dimecres, 4 de novembre del 2015

Claustre del Monestir de Sant Cugat



Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.

............................................................Galionar



18 comentaris:

  1. Perduren els anys a redós de les pedres,
    perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
    Així com el claustre, les nostres arrels:
    de vida i de pàtria, i de lliures anhels.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu en Xavier, aquest poema completa el post, m'agrada molt, Montse. Té un ritme molt bonic i un contingut preciós i profund.

      Gràcies!!!!

      Elimina
  2. Arbres que s'endinsen al terra i apunten al cel.
    Carme el teu poema complementa el que veiem a la fotografia.
    I el de la Galionar complementa el teu. Poc hi podem afegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els afegits i comentaris són benvinguts, Xavier... una abraçada.

      Elimina
  3. Arrelats a la terra com les runes, persistents.
    Potser a nosaltres també ens passa, quan més arrelats estem d'un lloc som més amatents al seu futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ben bé això volia dir, Consol. Gràcies per la teva interpretació

      Elimina
  4. Són molt espirituals, els xiprers, com els de Van Gogh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho són, a mi m'agraden molt. I aquests, tan immensos em van captivar.

      Elimina
  5. Passejar-se pels claustres, d'un monestir, o seure en un raconet a llegir un bon llibre, una bona manera d'impregnar-se de la pau que ens envolta i en companyia dels xiprers centenaris, tot un plaer!!!
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest claustre, com molts d'altres, mereix una visita de tant en tant...

      Elimina
  6. Arrelats i endavant, sense oblidar-nos dels segles que ens acompanyen.

    ResponElimina
  7. M'encanta el lloc, de fet m'encanten els monestirs, la pau que si respira... la tranquil·litat que s'hi sent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tenen un ambient especial... Una energia diferent, una pau, com tu dius...

      Elimina
  8. Una parella acollidora.
    Conviden a més futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo fóssim tan forts com ells, tan savis com ells, amb més futur, encara. Són preciosos.

      Elimina
  9. Són immensos!! No sabia que podien arribar a ser tan grans! És que ho són molt, molt!!

    ResponElimina
  10. He llegit a molts llocs que poden viure molts segles, però no he investigat gaire fins a quants. Ès mol resistent, com a arbre i fins i tot com a fusta.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari