dimecres, 2 de desembre de 2015

Arnes

Des de la finestra, a Arnes

Desperta el dia,
amb colors de foc
rere les muntanyes.
Tot és dolç dins la cambra,
mentre els teus ulls em miren.
"Una dona a la finestra,
mirant l'albada".
Les paraules apropen.
I naixem també, 
amb la claror del dia.

Un toll ple de transparències, al riu dels Estrets

El toll del Vidre
Vaig buscar un cirerer,
mentre et pensava.
Un record per tu 
i un altre pensament dirigit,
molt més lluny encara.

El cirerer petit,
sense les fulles
-és tardor avançada-
se'm va amagar,
com qui juga.

Vaig parlar amb l'aigua
que el rega sempre
i que l'acompanya.


28 comentaris:

  1. No m'estranya que aquests paratges t'inspirin poemes...

    ResponElimina
  2. Oh, quina meravella! Venia a dir el mateix que XeXu, no m'estranya que sempre estigues tan inspirada en poemes i pintures si fas escapades com aquesta. M'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors. No és que en fem molt sovint d'escapades, però sí de tant en tant ...

      Elimina
  3. Paraules de foc. Des de la immensitat del cel, de la profunditat de les aigües del riu, de les arrels d'un cirerer.
    Les teves paraules fan la crida. Ressonen als cors.

    ResponElimina
  4. Emmarcades amb fotografies o preciosos dibuixos les teves paraules sempre sonen a música. Què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Maria Antònia! M,alegro de veure't per aquí, he vist que s'ha actualitzat el teu blog... Ara vaig cap allà.

      Elimina
  5. Unes boniques fotos d'uns paratges, on fa de bon estar-hi...
    Jo, quan vaig a la muntanya, el primer que faig al matí és mirar per la finestra i quedar embadalida del que veig. M'ho han recordat dos dels teus versos...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt mirar per la finestra dels llocs nous i desconeguts... I embadalir-me.

      Elimina
  6. I em respongué. L'aigua murmura totes les històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les històries del murmuri de l'aigua sempre són belles i clares...

      Elimina


  7. Les oliveres platejades que veus des de la finestra semblen pintades per Lluís Vayreda de Lledó.

    Potser l'aigua et va parlar o potser et va dir a cau d'orella aquests versos tan tendres, però va guardar el secret d'on s'amagava ... el cirerer juganer.

    Bona nit Carme.



















    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren ben platejades les oliveres, molt més que com es veuen a la foto.

      Saps, Pere, que aquï a prop d'Arnes hi ha un altre poble que es diu Lledó com el de l'Emporda? És a la franja, provincia de Terol.

      Va guardar el secret del cirerer... No hi va haver manera... Però el seu murmuri deia moltes coses.

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  8. Només per poder gaudir d'un paisatge com aquest, de sentir tot el que et fa sentir, ja val la pena viure, Carme. Imatges, mots sentiments: bellesa sobre bellesa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que el puguis gaudir tu també! Moltíssimes gràcies, bonica. Em fa feliç que t'agradi!

      Una abraçada.

      Elimina
  9. Gràcies per la complicitat!
    Bellesa, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta bellesa, sí... La complicitat entre tu i jo és inevitable.

      Elimina
  10. Les albades als ports de Beseit són sempre espectaculars. No fa massa temps que hi viatjava sovint per feina, amb temps per fer unes escapades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Puc confirmar-ho!!!
      Per feina? Ben bé de punta a punta del país!!!

      Elimina
  11. Les teves fotografies m'han recordat una estada a Horta de Sant Joan, seguint la via verda en bici des de Benifallet. De tornada ens vam banyar en aquests tolls de vidre. Feia molta calor i l'aigua estava fresquíssima… Els teus versos m'han transportat també a un joc de desitjos i enyors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Horta de Sant Joan també és ben bonic i la Via verda, deu ser molt agradable de fer en bici. Jo tor just en vaig fer un petit bocinet tot passejant... Gràcies, August.

      Elimina
  12. Sembla que estiguis esperant la primavera del cirerer, ja. No el veig en les fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no el vaig trobar, Helena, per això no surt a les fotos. En un altre lloc, a la mateixa tarda, en vaig trobar un de molt gran, encara amb fulles tardorenques. Aquest sí que rl vaig fotografiar. Us l'ensenyaré un altre dia. No volia fer passar un per l'altre,

      Elimina
  13. Un cel de foc i l'aigua tan clara. Un post ple de bellesa i poesia.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari