ah no!!! això d'amagar el cap no està permés!! :))
Mira que m 'agraden les teves aquarel·les Carme, però el que de debò em té "flipada" és la teva treaça per a fer aqeusts dibuixos amb el Paint!!! OLE TU!!! heheh! Petoneeets!
Sí deu ser això... clar que a vegades va prou bé amagar el cap, no sé si per vergonya o per "autoprotecció" amagues el cap per agafar forces (o menjaret) i surts més valent, no?
Amb tot el què està passant, entenc aquesta reacció d'amagar el cap i intentar no veure-ho. Però l'hem de convèncer que no ho faci que també es perd moltes coses boniques, entre elles els colors que es difuminen. :-))
Si és per a buscar teca, endavant! Amaga el cap tan com vulguis! Però si és per a evitar les embestides de la vida... a veure, una estoneta, o puntualment es pot fer, que som humans, però tard o d'hora hem de sortir amb força i encarar-los de veritat!
Tens raó, és com aquella que s'arregla per davant, però descuida el darrere, com que no se l'ha de veure... no hi ha ningú més feliç que qui ignora el que no veu
Diuen amagar el cap sota l'ala, però no sabia que els flamencs amagaven el cap dins l'aigua, com el estruços que amaguen el cap dins la terra...M'ha fet pensar amb les criatures petites, que es tapen la cara amb les manetes i diuen: No hi soc!!! Res d'amagar-se, cal plantar cara...
A voltes, "mirar a un altre costat", et distreu una mica i et permet agafar forces. Sé que quedaria millor tot dient el contrari, però no puc. Una abraçada!
Pilar, doncs pel que fa a mi, quedes moooolt bé dient això que dius... perquè és totalment cert, en moltes coses de la vida... sense desconnectar, només per agafar forces... Una abraçada.
Sembla un flamenc molt bonic, llàstima que no ens ensenyi la cara! I està pescant segur! Són els estruços els que amaguen el cap! (com diu la M. Roser)
Carai! Aquest no només amaga el cap sota l'ala... l'amaga sota l'aigua!! Està clar que la vergonya pot ser mortal. Espero que surti a respirar aviat! I que bé que t'ha quedat el reflex a l'aigua...
Algú li hauria de dir que sempre és millor donar la cara avergonyit que ofegar-se!
ResponEliminaNo crec que arribi fins a 'extrem d'ofegar-se, però gràcies per avisar-lo, ja t'ha sentit! :)
EliminaEncara que trist es un mirall de moltes realitats... Es millor aprendre del errors que ofegar-se per no reconèixer-los. Pobre flamenc !!!!
ResponEliminaNo, no, ja s'espavilarà, ja! :)
EliminaI si amaga el cap simplement per refrescar-se i menjar, per després sortir amb més força? :-)
ResponEliminaDeu estar pescant un peix, vols dir? :)
EliminaHem de fer alguna cosa abans que sigui massa tard.
ResponElimina:) Montse, solidària... :) gràcies, guapa! ... segur que se'n surt, els flamencs són eixerits!
Eliminaah no!!! això d'amagar el cap no està permés!! :))
ResponEliminaMira que m 'agraden les teves aquarel·les Carme, però el que de debò em té "flipada" és la teva treaça per a fer aqeusts dibuixos amb el Paint!!! OLE TU!!! heheh! Petoneeets!
:) és només qüestió de pràctica... ja porto uns 3-4 anys de Paint! :) Amb les aquarel·les sóc molt més aprenent. Petonets!!!
EliminaNooo, dona, que no està avergonyit, pobret... no és pas banquer!!! Tan maco que és ell... total busca menjaret ;-))
ResponEliminaSí deu ser això... clar que a vegades va prou bé amagar el cap, no sé si per vergonya o per "autoprotecció" amagues el cap per agafar forces (o menjaret) i surts més valent, no?
EliminaBé, si és per agafar forces i descansar... i buscar menjaret, val, que s'amagui una estoneta ;-))
EliminaAmb tot el què està passant, entenc aquesta reacció d'amagar el cap i intentar no veure-ho. Però l'hem de convèncer que no ho faci que també es perd moltes coses boniques, entre elles els colors que es difuminen. :-))
ResponEliminaTot té dues cares, Mc! i si deixem allò que no ens agrada també perdem el que ens agrada... és ben bé així. ;)
EliminaSi és per a buscar teca, endavant! Amaga el cap tan com vulguis! Però si és per a evitar les embestides de la vida... a veure, una estoneta, o puntualment es pot fer, que som humans, però tard o d'hora hem de sortir amb força i encarar-los de veritat!
ResponEliminaA vegades, un moment de repòs pot ser absolutament necessari i després a sortir amb força, porquet!!!
EliminaPotser volia veure les dues realitats, la dels colors vius i la dels difuminats, per reflexionar una estona i saber cap on mirar...
ResponEliminaBona tarda!
sa lluna, si fos jo en lloc del flamenc, crec que l'hauries encertat de ple!!! :)
EliminaBon vespre!
Tens raó, és com aquella que s'arregla per davant, però descuida el darrere, com que no se l'ha de veure... no hi ha ningú més feliç que qui ignora el que no veu
ResponEliminaA vegades va bé ignorar algunes coses... provisionalment! :)
EliminaSe li deu haver caigut alguna moneda.
ResponElimina:) els flamencs també van de cul pels diners... és que no hi ha un pam de net! Ni els flamencs!
EliminaDe vegades resulta necessari per a la salut, sempre que no siga una mesura definitiva...
ResponEliminaTanmateix, té els colors ben bonics.
Jo també ho penso així, Noves Flors, hi ha moments...que pot ser com un "reset"
EliminaDiuen amagar el cap sota l'ala, però no sabia que els flamencs amagaven el cap dins l'aigua, com el estruços que amaguen el cap dins la terra...M'ha fet pensar amb les criatures petites, que es tapen la cara amb les manetes i diuen: No hi soc!!!
ResponEliminaRes d'amagar-se, cal plantar cara...
Alguna cosa deu buscar... :)
EliminaA voltes, "mirar a un altre costat", et distreu una mica i et permet agafar forces. Sé que quedaria millor tot dient el contrari, però no puc.
ResponEliminaUna abraçada!
Pilar, doncs pel que fa a mi, quedes moooolt bé dient això que dius... perquè és totalment cert, en moltes coses de la vida... sense desconnectar, només per agafar forces... Una abraçada.
Eliminason tants que amaguen el cap sota l'aigua pensant que no els veuen.....però el final sempre s'adonen que han estat descoberts
ResponEliminaAquest no és pas perquè no el vegin, és per no veure... :)
Eliminasi si avergonyit...el que passa és que aprofita per pescar
ResponEliminaDeu ser això, Elfree! :)
EliminaSembla un flamenc molt bonic, llàstima que no ens ensenyi la cara!
ResponEliminaI està pescant segur! Són els estruços els que amaguen el cap! (com diu la M. Roser)
Esteu recuperant la seva bona imatge... el flamenc us ho agrairà.
EliminaPotser no té vergonya, potser només té por
ResponEliminaDoncs també podria ser, Deric!
EliminaCarai! Aquest no només amaga el cap sota l'ala... l'amaga sota l'aigua!! Està clar que la vergonya pot ser mortal. Espero que surti a respirar aviat! I que bé que t'ha quedat el reflex a l'aigua...
ResponEliminaGràcies, Yáiza! Respirarà a temps, segur!
EliminaLlàstima que no els vegi, són colors ben vius!
ResponEliminaSí? Em sembla que ell els voldria veure vius i no els hi veu.
Elimina