No m'ha agradat massa. I no m'ha sorprès gens. Li falta la frescor i la síntesi que té cada escena del Petit Príncep. Raonaments no pas incorrectes, però carregosos, li falta la metàfora, li falta la poesia, encara que hi ha qui diu que en té. Jo l'he trobada en comptades ocasions.
Però com a tot arreu, també 'hi pot trobar alguna cosa de positiu. Parla de fer-se gran i no voler ser una persona seriosa. Parla de la felicitat, de la confiança... de buscar dins de nosaltres mateixos les respostes més que no pas culpar als de fora.
Unes citacions:
"Desconfia d'aquells que t'esmicolen els somnis amb l'excusa de fer-te un favor, perquè normalment no tenen res per oferir a canvi!"
"Conduint, aquella tarda, em vaig prometre que en cas de dubte, pensaria el millor i no el pitjor de les persones."
"Tant si penses que te'n sortiràs com si penses que fracassaràs, tindràs raó"
CARME, no et miris el llibre com una "continuació" del Petit Príncep sinó com una obra que s'hi vol inspirar i així potser t'agradarà més :-))
ResponEliminaNo sabia de la seva existència però les frases que poses són boníssimes.
La primera és una veritat com un temple,
la segona és quelcom que jo sempre he intentat fer i que darrerament em costa una mica més però ja ho tornaré a aconseguir
i la tercera doncs és un missatge per animar a lluitar... M'agraden molt les tres :-)
A priori pensaria com tu davant del llibre, no m'he topat mai amb ell, però desconfiaria perquè hi ha coses que no es poden imitar. Quan he començat a llegir el post pensava que canviaria de la desconfiança inicial a la il·lusió d'una obra tan humana i tendre com l'original, però si ja dius que no t'ha agradat, em sembla que no hi donaré massa voltes.
ResponEliminaCrec que no m'ha penjat el meu comentari :(
ResponEliminaL'altre dia el vaig veure de prop aquest llibre però el vaig deixar estar...les frases que has extret estan bé però voler assemblar-se al Petit príncep és una quimera!
ResponEliminaXexu...porquet! és que estàvem escrivim pràcticament alhora!
ResponEliminaDeeeeiaaaaa que jo no puc opinar del llibre perquè no he llegit ni el Petit Príncep (i ara ja podeu començar a estomacar-me).
ResponEliminaAixí que opinava de les cites, i en concret de la primera que l'he trobada molt aguda.
Considero que, tot sovint, massa gent és la que s'entesta a fer-te veure el vessant negatiu de les coses, i a vegades, no és per mala fe, a vegades ho fa la gent que més t'estima i ho fan per a no veure't patir i evitar-te disgustos. El que potser no veuen és que també t'estan tallant les ales...
PORQUET, no pateixis, a la teva edat jo tampoc l'havia llegit! :-) Ens en parlaven a l'escola i això sol ja feia que jo li tingués mania (ufff era una nena una mica rebel a vegades, sobre tot amb el tema "deures" tenia les meves pròpies teories) però una vegada me'n van parlar molt bé, quan ja tenia moooolts anys i el vaig llegir... temps després el vaig rellegir... i... :-))
ResponEliminaS'ha d'agafar amb carinyo... quan el llegeixis ja ens ho diràs ;-))
Hmm... d'entrada em sona a aprovechando que pasaba por aquí... És com amb les pel.lis: fa pocs dies deien a la tele que l'any que ve faran una nova versió de "Superman". A veure, cal? Amb aquest llibre no puc evitar pensar-ho: cal?
ResponEliminaEl petit príncep ja té un autor i una història pròpia, i ben exitosa per cert. Si Roemmers (argentí, veig) volia fer un llibre d'aquest estil, podria haver-lo fet sense pretendre "aprofitar-se" de l'èxit d'un personatge que ja té pare. Trobo.
si que s'ha de ser agosserat a atrevir-se a fer una continuació del petit príncep.
ResponEliminano sabia que existia, i no crec que me'l llegeixi.
però has llegit El cor damunt la sorra? És preciós i recorda el petit príncep.
Gran vergonya. No l'he llegit. Encara no.
ResponEliminaM'hauré d'esmenar.
Ei! Els que no heu llegit el Petit Príncep em fareu el favor de posar-hi remei! ;) Em pregunto com heu pogut sobreviure? Va que sóc una exagerada....
ResponEliminaPerò amb aquest, la veritat, per a mi no s'ho val... no us hi canseu.
Com m'agraden aquestes cites! N'hi a per pensar-hi uns quants dies.
ResponEliminagràcies per llegir aquest llibre, Carme! ^0^
Doncs jo si que he llegit el Petit Princep i confesaré aquí el que no m'he atrevit a dir mai. Jo no li trobo gran cosa. Digueu-me rara però és així. Tinc pendent tornar-ho a intentar per a veure si estava espessa quan ho vaig fer el primer cop... Però amb aquesta segona part si que no m'hi posaré pas, tot i que les frases extretes son bones.
ResponEliminaAquest personatge em sembla que el coneixem a la colònia. Però era un xic diferent, no? Clar que m'ho van explicar quan encara no tenia ni feina destinada ni gaire memòria.
ResponEliminaHola Carme, ahir vaig comprar aquest llibre perquè "El petit príncep" m'encanta... vaig començar a llegir-lo i vaig tenir la sensació que el que pretenia era aprofitar-se de la seva fama per tenir més ventes. Tant de bo m'equivoqui, així i tot miraré de treure'n el millor. És graciós, cercant informació he arribat al teu blog... ja n'he tret alguna cosa bona!!! Salutacions!
ResponEliminaSalutacions!
Veig que he escrit dos cops Salutacions!... per saludar que no quedi, ;)
ResponElimina