Arnes

Des de la finestra, a Arnes

Desperta el dia,

amb colors de foc

rere les muntanyes.

Tot és dolç dins la cambra,

mentre els teus ulls em miren.

"Una dona a la finestra,

mirant l'albada".

Les paraules apropen.

I naixem també, 

amb la claror del dia.

Un toll ple de transparències, al riu dels Estrets

El toll del Vidre

Vaig buscar un cirerer,

mentre et pensava.

Un record per tu 

i un altre pensament dirigit,

molt més lluny encara.

El cirerer petit,

sense les fulles

-és tardor avançada-

se'm va amagar,

com qui juga.

Vaig parlar amb l'aigua

que el rega sempre

i que l'acompanya.

Un jardí i una casa d'Alella

Hi ha una tanca,
rere la tanca, un jardí
dins el jardí, una casa
dintre la casa, la cambra.
A la cambra hi ha un racó,
allà al racó, la calaixera,
a la calaixera, un calaix.
Dintre el calaix hi ha un secret.
Fora del calaix un misteri.
Secret i misteri somien junts.

Pi i lluna

D'una foto d'en Xavier Pujol

He donat el meu sentit

a la bellesa del gebre.

Amb les mans,

t'he ofert el cristall i la perla, 
de llum de matí, irisada.

Barrejant uns mots petits 
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.

Vora la platja a Montgat

Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.

Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.

Tardor avançada

Tardor avançada

caliu cobert de cendres.

L'última flama.

Encara queda groc

damunt les branques,

malgrat la pluja persistent 

de tantes fulles.

Rellotge de so

Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme: 

l’oïda és bressol del meu no-res.

Jordi Solà

La teva veu,

com l'aigua, 

xiuxiueig i murmuri, 

que compta el temps.

Aturat el doll,

ja no hi haurà temps, 

on poder enquibir-nos.

Reomplim-nos.

Relats conjunts - Retrat

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard 

Em van enviar unes quantes fotos dels possibles candidats. Sembla que eren 5 els que s'ajustaven al perfil que jo havia demanat.  I em vaig quedar ben perplexa. Sí que era cert que aquell era el perfil que jo havia escrit.  Però no!

Vaig enviar totes les fotos a la paperera. Amb cap d'aquests homes aniria jo gaire lluny, potser ni a prendre un cafè. Em pregunto quins prejudicis amagats em van fer escriure un perfil per a demanar un home que no voldria mai.

Canviaré d'agència matrimonial i començaré de zero. Per més que jo no vulgui cap trinxeraire, evitaré de posar, elegant, amb classe i aquesta mena de coses... que no fan per a mi.

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de mar - 2

L'ermita blanca
dalt del turó atalaia
jardins amagats

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar - 1

Hi havia un cel tan blau 
que el blanc semblava més blanc.

Ara,  que el blanc se'ns ha fet gris
segueixo mirant el cel.
I encara és tan blau com sempre.

Sant Pol de Mar - 3

Et vas guarnir 

de cargols de mar als cabells

d'espígol a les galtes.

La buguenvíl·lea per serrell. 

I jo et vaig dibuixar, 

encara que l'entrada

era molt fosca, com si 

s'amagués de la llum.