Bec horitzons.
ni boirosos ni incerts.
Avanço un pas.
M'adormo cada nit
regant les millors flors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Semblen espelmes...M'agraden!
ResponEliminaGràcies, Pilar!
EliminaAixí doncs t'adorms amb una sensació d'avançar, de pau...:)
ResponEliminaSí, de pau, exactament així!
Eliminaels horitzons ens han d'ensenyar cap a on anar....si no són boirosos encara millor.
ResponEliminaTens raó, Joan!
EliminaSi miro unes flors blanques, boniques com aquestes, podré descansar bé, Carme? :-))
ResponEliminaÉs aquarel·la? La veig molt diferent... Proves noves tècniques? :-)
Regar les millors flors, vull dir les idees més maques, les que et donen més pau, les regues i creixen més que les idees pessimistes... :) mira-les i descansaràs bé, mentre els regues...
EliminaÉs aquarel·la sense dibuixar, tot amb pintura, una prova... sí!
D'acord... Ho provaré... Les regaré amb molta cura, hi posaré molt de carinyo i descansaré molt bé, molt bé :-))
EliminaAaaaaah! Ja deia jo que hi veia quelcom diferent!! ;-)) Però mira, fixat'hi bé... no pots dir que és "sense dibuixar", perquè, ni que sigui amb el pinzell, també has dibuixat les línies! Vull dir que el teu subconscient és "dibuixant" (ara jo aquí fent anàlisis de subconscient i tot!! hehehe... estava una mica xafadeta i m'he animat i ara ja començo a xerrar massa) :-DD
A veure si és veritat que dorms molt i molt bé! :)
EliminaTens raó, no em sé estar de dibuixar ni que sigui amb el pinzell... però és un dibuix molt diferent.
Sí que és un dibuix molt diferent, però és dibuix... Has marcat bé la silueta de les fulles, les flors... Pensa que jo sóc experta en la teva obra pictòrica :-))
ResponEliminaVaig a voltar un parell de blogs i plego, a veure si descanso!
Molt bona nit, guapa!!!
Ostres, ara ho he posat on no tocava... Aquest comentari era resposta al teu de les 02:59 (bé, vull dir que "posa 02:59" una nova gracieta de Blogger) ;-))
EliminaPrecioses flors blanques per acompanyar-me en els somnis, les regaré jo també...
ResponEliminaBona nit Carme!
Espero que t'hagin dut bons somnis, sa lluna!
EliminaQue boniques. De nit es tanquen?
ResponEliminaBona nit, Carme. I gracies per les flors.
Doncs, no ho sé, Glòria, les he pintat d'una foto de Fanal Blau. No les he vist al natural.
EliminaBona tarda, maca!
Un jardí privilegiat de tenir una regadora com tu! Una abraçada!
ResponEliminaPetonassos, Núria!
EliminaQuè bonica dormida! Les flor que per mi costen més de fer són les blanques, mai saps quin color li anirà millor darrera.
ResponEliminaSí sí, el blanc em costa molt, tens raó!
EliminaAquests dos "ni" del segon vers són una gran afirmació de joia i d'esperança.
ResponEliminaI de voluntat, Jordi! :)
ResponEliminaUna metàfora preciosa Carme...Si quan ens guanya la son, pensem en les coses agradables que ens alegren la vida i que volem conservar sempre, segur que dormirem com angelets i ens despertarem amb tota la il·lusió d'un nou dia...I farem molts passos sempre endavant...
ResponEliminaBoniques flors.
Ben bé així com dius, M Roser! Gràcies, maca. Petonets!
Elimina"Avanço un pas", mica en mica es va regant tot el jardí!
ResponEliminaSempre s'han de cuidar i de regar les millors coses que tenim...
EliminaDoncs dolços somnis tindràs si agafes el son regant les millors flors. Que sens dubte, si són com les del dibuix, són bones, bones!
ResponEliminaAquesta és la intenció... propiciar bons somnis! :)
EliminaJa es nota, que les teues flors estan ben regades, així surten d'encisadores...
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
EliminaJa t'ho dic, Carme. Les teves aquarel·les són precioses :o)
ResponEliminaPer quant un llibre de poemes il·lustrats?
;o)
petó, guapa!
Fra Miquel, tu (bé i tots) sempre m'animeu i jo que... vaig fent vaig fent, però no em plantejo res més!
ResponEliminaGràcies i un petó per a tu!