No ho he fet, però he pensat en vosaltres. Una abraçada per a tots.
Hi ha qui fa micro relats, (sempre fantàstics) i jo faig micro regals...
Cliqueu sobre el paquetet o sobre el nom del vostre blog, o sobre el vostre nom si no teniu blog per anar a buscar allò que m'ha sortit en pensar en cadascun de vosaltres... espero no haver-me equivocat amb els enllaços i no enviar-vos allà on no toca o bé directament a casa vostra. Si algú no arriba a bon port que protesti.
Els regalets quedaran aquí, a l'inici del blog, uns quants dies, per donar temps que tothom qui vulgui endur-se'l, el vingui a recollir. Per Nadal, Cap d'any o Reis, cadascú quan li vingui bé.
Ordre alfabètic invers... encara que sigui només per portar la contrària
Viure.cat
Una real utopia 
Carme,
ResponEliminaEm deixes sense paraules, jo que, com bé dius, les col·lecciono, espigolant d'aquí i d'allà.
Quina feinada i quin sentiment que has compartit i transmès cap a tanta gent.
Molt bones vacances, Carme, i millor entrada d'any!
Petons
Uep Carme!
ResponEliminaAcab de recollir el fantàstic regal que m'has preparat. Moltes gràcies.
Jo darrerament vaig massa enfeinat i no tenc ni temps per dedicar-me al blog. A veure si reviscol aviat.
Una abraçada, i molts d'anys!
Carme, avui m'has fet somriure i treure un parell de llàgrimes d'aquelles que surten de molt endins. Si hi hagués més gent com tu el món ja no necessitaria canvis! Una abraçada, companya! (tant de bo algun dia pugui abraçar-te de veritat, repeteixo!!!)
ResponEliminaRecollits...
ResponEliminaEmocionat i trasbalsat per tanta bellesa.
moltes gràcies, filadora de sentiments i dolceses.
Una abraçada llarga.
Un petonet dolç
:¬)*
Moltes i moltisimes gracies, m'agradat moltisim.
ResponEliminaNoia, m'has deixat sense paraules ja de bon mati i amb bones sensacions, ja només de pensar els dies que hi deus haber dedicat, t'honora.
ResponEliminaMe l'emduc a casa meva, sigues feliç aquests dies i tots els altres.
Petons.
Carme! Quina feinada i quin mèrit el que has fet! Em tens admirada, de debò. Sense paraules! T'estic molt agraida per la part que em toca i el petit gran poema que m'has dedicat ;) Una besada ben forta i Bon Nadal!!!
ResponEliminaÉs tot un detallàs!! Dues besades (a cada galta) i una bona abraçada!!
ResponEliminaCarme!!
ResponEliminaQuina passada, quina currada, quina feinada, quin detallàs!!
Ja he deixat comentari "al meu" :-)) però ara també en vull deixar un aquí!!
La de dibuixos, la d'hores i hores pensant, la de paraules buscades i trobades que has deixat aqui!!
Gràcies de tot ♥
CARME !! ETS UN SOL !!
ResponEliminaMoltes gràcies per aquest regal i per damunt de to per tenir un cor tant i tant gran on poder deixar-hi somnis i paraules. Fa mig any que ja no tinc conexió a internet i per això estic una mica inactiu però aixo no vol dir que no us llegeixi i us estimi en la distancia.
Tant de bo et sentis feliç sabent que us has fet tant a nosaltres. Gràcies !
per cert he vist que has publicat una foto preciosa de Girona. Jo, si tot em surt bé, és molt probabale que a finasl de gener començi a viure a Girona on no conec res de res (perdo)ni a ningu. Aixi que potser algun dia et demano que em reconanis llocs.
Gracies per esser-hi!!
Petons!!!
Albert Torrents
albert.torrents@gmail.com
¡Cuantísimo trabajo,cuantísimo cariño nos regalas! Te prometo que he que quedado asombrada,eres un sol,una luna y una estrella y un corazoncito andante. Algo me decía a mí que no me levantara tarde hoy que algo bueno me rondaba.Gracias,gracias,es un detalle hermosísimo.Eres una renacentista del siglo XXI o como decía mi madre "Esta chica vale para todo,igual para un roto,que para un descosido",pues igual tú,una todoterreno de los vericuetos emocionales.Un abrazo
ResponEliminaJo també deixo comentari doble.
ResponElimina;-)
Per a mi no hi ha regal més preuat que el del propi temps i dedicació. Això val tot el del món i el teu és un record que guardaré sempre. Ah! I posaré el text al meu blog, naturalment, he de presumir d'amiga blogaire! Molts, molts petons i tota la felicitat per a tu també.
rebaixes ha dit...
ResponEliminaT'dmirava i de vegades no gosava entrar a comentar, ara estic estupefacte. No em mereixo tanta atenció...Em cauen llàgrimes d'alegria... com ho pago eixos moments esplèndits que em brindes i tots em brinden. Avui més que mai GRÂCIES.GRÀCIES,...GRÂCIES !!!!!!!
Fins la foto. Amb el que jo estimo aquesta... Es una acuarela meva d'una foto del bateix de la Tamara, ara té deu anys.
Que puc fer jo...? Anton.
19 / desembre / 2008 12:29
Tot i que aquests dies he estat molt atrapat en altres històries i no he pogut bloguejar com m'agrada, no me n'he pogut estar de recollir avui mateix el teu regalet. És fantàstic, segur que és el més original que tindré aquestes festes. Em meravella la capacitat que tens de preveure les coses, de pensar en els demés... crec que series la millor anfitriona d'una festa.
ResponEliminaMolte felicitats i que passis molt bones festes!!!
Carme... ets un sol!! No canvies mai!!
ResponEliminaLes darreres setmanes no han estat gaire bones per a mi, potser això desperta la sensibilitat. Aquest mati , en trobar el teu regal han sortit unes llàgrimes d'emoció, com un bàlsam per l'ànima.
Ha estat un detall preciós per a tots nosaltres, de molt de treball i amb molta tendresa darrere.
Crec que has sabut captar el millor de cadascú.
Una abraçada inmensa i .....
BON NADAL!!
Carme, quin regal més bonic. De micro res, és un regal molt gran. Seguiré fent jardí. Tan de bo hi hagi cada cop menys nostàlgies i més flors d'innumberables pètals. Moltes gràcies, guapa! I tots els meus bons desitjos també per a tu!
ResponEliminaHi ha dies que només necessito un detall com el teu.Avui és un dia d'aquests...
ResponEliminaMoltes gràcies!
Fantàstic. Has estat genial. Moltíssimes gràcies i espero pagar-te amb una bona abraçada algun dia.
ResponEliminaPetons.
És que vaig mirant un i altre capseta i em quedo esbotornat, garratibat i alatrencat! Això és una passada! Ens has deixat a tots amb la boca oberta (val, ja la tanco ara). I la torno a obrir per felicitar-te i agrair-te el detallàs. Ja saps que tens oli de franc al pis de dalt per una temporada! (I és que a més a més els dibuixos lliguen amb cadascú! Al.lucinant!). Lo dicho: mil gràcies, i mil petons!
ResponEliminaohhhh!!!!!! genial! gràcies, gràcies, gràcies!!!! M'encanten els dibuixos, les paraules, el detall.... quina passada!
ResponEliminaPosaré els dibuixos als blocs, en algun lloc on es puguin veure sempre :-)))
Que passis unes molt bones festes tu també i una abraçada molt, molt forta :-)*****
Fins ara no he pogut entrar el blog! és absolutament fantàstic el que has fet. Tot un detall, o potser un detallàs meravellós....
ResponEliminaEl meu detall cap a tots vosaltres crec i espero tenir-lo per demà!
molt petons!!!!!!!!!!!
Carme,
ResponEliminaQue bonica que ets!!!!
Mil gràcies, de veritat, de tot cor. No deixis mai de ser com ets, dolça, forta, senzilla i gran, que dic gran, enorme!
Un petonet bem fort i que tinguis unes festes ben dolces com tu.
Molt bon Nadal bonica.
carme, bonica... ahir vaig poder obrir el regalàs en una esgarrapada però vaig sortir pitant i a la feina fa un parell de dies que no tenim "accés" al món!!!
ResponEliminapetons i llepades embolicades amb tendresa!
Gràcies Carme. Fa dies que no passejo per la blogosfera. Feines, feinetes, feinasses... que un s'embolica a fer m'han reduït les estones de passeig. Però gràcies i que també tinguis unes bones festes, festetes, festasses del caire que siguin, sempre que sigui un mateix qui les pugui decidir, entomar o gaudir.
ResponEliminaÀpali, i fins aviat!
Gràcies, Carme, en el meu nom i en el del Marc (que va comentar per correu el teu regal amb mi)!
ResponEliminaLos vistaires estem encantats que ens llegeixis. Imagina, doncs, com devem estar que ens dediquis il·lustracions i paraules...
He fet un petit apunt al meu blog Cinc cèntims (www.5cts.blogspot.com) sobre el teu regalet.
Una abraçada!
Per cert, Carme, com coi ho has fet???? Jo ni idea de com m'hi posaria, ets un craK!!!! Et mereixes el millor del món!!!!!
ResponEliminaHe contestat comentaris allà als posts petitons, però com que hi ha gent que els ha deixat aquí, gent que els ha deixat allà i gent que els ha deixat a tot arreu, potser més val que jo també contesti a tot arreu. I és que ja ho sabeu que sóc contestadora de mena.
ResponEliminaVictor, ja ens hem parlat en no sé quants llocs, però gràcies pel teu post i per penjar el dibuix i les paraules al teu blog.
Queralbs, una abraçada i esperem que reviscolis aviat.
Montse, i tant que sí un dia o altre aquesta abraçada no me la perdo.
Barbollaire, una abraçada t ambé per a tu.
Striper, jo espero el teu tió amb candeletes.
Menta fresca, gràcies per venir-lo a buscar. Han esta t molte s hores, però hores d'il·lusió i felicitat.
Caterina, una abraçada.
Josep Manel, dos petons, un per a cada blog? Una abraçada.
Assumpta, de tot cor, com tu dius, de tot cor ho he fet.
Albert, només per saber de tu ja ha valgut la pena.
Gracias Tere, los vericuetos emocionales és lo que más me interesa de la vida... dicho asi parece raro, però se aceca mucho a la verdad.
Gràcies; Laura em fa molta il·lusió que ho posis al teu blog.
Anton, repeteixo el que et vaig dir, ja fas molt: se-hi, llegir, escriure, comentar, jo us dono le s gràcies a tots per fer tot això.
David, gràcies, m'agrada fer aquesta mena de coses, potse r perquè no hi ha cap obligació de fer-les. Si es convertís en un compromís ja perdria la gràcia.
Albanta, espera'm, espera'm, bonica, que a mi també m'agrdarà Albanta i els unicorns...
Frannia, em va agradar molt el teu jardí i em vaig quedar amb això. Una abraçada.
Joana, m'alegro d'haver encertat un bon dia.
Jesús, segur que sí, que algun dia coincidirem. De moment sóc milionaria potencial en abraçades, però me les cobraré totes... segur!
Veí, mira em va semblar que l'escala necessitava una repassadeta i en vaig buscar una de model perquè quedés ben maca... Una abraçada ben forta.
Bruixoleta, gràcie s per posar els dibuixos. Em fa molta ilu.
Aina, gràcies a tu també per fer-ne un post.
Anna, una abraçada, bonica.
Gatot, no hi ha cap pressa, gràcies maco.
Jo mateix, encar a que no comenti gaire (a vegades no sé què dir) vaig passant pel teu blog de tant en tant. Volia que sabessis que formes part de la meva blogoisfera particular.
David, doncs vaig corrents a veure'l, el teu blog. Gràcies.
Zel, com coi he fet, què? Mica en mica, amb dies i estonetes, fent i refent...
Els vistaires encara no ens hem refet del xoc que ens ha produït aquest regalàs. Impressionant.
ResponEliminaMoltes gràcies i enhorabona per aquesta genialitat.
Moltes gràcies, a tu, Marc, pel vostre blog. M'agrada tant col·leccionar paraules com col·leccionar moments, i me'n feu recordar moltes que les tinc totalment en desús. Cadascú s'ho passa bé com pot, en aquest món i jo la veritat m'ho he passat pipa.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Carme. Quina sorpresa! Surto d'una grip llarga i forta i quan començo a revisar blocs que tenia endarrerits em trobo amb aquesta bonica sorpresa. Un petonàs i feliç 2009
ResponEliminaCarme, moltíssimes gràcies pel teu regalet.
ResponEliminaDe segur que ha sigut molta feina.
Saps que és el meu primer regal aquest Nadal?
Una abraçada!