Balcó a Ramatuelle |
- Què li has fet? L'has enganyat?
- Sí! I des del primer dia... no tinc perdó.
- Però què ha passat?
- El primer dia que vam viure junts, em va portar una torratxa amb un ciclamen preciós! Em va dir que pensava que m'agradaria posar alguna flor al balcó. Jo li vaig dir que m'agradaven molt les flors i que estava molt contenta. Després d'aquell dia, cada setmana s'ha presentat amb una planta diferent. I la veritat és que les flors i jo no ens entenem de cap manera i sempre se'm moren. Però ell creu que em fa feliç i arriba ben content amb la seva planta setmanal. Però jo ja no suportava més aquestes flors agonitzant i envaint el meu balcó. La que no estava seca, estava podrida. Un desastre de balcó que estressava només de mirar-lo. Aquest matí m'he decidit a fer dues coses. Primer he llençat tot el que hi havia al balcó i l'he deixat net com una patena. Segon a dir-li la veritat:
Estimat, tornem a començar, de nou... amb un ciclamen m'hi veig en cor. I prou!
- En XeXu
- La Rits
- L'Elfree
- L'Elfree (segona aportació)
- La Glòria
- En McAbeu
- En Joan Gasull
- L'Alfred Russel
- La Cantireta
- La Teresa Ribera
- En pons
L'únic que m'ha vingut al cap és "atapeït", però espero poder desenvolupar-ho una mica més... :-D
ResponEliminaSigui com sigui, compta amb la meva participació!!
Segur que sí que ho desenvoluparàs... ;D
EliminaGràcies per participar!!!
Ja el tinc fet i publicat. Espero que t'agradi, aquesta vegada no m'ha sortit gens divertit, Es veu que tan "atapeïment" m'ha portat més cap a la tragèdia. :-)
EliminaEl trobaràs aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2015/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html
Per cert, no havia llegit el teu text abans i m'ha agradat força. També m'ha agradat llegir això de "torratxa", és una paraula que no havia sentit mai per referir-se als tests (a casa sempre els hem dit "torretes") i m'encanta aprendre paraules noves. :-)
Ja hi ets! Gràcies!
EliminaTorratxa, sempre s'havia dit així, a casa meva. És una paraula de la Plana de Vic. Els meus pares eren de Roda de Ter. ;)
EliminaAnem a pel segon!
ResponEliminaJa hi ets,XeXu! Gràcies!!!
Eliminaque bé! un balcó ben florit!
ResponEliminaUna mica atabalador...
EliminaAquest cop sí, ara fa temps que no participo
ResponEliminaTractant-se d'un balcó, no ens pots fallar... ;)
EliminaQuina abundància! A veure si m'inspiro...
ResponEliminaT'hi esperem, doncs...
EliminaQuina abundància! A veure si m'inspiro...
ResponEliminaalguna cosa hi farem....segur
ResponEliminaSegur... gràcies, Joan! ;D
Eliminahola! feina feta i publicada no gaire reeixida però les neurones no em donen per a més
ResponEliminahttp://sidubtosoc.blogspot.com/2015/08/dialegs-de-plantes-relats-estiuencs-de.html
Ja hi ets, Elfree... Jo l'he trobat molt original i divertida.
EliminaGràcies!!!
La primera impressió és dir, quin balcó tan atapeït... Però m'hi fixo bé i m'encanta veure que hi ha una mica de tot, sobretot una gran diversitat de testos( allò de reutilitzar)...I veig que hi ha les llumetes de Nadal, que ja les deuen deixar un any per l'altre, per no malmetre les flors...M'agrada!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Ni m'havia fixat que allò eren els llumets de Nadal... a mi m'atabalen tantes coses... :)
EliminaPetonets, M Roser!
Saps que només m'havia fixat en el dibuix i no havia vist el text...Ara entenc l'estat de les plantes, de fet un ciclamen li durarà tardor , hivern i primavera...
ResponEliminaJo tinc moltes plantes , però ben organitzades...Més que res , m'agrada la composició, però només en foto...
No, no, no és que no t'hi haguessis fixat. És que no hi era. El post es va penjar sense el text. I de seguida que vaig poder el vaig afegir. Gràcies, per tornar!
EliminaLa meva aportació. Espero que us agradi. Petonets!
ResponEliminahttp://riboru.blogspot.com/2015/08/rc-relats-de-la-carme-balco-de.html
Ens agrada, gràcies!! Ja hi ets, rits!
Eliminahola Carme acabo de fer una altra aportació sota la pluja plantes i coloms
ResponEliminahttp://sidubtosoc.blogspot.com/2015/08/relats-estiuencs-de-la-carmesota-la.html
Ja hi ets per duplicat, doncs!! Gràcies, guapa!
EliminaSempre és millor ser sincers, t'estalvies de matar moltes plantes.
ResponElimina;-)
Encara no se m'acut res. Segueixo pensant...
Aquest balcó, encara que el trobava ben atabalador, no em vaig poder estar de fotografiar-lo, però després no em vaig veure amb cor de pintar-lo ni de dibuixar-lo... Em sobrepasa totalment.
EliminaHa ha ha :D
ResponEliminaja pot passar això, ja :)
Però aquest balcó m'ha recordat al meu: Moltes plantes crasses que es reprodueixen per esqueix espontani en trencar-se un tros. I Anar afegint plantes que trobes i que vols recuperar. O altres que són rares i vols col·leccionar... Al final no pots ni sortir al balcó :P
Una abraçada
Però tu, que ets un expert, les deus tenir precioses... ;). No com aquestes que fan peneta.
EliminaUn dia us ensenyaré la meva selva en un petit porxo... Una abraçada.
La nostra breu aportació:
ResponElimina:http://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2015/08/esperit-inquiet-i-indecis_18.html
Gràcies, guapa! M'has fet riure..
EliminaHa, ha, que bo, Carme! La lletjor també inspira. Tenir tantes plantes i d'aquesta manera és per sortir al balcó i tornar a entrar cap dintre abans no t'agafin ganes de tirar-te. Si l'home es mira el balcó i encara no ho ha entés, no crec que la senyora li pugui fer entendre.
ResponEliminaDona, després d,haver-les llençat totes potser sí que ho entendrà... ;)
EliminaTrobo que és un balcó amb molt bona planta.
ResponEliminaBona, bona...no sé jo... ;)
EliminaDimecres 26 d'agost a les 06:00 es publica el meu relat ^^
ResponEliminahttps://pons007.wordpress.com/2015/08/26/2202/
Gràcies per participar, pons!
EliminaAnticipant esdeveniments... Ja hi ets, pons... ;)
Aquesta vegada he de participar SÍ o SÍ... ara que ja sóc a casa (tot i que tinc un altre encàrrec d'agenda de setembre a setembre, però com hi ha temps fins al 15, he de participar... sinó m'enfadaré amb mi mateixa. A més, m'encanta la foto!!
ResponEliminaLa dona del teu relat podria ser jo!!! :-DD
La de mentides que he dit davant del regal d'una preciosa i ufana planta! :-DDDD
És que són tant boniques! Jo era com tu i com aquesta dona, però com he dit més amunt he aconseguit una petita selva de torratxes... Un dia us l'ensenyaré
EliminaAcí deixe la meua: http://laliniadewallace.blogspot.com.es/2015/08/al-principi-relats-de-la-carme.html
ResponEliminaLa teua, per cert, boníssima: ni quedar-se curt, ni tampoc passar-se'n :) (però el balcó, m'agrada molt) Salut i una abraçada!
Gràcies, Alfred!!! M'alegro que t'agradi el balcó!
EliminaCom sempre m'has arrencat una rialla...
Sempre és un bon moment per tornar a començar. Però a mi el que se'm moren sempre són els ciclamens, precisament!
ResponEliminaOooohhh! Tan bonics que són... Però de les cebetes o de les llavors, no et tornen a sortir?
EliminaUn balcó d'allò més inspirador.
ResponEliminaAquí va el meu relat :
http://estelsalesmans.blogspot.com.es/2015/08/tho-pensaves.html
A reveure
Molt divertit, Teresa, m'ha encantat!!
EliminaGràcies percparticipar!