Sota la porxada, la porta és oberta, hi ha una taula i cadires, i potser hi podem fer un cafè.
No hi ha fosca, i ja està oblidada la porta tancada. Des d'aquí veiem bé la font i sentim els seu riure. Aquest és el meu racó acollidor, ho veus? Com valia la pena girar-te?
T'hi espero, ens menjarem una Tatin tebiona, sense crema de llet, per fer més dolça l'estada.
Sempre val la pena girar-se, si és per retrobar-se amb el somriure de la persona estimada, en un racó ple de llum com aquest...Bon profit!
ResponEliminaPetonets, dolços.
Sempre val la pena girar-se i mirar els dos costats...
EliminaSembla molt acollidora aquesta porxada. Segur que ve de gust estar-hi, sobretot si l'hem assolit després de girar-nos i entendre que sempre és millor tirar cap a la llum que romandre en la foscor.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Bona nit, Mònica... aquest és ja l'últim dibuix del pati... :) la traca final. És un pati preciós.
EliminaBona nit, nina...
Tens raó, no me n'havia adonat.
ResponEliminaVeus? T'hi esperem, Jp!
EliminaS'hi ha d'estar força bé en aquest raconet, feu-m'hi lloc que vinc... :)
ResponEliminaVine, vine... et farem lloc... tatin, també? :)
EliminaJa vinc, que no es refredi la tatin.....jo porto els cafés.
ResponEliminaUi! Gràcies, Joan!!! Vine, vine...
EliminaQui es pot resistir a una invitació així?
ResponEliminaAmb Tatin i tot! mmmm...
Glòria, la fan boníssima en aquest lloc...
EliminaOitant que val la pena girar-se!, un lloc acollidor, bona companyia, les postres uuummmm, la calma...M'apunto!.
ResponEliminaAbraçada!
T'esperem, Audrey!!! Abraçades...
EliminaOilalà! jo també m'apunto!!! i si voleu porto les cartes i fem una partideta! :)
ResponEliminahe, he, he... apa amb cartes i tot... vine, vine...
EliminaSi és per trobar-te...sense dubte!
ResponElimina:)
Guapa!!! :)
EliminaSembla una casa de hobbits! Segur que hi viuen catalans...
ResponEliminaI tant que sí!!! Per descomptat! he, he, he...
EliminaCarmeee! Sóc l'Albert propietari de la Barretina d'Orfes, no sé com agrair-te la, propaganda que fas del meu restaurant mostrant aquestes meravellosos aquarel · les del pati interior. Dels magnífics versos i comentaris ja no cal ni parlar-ne.
ResponEliminaRep una forta abraçada i el dia que torneu esteu tots convidats!! : La M. Roser, la Monica, en JP. la lluna, en Gasull, la Glòria, l'Audrey, la Gerónima, la Fanal blau, en Xexu i ... fins i tot en Pere.
Encara no són les vuit del matí i estic rient com una boja... Pere, aquest riure de bon matí no té preu, així que després de dir-te que ets un cas com un cabàs, te'n dono les gràcies efusivament...
ResponEliminaUna abraçada de bon dia i que el somriure t'acompanyi
Per cert, es diu Albert de veritat? El coneixes? És molt agradable, aquest noi, de la Barretina, però no sé com es diu.
EliminaAi, les Tatins, que bones, com dolça és aquesta aquarel·la i el text que l'acompanya.
ResponEliminaBoníssimes, si pot ser, per a mi sense crema de llet... :)
EliminaA la dreta, l'espiral de la llibreta també ho fa acollidor, com un riure de font, ben trenat.
ResponEliminaBen trenat que no se'ns escapi... gràcies!
EliminaSí que deu ser acollidor aquest pati! Sobretot veient quantes aquarel·les, poemes, proses somriures i promeses en surten.
ResponEliminaTatin... Té la mateixa arrel que Tatiana. Quina dolçor i quin enyorament.
Fita
És petit, però té de tot, o potser sembla petit de tantes coses que té... em va agradar molt, sorprenent...
EliminaQuina pena, la Tatiana!!! Quina tristesa... Gràcies per deixar-ne el teu record aquí!
Ui, jo també m'hi apunto
ResponEliminaBenvinguda, Loreto
EliminaSi m’espereu m’hi apunto!!!
ResponEliminaUn recó d’allò més acollidor
T'esperem... :)
EliminaJo no sóc massa de tartes ni de dolços en general, però un café sí que em va bé, perquè el racó és veritablement acollidor i les teues aquarel·les són les responsables ;)
ResponEliminaTambé fan cafès, també!!! Cap problema.
EliminaHola Carme, les teues aquarel.les em transmeten pau. Besets.
ResponEliminaAixò és un piropo d'alt nivell, rosana... la pau és molt important per a mi... una abraçada.
EliminaPaga la pena girar-se, aturar-t'hi i gaudir-ne. Una abraçada, Carme.
ResponEliminaUna abraçada, Pilar...
EliminaUn porxo molt convidadís! M'hi veig, Carme, m'hi veig i m'encanta veure-m'hi!
ResponEliminaTrobada blocaire a la fonda la Barretina d'Orfes... ;)
Elimina