El seu color vermell net i brillant com havia estat sempre va canviar, es va tornar fosc, la seva llum minvava, minvava... emetia els seus raigs habituals, però eren foscos i no gaire bonics. Mica en mica... poc a poc...
I com que les males notícies no vénen mai soles, el sol de color groc, que encara lluïa prou bé quedava tapat per ell.
La gent del meu planeta, només tenia el seu solet blau, que s'esforçava tant com podia a donar llum i escalfor.
Se'n van refiar... el solet blau els va salvar.
A veure si és una metàfora esperançadora i el solet blau ens trau de tot. Tant de bo.
ResponEliminaTant de bo, Noves Flors, però no hi confio gaire... no tindrem tanta sort1
EliminaBon cap de setmana!
Dona!! no em diguis que estàs preparant un final trist!!
EliminaVaig a cegues... avanço poc a poc i encara no sé on em durà la història, Assumpta!
EliminaDoncs creuo els dits perquè sigui un final bo... o, com a mínim, amb esperança ;-))
EliminaNo hi ha com tenir recursos de sobres i solets de recanvi, per salvar-se, Carme!
ResponEliminaUna abraçada!
Resistirà el solet blau o farà figa? o potser se n'anirà a il·luminar altres planetes i en oblidarà?
EliminaFins i tot amb dos fora de joc, al tercer encara li queden forces. Quant aguantarà?
ResponEliminaJa veurem... intentarem no posar-li massa difícil, no abusar de les seves forces i esperem que aguanti!
EliminaLes estrelles també es moren, com les persones ... però mes a poc a poc.
ResponEliminaBon dia Carme, slow petons des del sud :)
Més a poc a poc? esperem que sí, Pere.
EliminaBona tarda, slow petons, des del mig! Estàs de slow vacancces... :)
que en gaudeixis molt!
Però són molt bells.
ResponEliminaPot ser que es morin,
els sols?
Segur que sí, Jordi, encara que a mi també em sembla impossible!
EliminaNo moren, només s'amaguen, oi? I si són tres sempre poden fer relleus.
EliminaCom es pot dubtar mai d'un solet blau? Oitant que aguantarà, no en tingueu cap dubte!
ResponEliminaPetons Carme =:*
Judoit, tenint en compte que la història és absolutament oberta i que no sé on vaig i em deixo portar... la teva visió positiva m'agrada, segur que em deixaré contaminar per ella. Gràcies i petonassos, Judit!
EliminaI què passarà amb el sol vermell? No hi ha forma de que torni a lluir com abans, pobret?
ResponEliminaDoncs em sembla que sí, que tot plegat podria ser corcumstancial! :)
EliminaNo diuen que en la unió està la força?
ResponEliminaI amb aquest solet blau tan bonic -què ho escalfa tot- se´n sortiran i tant que sí!!
Una bessada gran i amorosa!!
Gràcies pels teus bons desitjos, sa lluna! :)
EliminaÉs que el solet blau era el de l'amor, oi? aquest ho pot tot, fins i tot donar força als més apagats!!! ànims solet blau!!!
ResponEliminaSí, és el de l'amor! a veure si no defalleix! Ànims solet blau!!!
EliminaEl sol vermell va fer néixer les paraules i els sentiments, que donaven sentit a la vida que havia començat el sol groc...Pot ser, que el diàleg que mantinguessin las paraules no fos com se l'havia imaginat el seu creador i ara pobre sol vermell, està decebut i s'està descolorint, però...
ResponEliminaCom a conseqüència de la relació d'aquests dos sols va sorgir aquest blau tan preciós, que se'l mira amb cara de preocupació i barrina que pot fer perquè torni a lluir el seu esplèndid vermell...
Què farà?...Esperem el desenllaç Carme!
Bona nit.