El drac s'havia adormit al sol.
La princesa el trobava bufó.
Sant Jordi estava sorprès i indecís.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hehehe és que aquest drac de la imatge sí que és tot bufó ;-) però el príncep és molt més guapu... i tant! :-))
ResponEliminaÉs que ja sabem que als dracs el sol els agrada...
ResponEliminaBen mirat jo alguna coseta de draga dec tenir...:)
Bon cap de setmana, carme!
Sí, sí...Segur que es quedaran sobtats amb l'explicació del sopar de duro.
ResponEliminaM'encanten les dites i les frases fetes!
Aquesta l'haurem de refer amb algun centimet d'Euro!
Ja m'agradaria a mi que els dracs fossin tots tan bufons que s'estiguessin tranquils prenent el sol!
ResponEliminaPotser quan desperte que no el trobe tan bufó i aleshores no calga el sopar de duro.
ResponEliminamolts gràcies, petons
ResponEliminaM'encanta!
ResponEliminaBen bé que St. Jordi sembla sorprès i indecís i la princesa sembla que li vulgui regalar la rosa al drac!
ja espero el sopar! :P
fins i tot de mig duro... ja saps les retallades...;) bon cap de 7mana!
ResponEliminaAixí vols dir que la llegenda de Sant Jordi no està basada en fets reals? Que tot es una conxorxa dels tres personatges? Es que no et pots fiar de ningú!! :-D
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme. :-)
Compte, els sopars de duro acostumen a donar gat per llebre.
ResponEliminaVeig que segueix dormint, apa , que no el vull despertar.
ResponEliminaFins aviat.
Que maco, entranyable.
ResponEliminaNo sabia del joc, Carme, a casa teva sempre em poso al dia! Bon dissabte!
No es poden donar les coses per fetes només perquè passi sempre! Sant Jordi, espavila't una miqueta home i fes alguna altra cosa original per reconquerir la princesa!!!!
ResponElimina(Jo penso que de vegades l'estat d'indecís és molt masculina i així ens va!!! -a tots i totes-)
Tan real com la vida mateixa! Quin dilema per a tots tres, oi? Jo no els explicaria res, no fos cas que en sortís escaldada; que mirin de resoldre-ho ells solets, a veure com s'ho fan.
ResponEliminaUna abraçada!
Ja va bé, mentre a sant Jordi no se li'n vagi l'olla
ResponEliminaAixò del sopar de duro m'ha agradat molt com a final! genial!
ResponEliminaAssumpta, guapu, guapu, sí que és, però crec que és Sant Jordi, eh?
ResponEliminaFanal blau, i potser el sol i el descans li fan passar la gana de princeses...
Pilar, doncs si vols t'explico algun sopar de vint cèntims! per intentar actualitzar que no quedi, je, je, je...
Llaudal, no em negaràs que aquest de la imatge m'ho posava bé! :)
Jpmerch, je, je, je... doncs tot podria ser!
A tu, Jesús, petons!
Filadora, que tens gana? ;)
lolita, si és de mig duro, ja deu ser!
Exactament Mc, així mateix com dius, el drac era de drap i era bufó, la princesa estava encantada amb ell i es van fer amics i Sant Jordi no acabava de trobar el seu paper i va decidir inventar-se la història. La princesa es partia de riure mentre la inventaven junts. I el drac era l'únic que protestava perquè el feien quedar molt malament i finalment el mataven... ;)
Precisament, Montse, precisament, crec que ens han enganyat!
Fins aviat, Quadern!
Doncs vinga, Zel! Ja t'hi pots posar!
Cèlia, m'has fet riure! Ara crec que l'habilitat d'inventar la història, treure-se-la de la màniga i fer-la riure és una bona cosa per seduir una princesa. I a aquesta, ja t'ho dic, riure li agradava molt!
Galionar, mira jo ho he investigat i ja t'ho dic: s'ho van inventar tot. ;)
Rafel, doncs no sé... una mica potser sí. El drac diu que se li'n va anar molt i molt, l'olla.
Gràcies, Elfri!