- El tercer sol, el sol de color blau, va dur la proximitat, el contacte, el xiuxiueig, les paraules dolces, la companyia, l'amor.
Microconte: ESTIMAR
El van convidar a pensar i va dir que preferia estimar més i pensar menys.
diumenge, 8 de juliol del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I què faríem sense aquest tercer sol? Sort que va arribar. I molt gran el micro-relat aquest cop!
ResponEliminaOi que sí? No podríem viure sense ell...
EliminaÉs el que necessito més a prop...sort que hi és, encara que de vegades molt lluny...
ResponEliminaEl micro, pel meu gust, el millor de tots ;)
Una aferradeta ben forta!
Una aferradeta, sa lluna!
EliminaMolt bonic Carme!
ResponEliminaGràcies, Marta!
EliminaAra veig que tots tres sols són ben necessaris! ;-) Aquest blau té aspecte juvenil... serà que l'amor el manté jove (de fet, l'amor ens manté el cor jove, no?) ;-)
ResponEliminaPreferible estimar... i tant!
És com el fillet... :) però amb vida i idees pròpies... :)
EliminaÉs una família de sols, on cadascú té una funció que fa molt bé! :-))
Eliminahi ha res millor??
ResponEliminaporta serrell aquest???
jajja..em cau bé
M'alegro que et caigui bé! Mira m'ha sortit amb serrell... ;)
EliminaCarme, hem canviat la data per ser conseqüents amb les anteriors, esperem que puguis venir, serà en diumenge 29.
ResponEliminaM'agrada el microconte.
T'escriuré, els filòsofs i psicòlegs em tenen el cap robat :)
Una abraçada ben forta.
Cantirreta, intentaré arreglar-m'ho, però aquest és un cap de setmana complicat. Dissabte era segur que no perquè era el dia de la trobada i el dinar, però com que és fora... no sé encara com ens ho muntarem. Ja us ho diré més segur.
EliminaDoncs ja ens parlarem, cantireta!
Tots són prou importants....però aquest és essencial
ResponEliminaSí... és així, però sense els altes aquest no podria ser...
EliminaOh, quoin sol tan bonic, amb serrell i tot!
ResponEliminaEstàs exprement meravellosament la proposta del microconte. M'agraden molt tots els que has escrit.
Gràcies, Noves Flors, aquesta setmana tancaré el tema i els recolliré tots en un sol post. Els d'aquí, de la Col·lecció de moments. Posts i comentaris.
EliminaAquest solet és el resultat del primer que va fer néixer la vida, i el segon que li va donar sentit. És el seu hereu...
ResponEliminaPetonets.
Exactament així: l'hereu. Tu ho has dit! :) Bona nit, M Roser!
EliminaNo està gens malament, Carme; estimar més i pensar menys. Perquè de vegades, pensem tant que quan ens n'adonem l'amor ja s'ha escapat...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Massa sovint se'ns escapa, Galionar! Una forta abraçada!
EliminaFa cara de innocent Carme i de tendre, dues característiques bàsiques de l'amor.
ResponEliminaEs un sol preciós i a ell li devien fer arribar la invitació del teu microconte oi? No podia contestar de cap altre manera :)
Bona nit i bona setmana.
Sí oi? és com petitó i entranyable! Bona nit i bona setmana!
EliminaAquest és un sol que fa de bon prendre, porta coses bones i a demés te cara de simpàtic!
ResponEliminaÉs divertit i trapella i també amorós!
EliminaNo podia ser un altre. Sort que teníem aquesta tercera estrella!
ResponEliminaSort, rits, què faríem sense ell!
EliminaDoncs avui faré vaga de pensaments, cada dia surt el tercer sol! Petons
ResponEliminaAprofitem aquest solet... sense pensar-hi gaire!
Elimina