El sol groc cada cop més amagat.
El sol blau cada cop més present i més gros.
Trobàvem a faltar els dos sols, és ben cert, però el solet blau ens acompanyava i això encara era molt.
Un somriure cada dia quan el vèiem arribar al matí, un somriure cada nit quan ens guinyava l'ullet abans de pondre's, per explicar-nos que tornaria.
No estàvem acostumats a les nits gaire llargues, però no estaven tant malament. Podíem veure els estels.
Què contenta estic que el solet blau hi fos i més gros...l´esperança que mai es perdi!!
ResponEliminaBona tarda, nina!
El solet blau dóna confiança, jove com és!
EliminaBona tarda, bonica... he sentit pel barri que estàs lesionada? Cuida't molt lluneta, no fos cas que patint i patint per aquests sols, ens quedéssim a més a més amb una lluna en baixa forma.
Petonassos!!!
Malferida, però segueixo per aquí, Carme.
EliminaAixò passa per jugar, si és que sóc com una nena petita!! ;)
Gràcies i bona nit!
Bessets suaus!!
sort en tenim del sol blau, ens permet unes nits llargues d'estiu....memorables! ja hi haurà temps pel sol groc i pel vermell..
ResponEliminaquin dibuix més preciós! ja m'ho havia dit la meva cosina lagarto que pintaves tan bé..ah! records de ma cosina, hores d'ara deu estar tombada a la bartola, quines penques...
Ah! tu ets la cosina "pija" de la lolita? he, he, he... ;)
EliminaBé... ho dic per això de la marca... :)
Benvinguda madame lacoste!!! Un bisou!!!
Les nits sempre se m'han fet curtes. Els dies, a vegades, mai no s'acabaven, alguns dies interminables també estaven bé. És, però a les nits, quan he estat capaç de vure sols solitaris i acompanyats de tots colors, molts de blaus :-)
ResponEliminaAra que ho dius, jo també n'he vist de sols blaus a la nit! Llàstima que no hi siguin cada nit, potser s'han de repartir i han de brillar una mica per tothom.
EliminaGràcies Miquel el teu comentari m'agrada molt.
A mi m'agraden els dies llargs, però això no lleva que arribada la nit em meravellen els sols blaus. Els sols blaus li lleven obscuritat, llavors no hi ha tenebra.
ResponEliminaEls dies llargs són bonics, però aquí al planeta dels tres sols, quan tots tres funcionen no hi ha nit, tot just una mica de minvada de llum com un capvespre que torna a remuntar de seguida!
EliminaQue simpàtics! Petonets, Carme.
ResponEliminaGràcies, maijo! Petonets!
EliminaEstimada Carme, és una cosa tant bella, tant delicada, tan forta, tant fràgil, és com una onada d'aire fresc en un dia calorós com avui.
ResponEliminaGràcies per ser-hi, gràcies per pintar, gràcies per somriure, gràcies pels teus poemes. No sé exactament perquè, però em recordes al Petit Princep.
Carles, em deixes que no sé què dir. Gràcies! Vaig inventant aquesta història sense saber on vull arribar, em deixo portar per la primera idea que em ve´ o pel que em diu el cor. Hi ha moments que penso que és una història inconsistent i altres moments que em ve de gust seguir ... i segueixo. Gràcies a tu per les teves paraules!
EliminaOstres, estava pensant en com es pot anar desenvolupant el conte (recordem que cada sol tenia les seves propietats diferents...) i, en llegir el comentari d'en CARLES CASANOVAS, l'he trobat tan maco que m'hi afegeixo i... segueixo pensant en la possible evolució d'aquesta història :-))
ResponEliminaAssumpta, us llegeixo i penso que m'he ficat, jo mateixa en un bon embolic... a veure com me'n surto d'aquesta història! :) Gràcies! :-))
EliminaO sigui, que el sol vermell i el groc es van apagant per donar pas al sol blau , jove i amb empenta, que ara és el protagonista...Trobo que és tota una metàfora de la vida!
ResponEliminaDe vegades va bé ficar-se en petits embolics, mentre penses com te'n surts, se'n van les cabòries...
Petonets.
... pel que fa als sols... de moment així ho sembla...
Eliminai pel que fa als petits embolics, ara ja hi estic ficada! :)
per què M Roser, de tant ent ant no es pot deixar comentaris al teu blog? com si estiguessin desactivats?
Una abraçada
el que més compte amb tot és sempre la supervivència, tant de bo ho entenguin així i no facin competència per ser el més poderós.
ResponEliminaPodrien col·laborar, OI?
Eliminasi es veuen els estels rai...
ResponEliminaens hi sentarem..jejejejjeje
ai, ai, ai... quin vertigen, les teves cadires! :)
EliminaNo se si pinta gaire bé això del sol vermell i del sol groc.
ResponEliminaConfiem que el sol blau tingui prou força per anar aguantant...encara que veiem les estrelles;)
Petonets!
A veure... com anirà, Glòria!
EliminaEstaré atenta a la sortida del sol blau de la nit...Segur que en gaudeixu de les seves converses amb els estels. Preciosa fantasia.
ResponEliminaJa m'explicaràs què et diu el meu solet blau! :)
EliminaAquest sol blau m'ha canviat la vida. Ara el mar és groc, el cel vermell i tu tens els ulls de color de rosa ... que l'amor s'hi posa.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Ostres!!! Quin canvi, Pere!
EliminaEts un poeta... sempre dius coses boniques!
Bon dia, Pere!
Jo no la trobo pas inconsistent, ans al contrari! Que el sol blau ens acompanyi, que de nit és bonic veure brillar els estels. Petonets matiners :)
ResponEliminaIntentaré seguir, Silvia... ;) gràcies!
EliminaM'agrada aquest planeta i m'agraden aquests dos sols de colors , de color blaugrana! veig que la cosina de la lolita lagarto sovinteja per on sovintejava ella ...
ResponEliminaElfree, gràcies!
EliminaQue divertida és la lolita, oi? les dues lolites, volia dir la normal i la pija... ahir em va fer partir de riure.