpies teories) però una vegada me'n van parlar molt bé, quan ja tenia moooolts anys i el vaig llegir... temps després el vaig rellegir... i... :-))

    S'ha d'agafar amb carinyo... quan el llegeixis ja ens ho diràs ;-))

    ResponElimina
  8. Hmm... d'entrada em sona a aprovechando que pasaba por aquí... És com amb les pel.lis: fa pocs dies deien a la tele que l'any que ve faran una nova versió de "Superman". A veure, cal? Amb aquest llibre no puc evitar pensar-ho: cal?

    El petit príncep ja té un autor i una història pròpia, i ben exitosa per cert. Si Roemmers (argentí, veig) volia fer un llibre d'aquest estil, podria haver-lo fet sense pretendre "aprofitar-se" de l'èxit d'un personatge que ja té pare. Trobo.

    ResponElimina
  9. si que s'ha de ser agosserat a atrevir-se a fer una continuació del petit príncep.
    no sabia que existia, i no crec que me'l llegeixi.

    però has llegit El cor damunt la sorra? És preciós i recorda el petit príncep.

    ResponElimina
  10. Gran vergonya. No l'he llegit. Encara no.
    M'hauré d'esmenar.

    ResponElimina
  11. Ei! Els que no heu llegit el Petit Príncep em fareu el favor de posar-hi remei! ;) Em pregunto com heu pogut sobreviure? Va que sóc una exagerada....

    Però amb aquest, la veritat, per a mi no s'ho val... no us hi canseu.

    ResponElimina
  12. Com m'agraden aquestes cites! N'hi a per pensar-hi uns quants dies.
    gràcies per llegir aquest llibre, Carme! ^0^

    ResponElimina
  13. Doncs jo si que he llegit el Petit Princep i confesaré aquí el que no m'he atrevit a dir mai. Jo no li trobo gran cosa. Digueu-me rara però és així. Tinc pendent tornar-ho a intentar per a veure si estava espessa quan ho vaig fer el primer cop... Però amb aquesta segona part si que no m'hi posaré pas, tot i que les frases extretes son bones.

    ResponElimina
  14. Aquest personatge em sembla que el coneixem a la colònia. Però era un xic diferent, no? Clar que m'ho van explicar quan encara no tenia ni feina destinada ni gaire memòria.

    ResponElimina
  15. Hola Carme, ahir vaig comprar aquest llibre perquè "El petit príncep" m'encanta... vaig començar a llegir-lo i vaig tenir la sensació que el que pretenia era aprofitar-se de la seva fama per tenir més ventes. Tant de bo m'equivoqui, així i tot miraré de treure'n el millor. És graciós, cercant informació he arribat al teu blog... ja n'he tret alguna cosa bona!!! Salutacions!
    Salutacions!

    ResponElimina
  16. Veig que he escrit dos cops Salutacions!... per saludar que no quedi, ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari