dijous, 6 de febrer de 2014

El porxo del pati



Sota  la porxada,  la porta  és  oberta,  hi ha  una taula  i cadires,  i potser  hi podem fer  un  cafè. 
No hi ha  fosca, i ja està oblidada  la porta  tancada.  Des  d'aquí  veiem  bé  la  font i sentim els seu riure.  Aquest  és  el meu racó  acollidor,  ho veus?  Com valia la pena  girar-te?

T'hi espero,  ens  menjarem una Tatin tebiona,  sense  crema  de llet,  per  fer  més  dolça  l'estada.

41 comentaris:

  1. Sempre val la pena girar-se, si és per retrobar-se amb el somriure de la persona estimada, en un racó ple de llum com aquest...Bon profit!
    Petonets, dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre val la pena girar-se i mirar els dos costats...

      Elimina
  2. Sembla molt acollidora aquesta porxada. Segur que ve de gust estar-hi, sobretot si l'hem assolit després de girar-nos i entendre que sempre és millor tirar cap a la llum que romandre en la foscor.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Mònica... aquest és ja l'últim dibuix del pati... :) la traca final. És un pati preciós.

      Bona nit, nina...

      Elimina
  3. S'hi ha d'estar força bé en aquest raconet, feu-m'hi lloc que vinc... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vine, vine... et farem lloc... tatin, també? :)

      Elimina
  4. Ja vinc, que no es refredi la tatin.....jo porto els cafés.

    ResponElimina
  5. Qui es pot resistir a una invitació així?
    Amb Tatin i tot! mmmm...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, la fan boníssima en aquest lloc...

      Elimina
  6. Oitant que val la pena girar-se!, un lloc acollidor, bona companyia, les postres uuummmm, la calma...M'apunto!.

    Abraçada!

    ResponElimina
  7. Oilalà! jo també m'apunto!!! i si voleu porto les cartes i fem una partideta! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... apa amb cartes i tot... vine, vine...

      Elimina
  8. Si és per trobar-te...sense dubte!
    :)

    ResponElimina
  9. Sembla una casa de hobbits! Segur que hi viuen catalans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!!! Per descomptat! he, he, he...

      Elimina
  10. Carmeee! Sóc l'Albert propietari de la Barretina d'Orfes, no sé com agrair-te la, propaganda que fas del meu restaurant mostrant aquestes meravellosos aquarel · les del pati interior. Dels magnífics versos i comentaris ja no cal ni parlar-ne.
    Rep una forta abraçada i el dia que torneu esteu tots convidats!! : La M. Roser, la Monica, en JP. la lluna, en Gasull, la Glòria, l'Audrey, la Gerónima, la Fanal blau, en Xexu i ... fins i tot en Pere.

    ResponElimina
  11. Encara no són les vuit del matí i estic rient com una boja... Pere, aquest riure de bon matí no té preu, així que després de dir-te que ets un cas com un cabàs, te'n dono les gràcies efusivament...

    Una abraçada de bon dia i que el somriure t'acompanyi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, es diu Albert de veritat? El coneixes? És molt agradable, aquest noi, de la Barretina, però no sé com es diu.

      Elimina
  12. Ai, les Tatins, que bones, com dolça és aquesta aquarel·la i el text que l'acompanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssimes, si pot ser, per a mi sense crema de llet... :)

      Elimina
  13. A la dreta, l'espiral de la llibreta també ho fa acollidor, com un riure de font, ben trenat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben trenat que no se'ns escapi... gràcies!

      Elimina
  14. Sí que deu ser acollidor aquest pati! Sobretot veient quantes aquarel·les, poemes, proses somriures i promeses en surten.
    Tatin... Té la mateixa arrel que Tatiana. Quina dolçor i quin enyorament.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. És petit, però té de tot, o potser sembla petit de tantes coses que té... em va agradar molt, sorprenent...

      Quina pena, la Tatiana!!! Quina tristesa... Gràcies per deixar-ne el teu record aquí!

      Elimina
  15. Si m’espereu m’hi apunto!!!
    Un recó d’allò més acollidor

    ResponElimina
  16. Jo no sóc massa de tartes ni de dolços en general, però un café sí que em va bé, perquè el racó és veritablement acollidor i les teues aquarel·les són les responsables ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També fan cafès, també!!! Cap problema.

      Elimina
  17. Hola Carme, les teues aquarel.les em transmeten pau. Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és un piropo d'alt nivell, rosana... la pau és molt important per a mi... una abraçada.

      Elimina
  18. Paga la pena girar-se, aturar-t'hi i gaudir-ne. Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  19. Un porxo molt convidadís! M'hi veig, Carme, m'hi veig i m'encanta veure-m'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobada blocaire a la fonda la Barretina d'Orfes... ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari