Somriures d'aigua i de mirall,
quan és l'estiu a l'ànima.
I les imatges de la ment
teixides dels records més tendres.
Pinta'm de mots les imatges compartides
i jo et diré fluixet tots els colors que tenen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quin poema més bonic. Sempre hauria de ser estiu a l'ànima.
ResponEliminaSí sempre hauria de ser estiu a l'ànima!!! A vegades no sabem com mantenir-lo, però quan el retrobem, sabem que no l'hem de perdre més.
Eliminapintem-ho tot i escollim el color que més ens agradi
ResponEliminaQue puguem triar el color, i tant!!!
EliminaEn veure les aquarel·les m'han sonat a l'Albufera, per fotos i imatges de televisió.
ResponEliminaEl poema molt bonic, m'ha deixat un pòsit d'alegria molt reconfortant.
Tens raó, Alfonso, és una imatge agafada de l'Albufera. Una barca aturada que vaig trobar bonica i la vaig fotografiar. Gràcies, M'alegro que t'agradi el poema!
EliminaLes aquarel·les parlen fluixet, però els colors s'escolten bé.
ResponEliminaGràcies, Xavier, m'alegro que diguin alguna cosa.
EliminaTot i així, fluixet, m'has arribat.
ResponEliminaMot bona setmana ... aferradetes!
Quina il·lusió, doncs, lluneta!
EliminaBona setmana preciosa!
A mi també m'agrada relacionar imatges amb mots, i mots amb imatges. Permet d'anar sempre més enllà.
ResponEliminaLes imatges i els mots es complementen molt bé. M'he acostumat tant a relacionar-los!!!
Elimina