Seguint el puzle de paraules i la proposta participativa

La meva proposta participativa, és que de la llista de paraules del meu post d'aniversari...  (que són en total 47) tothom que en tingui ganes escrigui un micro-conte o bé un poema amb,  al menys,  5 paraules de la llista. O sigui 5 paraules o més...

Ho podeu posar al vostre blog, si voleu i jo aniré posant els enllaços. I si el deixeu als comentaris, els posaré directament.

La segona llista de 27 paraules, m'ha semblat impossible d'enquibir en un sol poema. Per tant miraré de construir 4 situacions o 4 petites històries més o menys poètiques amb papibous inclosos... 

I

Ens hem festejat llargament,

amb el batastoll de companyonia

que sempre ens ha portat la pau.

Sé que no deixarem mai 

d' acomboiar-nos amb alegria.

Aumon ningú com tu.

II

Potser ens ho prendrem, ara mateix,

 tot plegat més xino-xano, 

oblidant xafarnelis que no duen enlloc.

Baixarem, poc a poc, pel tàlveg

fins arribar a la calanca.

Entre cingles i espadats, 

envoltats de macarulles,

en farem l'abraçada.

I ens sentirem dringar

alegres, els ulls i el cor.

III

Tenies uns ulls d'esmolet

amb el seu espurneig

de llum i de rialles.

Vaig cobejar allò 

que no em donaves

i la rubinada de l'amor

se'm va endur ponts i camins.

Vam cercar a mansalva,

refer tot allò que havia desaparegut.

Fins que ens va salvar la màgia 

d'una paraula: Antaviana.

Vam segellar la pau amb el primer petó.

IV

Ens prendrem plàcidament

una xicra de xocolata.

Alegria del cor i de la salut.

Després del petó inesperat 

i ple de tendresa,

ens hem tornat a sentir 

com quan érem nens

i màgicament, hem tornar a collir 

grandalles i edelweiss,

(encara ho fem i en ple gener)

hem escoltat piuladisses de xeus

i hem empaitar granotes i papibous.

Hem reviscut tot allò que mai no vam viure.

Participacions:

Pere:

Primer l'alegria

després abraçades, rialles i petons
i al final sempre queda ... la tendresa.

Elfree:

Festeig de llum i abraçades 

xiuxiuegen felices
provocant rubinades !

La rialla sempre apunt 

en el tàlveg i en els cims 
dringuem els gots de tendresa
amb alegria pels teus anys !

Consol:

Maria es va aturar al llindar de la porta mentrimentres es donava temps per entendre la situació. La reunió local de Pau i Llibertat, sempre de tarannà tranquil i dialogant, avui era un xafarnelis. Enmig d'un batastoll de crits es va acostar a Elisenda i li va preguntar què passava. Ella, a cau d'orella, li va xiuxiuejar que Octavi havia proposat fer una campanya al carrer d'acaronar, fer petons, abraçades i pessigolles a mansalva. Maria va pensar que l'Octavi havia fet un gir des que va assistir a un curs dramàtic, des d'aleshores tot eren alegries, festejar i sobretot, tocar-se. Potser, ben mirat, la creativitat estava sobrevalorada.

Helena Bonals:

Us deixo l'enllaç del seu post de participació.

Maria Roser:

Una ànima amiga cobejava la llibertat, mentre la llum d'una il·lusió, li feia pessigolles i l'acaronava...La tendresa, amb una gran abraçada va aconseguir que el somni es fes realitat. L'ànima li va agrair amb una rialla i un petò!

August Garcia:

Cobejar tendresa després 

d'haver festejat l'amor enardit 
va acomboiar-nos dolçament en la pau
de l'abraçada.

Olga Xirinacs:

Un xiquet fa una corona
per a la Carme Rosanas,
de mata i tota rodona,
i ara, el bombó ¿qui me'l dóna?

Assumpta:

"Les vaig sentir dringar quan, amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella: 
Oi que em vas dir que t’agradaven? 
Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!
Les agulles més acolorides del món!!"

Alfonso Robles

L'enllaç al seu Topares i les lletres

Sa lluna

L'enllaç al seu Racó

McAbeu

L'enllaç al seu Xarel-10

XeXu

L'enllaç al seu Bona nit

Laura T Marcel

L'enllaç al seu Mar i cel

Rits

L'enllaç al seu Vuit8ena